Ja n’estic fart. N’estic fins als nassos
que mai es pugui fer res decent en aquest país ( o el que sigui) que anomenem
Espanya. Van passant els anys i tot va a pitjor. Les esperances que van apareixent
es van diluint com el sucre al cafè.
Els poderosos són tan forts i tenen un
domini tan arrelat en tots els nivells del poder que semblen invencibles. Tot
el conglomerat fatxa, conservador i de dretes ens tenen ben fotuts. Mai podrem
fer res de profit. Mai ens deixaran. Són tants i tan forts que esgarrifa:
autoritats europees, IBEX, patronals, poders financers, mitjans de comunicació,
conferència episcopal, taurons socialistes en consells d’administració gràcies
a les portes giratòries...Només ha fet falta una petita possibilitat que PSOE de Pedro Sanchez pogués pactar un govern
progressista i decent a Espanya del PSOE
amb UnidosPodemos, confluències i amb el suport o abstenció dels
independentistes que la maquinària s’ha posat en marxa per evitar-ho. Des d’un
finançament ocult i massiu de Ciudadanos
, dins al domini tots els mitjans de comunicació, passant per la desfeta total de l’esquerra del PSOE i escapçament
del seu cap Pedro Sanchez.
No obstant, Sánchez de nou m'ha
defraudat. Què és això que serà lleial a la gestora que li ha donat un cop de
peu al cul? Però, això què és? Un, si és conseqüent, se’n va cap a casa, abandona la política i es dóna de
baixa del partit que l'ha traït. Això seria el més lògic, no? Això seria el
digne no? Però ¿on està la lògica i la dignitat en quedar-se, rebre totes la
hòsties i, a sobre, continuar "lleial" als que t’han esmicolat? Es
tracta solament de mantenir un càrrec i el sou que hi va associat? Ha de fer
molta mandra reintegrar-se a unes classes com a simple "profe" a aquell qui ha pretès ser-ho tot i a acabat
en res.
Però el més greu no és que Sanchez i els
seus hagin perdut, ni que el PSOE s'hagi trencat per molt de temps , i que merescudament amb tota probabilitat desaparegui com a partit important.Ni tan
sols no és el més greu el fet que puguin
seguir governant els corruptes, manipuladors i mentiders. El més greu és que es
constata de nou i de manera definitiva que tot va ser una farsa, que la
transició només va ser un paperot, que tenim una merda de sistema democràtic i
que qui mana, mana, sense pal·liatius ni condicions.
Em queda i ens queda l'opció de poder
lluitar contra el fangar des del nostre país per assolir la nostra
independència. I ho dic, fixeu-vos bé, pensant no tant en nosaltres ( que també) i com podríem viure
molt millor, sinó en tots els habitants de l'estat espanyol i com , si ho
poguéssim aconseguir, suposaria una derrota tan significativa dels poderosos perversos
, que tal vegada podria servir de desllorigador de tot plegat.
Però , clar, la reflexió és automàtica a
la vista del seu immens poder a tot arreu i en totes bandes: ens deixaran?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada