ESQUERRA, ESQUERRETA I “CAGAMANDÚRRIES”

L’altre dia a la ràdio en Puiggené em va preguntar sobre com veia la situació política espanyola, és a dir, si en Sánchez se’n sortiria o no. I jo li vaig contestar que “ni idea” i que “de política no hi entenia ni un brot”. A la qual cosa , vaig creure intuir un somriure sorneguer del periodista de Ràdio Tàrrega.

Vaig afegir que no entenia les estratègies de partit a l’hora de negociar ,ni les dels uns ni les dels altres . Ni tan sols les de l’ Iglesias ni del Domènec els quals representen la meva formació.

Efectivament, jo tinc clars un valors, unes idees i un model de societat i crec saber quines polítiques o mesures concretes serien necessàries per dur-les a terme. Intueixo el partit o partits polítics que són el més indicats per a construir aquesta societat millor i també les persones que serien les més adequades a tal efecte.

També he estat militant des de fa molts i molts anys però mai m’ha mogut l ‘ambició d’ ocupar càrrecs dirigents ni institucionals més enllà de poder arribar alguna vegada a ser regidor de la meva ciutat i poder dedica-hi uns anys de la meva vida. Sembla que aquest petit desig s’ ha acomplert finalment en ser regidor actualment de Tàrrega.

Ara bé, d’estratègies electorals o de negociació o de confrontació o d ‘aliances, ni idea, més enllà que sempre he procurat la unitat de l ‘esquerra com a condició indispensable per guanyar alguna elecció i poder actuar. Perquè que no sàpiga res d’estratègia no vol dir que no vulgui i procuri treure el millor resultat electoral per a la meva opció, ja que aquesta és l’única manera de poder actuar i començar a bastir alguna cosa que valgui la pena.

Afegia , però , que el pacte PSOE- Ciudadanos tenia coses positives sens dubte però que es quedava molt curt. Està bé suprimir el Senat o les Diputacions, lluitar contra la corrupció o reduir els aforaments , però entenia , deia, que aquest no era el veritable problema, ja que entenc que el veritable problema és econòmic , de repartiment de la riquesa.

Què hauria de fer un veritable govern de canvi en profunditat i d’esquerra real?

A. Lluita contra el frau. Supressió paradisos fiscals, augment recursos públics d’ inspecció d ‘hisenda, investigació grans fortunes i grans empreses que són les que més defrauden.

B. Augment recaptació fiscal. Augment dels impostos de les grans fortunes, reforma IRPF fent-lo més progressiu i augmentant tipus alts, reducció bonificacions impostos grans empreses.

C. Reducció despeses funcionament i sumptuàries.

D. Creació d’una banca pública forta i al servei del crèdit a baix tipus d’ interès.

E. Protecció administrativa i fiscal de petites empreses i autònoms. Fomentar les inversions en aquests àmbits.

F. Nova reforma laboral on es restitueixin els drets del treballadors.

G. Millora sous en general per augmentar el nivell adquisitiu.

H. Inversió en el sector públic a fi d’augmentar els llocs de treball socials i en general, i també la recaptació, tot activant la vida econòmica.

I. Augment de la protecció de les classes socials més desafavorides en forma de prestacions de la Seguretat Social, accés a l ‘educació pública i dependència. Construcció habitatges socials suficients.

Només cal veure que en el famós pacte, de tot això que explico , res de res...

De manera que, entenc que hi ha esquerra , esquerreta i , com dèiem de canalla, “cagamandúrries”.

Endevineu en quina categoria catalogaria jo el pacte PSOE- Ciudadanos?