Quan la justícia esdevé venjança

En el passat, les dretes espanyoles i les catalanes han tingut clar sempre el que calia i volien, és a dir,  una societat on la  religió catòlica  fos preponderant en la vida de la gent, i  conduís els nens i les nenes per al bon camí per mitjà de l’ensenyament religiós, i  les dones per al bon camí de la submissió al marit. Una societat  bàsicament injusta i desigual basada en una propietat privada desequilibrada, un ordre social sense crítica, i unes grans diferències de classes i l’explotació dels treballadors. I la policia i els militars com a garants de tot plegat. I tot adobat i relligat per uns mitjans de comunicació finançats pels seus propis capitals per dirigir i desactivar les ments dels adults.

L’única cosa en la que no han coincidit ha estat en el concepte de nació i en quin paper havia de jugar Catalunya en la conformació de l’estat. En això, mai hi ha hagut acord, fins al punt que fou un dels temes principals perquè les dretes espanyoles apostessin per la sublevació militar de l’any 1936,  la guerra civil i la dictadura , amb els milers de morts i assassinats que s’hi van produir. Poca broma “con el separatismo”.

En la majoria dels temes descrits amb anterioritat, poca cosa ha canviat, si no és que s’hagi rentat i modernitzat una mica amb les aigües del pas el temps, i de la democràcia de baixa qualitat que tenim  a l’estat espanyol. Aquesta democràcia que nasqué ja mig neulida pel que anomenem Transició, que no fou altra cosa que agafar les escombraries dels anys de la dictadura i amagar-les sota les catifes, en comptes de netejar les institucions de malfactors, torturadors i col·laboradors de tota mena.

I clar, el poder judicial no se’n va salvar, ans al contrari, va passar en la seva totalitat als nous temps amb mentalitats, ideologia, actuacions i persones de la dictadura. I , almenys en les seves cúpules, això no ha canviat, perquè les dretes espanyoles actuals en el poder, ja s’han cuidat de anar col·locant els seus en els llocs més rellevats de la judicatura i la fiscalia.

Segurament  els responsables dels fets de l’any passat a Catalunya, sobretot els càrrecs politics,  puguin tenir alguna responsabilitat penal, que amb la llei a les mans , se’ls pugui atribuir. Però mai els delictes tan greus dels que se’ls acusa. Senzillament perquè no hi va haver violència de cap mena, ni poca , ni molta.

Què ha passat , doncs? A nosaltres ens sembla que, tant les dretes , com algunes esquerres catalanes han entrat de ple en aquell terreny vedat que en un principi descrivíem,  i que històricament mai ha estat un tema compartit ni entre les dretes d’aquí i d’allà , que és el tema del “separatismo”. I aquest poder judicial d’origen franquista s’ha vist impel·lit, per causa de la judicialització d’un tema que no havia de sortir de l’àmbit polític, a ser la punta de llança per acabar per sempre més amb les pretensions independentistes catalanes.

La inacció de Rajoy i dels poders polítics; els temors dels econòmic; el discurs radical del rei en favor de la repressió; la pressió descomunal dels mitjans de la dreta més cavernària, han conduit a un poder judicial, ja tocat pels principis de la dictadura, a ser encara més inflexibles i radicals en les seves interpretacions dels fets catalans, fins al deliri actual, que ningú amb un mínim de sentit comú i de la realitat pot acceptar.

Sempre hem estat crítics amb la DUI i amb l’1-O considerat com a referèndum, i menys vinculant, però considerem que són temes diferents. Mai podrem acceptar que la justícia sigui venjança a lo bèstia, perquè la justícia , perquè ho sigui de veritat,  ha de ser proporcionada, mesurada i aplicada a la realitat. I qualsevol exageració duu directament al desprestigi de qui ho propicia i de qui ho exerceix. Com diu Oriol Junqueras, aquestes acusacions i provables sentències “pesaran com una llosa en la història d’Espanya”. I afegim que faran imparable el procès cap a l’autodeterminació per mitjà d’un referèndum  legal i acceptat internacionalment.

 

Joan Fornsubirà

 Grup municipal Comú de Tàrrega

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Tàrrega

L’Ajuntament de Tàrrega va encarregar l’any 2017 a l’empresa DYMO (Desarrollo Organización Y Movilidad SA) , la redacció d’un Pla de mobilitat urbana sostenible de la ciutat de Tàrrega.

L’empresa va exposar el seu treball durant el primer semestre d’enguany al Consistori de l’Ajuntament de Tàrrega, on hi érem presents tots els grups municipals. L’estudi valora la situació actual, detecta les mancances i proposa les accions a desenvolupar per  millorar la mobilitat urbana en tots els sentits.

Actualment estem en la fase de demanar el parer de les institucions que  hi tenen més a dir, per la seva incidència en moments puntuals en la mobilitat urbana, com són els col·legis, les llars d’infants, el casal de gent gran, el CAP, les empreses ...

La previsió és  poder aprovar aquest Pla de Mobilitat Urbana abans de finalitzar el 2018, i iniciar la seva aplicació el 2019 en diferents fases.

Aquest estudi fa especial menció a la mobilitat a peu i en bicicleta, aquesta darrera molt poc utilitzada en la vida quotidiana de la ciutat. Pot ser que falti interès ciutadà per aquest tipus de mobilitat, però també és cert que el municipi no té desplegades les mínimes estructures perquè això canviï. I aquest pas és necessari fer-lo el més aviat possible i no demorar-lo en el temps.

Les ciutats és dissenyen cada cop més per al gaudiment de la ciutadania. I això ha de comportar que tothom pugui tenir accessos des de tota la ciutat fins als llocs més concorreguts al centre, mitjançant una xarxa de vials amples i segurs, on els vianants gaudeixin del seu passeig quotidià i/o puguin desplaçar-se amb comoditat per realitzar les seves activitats quotidianes.

També ha d’haver-hi  zones pacificades on les bicicletes i els vehicles tinguin una convivència normalitzada, a més de disposar dels carrils bici que siguin necessaris per a fomentar  i afavorir el seu ús .

En aquest Pla de mobilitat també es contemplen els accessos als polígons industrials de la ciutat. Alguns casos , com són els de Riambau i Llevant, la solució ideal és més fàcil que en altres sense gaire cost. La seva pacificació i accés amb bicicleta i a peu passa per ampliar el passeig de l’antiga Nacional II fins al final dels polígons. Actualment els vianants han de passar pel voral de la carretera, sense cap mena de protecció i amb els vehicles circulant a velocitats excessives. I si han de travessar la via, no tenen marcats els passos de vianants que els haurien de protegir.

Però tenim el cas més greu del polígon de la Canaleta, on actualment és gairebé impossible d’anar-hi a peu. I en bicicleta suposa un risc considerable, ja que el carril d’accés a la rotonda dels vehicles que venen de Guissona és fon amb el carril de sortida cap a Agramunt i el Polígon de la Canaleta. I en aquest carril tots sabem que la velocitat amb la que circulen els vehicles és del tot inapropiada.

El Pla també fa esment a la connexió amb el Talladell, que és un indret molt utilitzat pels passejos quotidians de les persones que volen fer salut. I en canvi no fa esment, perquè no correspon pròpiament al municipi de Tàrrega, al vial ja proposat algun cop que connectés Tàrrega amb Vilagrassa. Pensem que caldria tenir-lo present i incorporar-lo en un futur proper.

És clar que aquest Pla de Mobilitat Urbana no agradarà a tots per igual. Però és del tot necessari per millorar la vida de la ciutat. I proposem a tota la ciutadania que facin ús del seu dret de participar en la vida de la ciutat i hi digui la seva. En cas contrari , no tindrem tot el dret de criticar-lo si no hi estiguéssim d’acord.

Personalment crec que tot és millorable, i faré les meves propostes al respecte en l’exposició final. Algunes ja les he expressat. Però el que més em preocupa és la lentitud en la seva implantació, especialment pel que fa als polígon industrials, perquè gairebé no ens permet altra alternativa que anar-hi en cotxe.

Josep Ma. Cucurull Fa

   Grup municipal Comú de Tàrrega