Deia
l’historiador i mestre Josep Fontana en una entrevista a TV3 que
ell només coneix dues maneres d ‘accedir a la independència d’
un nou estat, Una és per la força, i de seguida la descartava per
improcedent i per la raó òbvia que no en tenim prou ( ni ganes,
afegeixo jo). La segona és per mitjà d’una negociació. I no n’
hi ha cap més. L’ entrevistador li repreguntava si no n’ hi
havia una altra que és la de la “ desconnexió” per part del
territori que pretén independitzar –se, en aquest cas Catalunya. A
la qual cosa , l ‘entrevistat responia que ell no ho veia possible
, I es preguntava què passarà quan es doni la consigna de no pagar
els impostos al govern espanyol o ( afegeixo jo), què passarà quan,
per exemple, els jubilats , deixin de percebre la seva paga com a
resposta espanyola davant dels fets consumats il·legals des del seu
punt de vista,,,
Tampoc
veia Fontana cap possibilitat que hi hagués cap mena de suport
internacional perquè diu que ells ( les nacions europees) no volen
afegir problemes als que ja tenen i que són força gruixuts i
afegeix .” qui és a l ‘OTAN és Espanya, no ho oblidem.”.
Si
no m’ equivoco ,la fórmula de la desconnexió és la que preveu
el full de ruta de la llista de Mas, i , clar, se’m presenten totes
aquestes preguntes que ja he fet i altres que podríem fer.
D
altra banda, el cap de llista Romeva recordo que ha declarat en algun
lloc recentment que no hi haurà cap altre remei que negociar en un
moment o altre, La qual cosa es contradiu amb el que va declarar ahir
mateix ( dilluns, dia 20) que ells “ va a per totes “, és a dir,
que no hi ha marxa enrere.
La
veritat és que jo no entenc gran cosa de les intencions de la llista
del president. perquè si van a “ per totes”, això equival a
una DUI ( declaració unilateral de independència) sense cap
negociació, només amb la majora de diputats que hi pugui haver al
futur Parlament. Suposo, i és molt suposar , que pretenen que per
mitjà de la majoria de diputats al Parlament català i la
desconnexió catalana de l’ Estat espanyol fer palesa la seriositat
del procés i que, donades les circumstàncies, l ‘Estat espanyol
no tindrà cap altre remei que negociar amb el futur govern català
com a representant de la sobirania del poble català ja proclamat
independent.
Tan
de bo, anés així, però entenc que tot plegat és “ fer volar
coloms” perquè Espanya mai acceptarà aquests fets consumats , hi
sigui el PP, el PSOE, Podemos o el sum sum corda. I això sense
comptar amb els poders fàctics que són realment qui ostenten el
poder: miliatrs, economia, banca, empreses IBEX, terratinents, poder
financer, església etc.
Si
a la fi s ha de negociar ( com ha dit en Romeva), ¿no seria més
factible engegar una sèrie de mesures constituents al parlament
català d’ ampli espectre parlamentari, tot iniciant un procés que
ha de ser netament català, però a la vegada propiciar el procés
espanyol fins a poder arribar a la negociació d’ un referèndum a
l ‘estil escocès, de resultat molt incert, però l ‘únic que,
en cas de guanyar-se,ens permetria exercir la nostra pròpia
autodeterminació i decidir què volem ser, com i fins a on? .
