LA RAÓ DE LES MAJORIES

Com que els votants sempre tenen raó, he de confessar que jo anava totalment equivocat i no m’havia adonat de la veritat , aquesta veritat establerta per la majoria ( que sempre té raó, repeteixo). I és que la saviesa popular ha establert com a certes, entre altres, aquestes veritats:

-A Espanya, el PP haestat la víctima delscorruptes i el partit que ha sabut reaccionar més i millor contra la corrupció i els que s’han endut els diners de tothom.

-El cas dels  ERE d’ Andalusia ha estat un muntatge contra el PSOE en què s’ hi ha involucrat de forma totalment injusta dos presidents de la Junta.

- L’ obligació de qualsevol ministre de l’Interior és , per suposat, tractar d’incriminar en  delictes per mitjà de proves “presumptament”  falses elsrivals polítics perquè són “ els dolents” , a més,  allò que és realment escandalós ésque hagin gravat les converses en el seu propi despatx. I si es tractad ‘anar contra el procés independentista , encara millor.

- Les reformes laborals han permès crear milions de llocs de treball que , encara que precaris, valen més que no pas res.- L’ atur segueix essent molt alt, però això no és culpa el PP , sinó de Zapatero i el PP l ‘està reduint.

- Els sous són baixets, però això és temporal, ja que ben aviat augmentaran quan l’economia es  recuperi  precisament  gràcies a aquest sous tan baixos i si les empreses van bé, també hi anirà el treballador.

- Espanya s’ha salvat del rescat global gràcies al PP, i els bancs, clar, no han estat rescatats, sinó que s’han salvat solament els dipòsitsdels espanyols.

.-L’economia s’està recuperant amb molts bons indicadors macroeconòmics que, encara que solament beneficiïn lesempreses i els rics, ben aviat es començarà a notar entre les classes mitjanes i les populars.

Diem mentidaelsque assegurem que s ‘han retallat la sanitat, l ‘educació, ladependència, les beques, les pensions, etc. Al contrari, el PP ha aconseguit preservar l ‘estat del benestar d ‘una maneramolt positiva.

-Es veritat que els rics cada vegada són més rics i els pobres cada vegada son més pobres, però això té una part molt positiva perquè cada vegada són més els rics que paguen impostos.

- I voler retornar a les seves famílies els morts assassinats a la guerra civil i enterrats a les voreres de manera descontrolada és una cosa del passat i de rancuniososque l’ únicque volem es reobrir les ferides que ja estan tancades

Confesso, en fi, que anava molt i molt equivocat i que , com quela majoria té la raó, la gent és sàvia i el votant ja sap prou bé el quees fa i el que li convé, he de concloure que jo no la tinc pas la raó, ni l’he tinguda mai.

De manera ques’imposaretirar-se a les casernes d ‘hivern o al racó dels babaus a reflexionar sobre els meus errors, i com n’ és de positiva la saviesa popular, i definitiu  l ‘esplendor de les majories. Isobre la ignorància els rancuniosos que ens obstinem en no veure la realitat tal com és.

SOBRE EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Hi ha  alguns punts relatius al procés d’autodeterminació de Catalunya que voldria comentar, sobretot de resultes dels retrets i atacs que se’ns fan des de les files independentistes que defensen un trencament amb la legalitat establerta i una desconnexió de l ‘estat.

1-      Voldria que quedés ben clar ja d’ una vegada que “En Comú Podem” NO som independentistes, malgrat l’existència d’un manifest independentista on alguns dels company  i companyes se’n consideren obertament. A En Comú Podem hi ha de tot ( independentistes, federalistes, fins i tot autonomistes) i ens uneix un comú denominador del dret  decidir i dret d’ autodeterminació.

2-      Proposem una consulta pactada amb l’estat o referèndum a l ‘escocesa, cosa que creiem que es molt difícil, però no impossible, perquè sembla que hi ha articles constitucionals que ho permetrien. Els entrebancs que les institucions de l’estat ens posaran es poden anar salvant per mitjà d’aliances polítiques. Pel que fa als tribunals com el Constitucional,  poden anar variant en les seus components de manera que futurs constitucionals han d’entendre que el poble de Catalunya vol anar a les urnes per poder decidir el seu futur i que, par tant, les interpretacions que es puguin donar  als articles no tenen per què ser negatives a aquest dret.

3-      Aquesta via reconec que és difícil, però l’ alternativa de la desconnexió i de “ tirar pel dret” crec que és impossible perquè els entrebancs aquí ja són molt pitjors. Aquesta via no té el suport de la majoria dels catalans i els suports internacionals són molt minsos, de manera que  les possibilitats de reconeixement són nul·les i de trencament dolorós de la societat catalana són força alts. Parlant clar, des del meu punt de vista, una veritable eixalabrada.

4-      La nostra posició és clara i gens ambigua, contràriament al que diuen els nostres rivals. Es tan respectable o més que les de la resta i no tenim d’estar sempre donant explicacions per res. Més aviat trobo que qui hauria de clarificar coses són aquells que ens han dut a un carreró sense sortida en un procés de 18 mesos per a aconseguir la independència que està fent aigües per tot arreu.

5-      Per aconseguir els nostres objectius, comptem amb la complicitat de forces politiques molt significatives a tota Espanya i a Europa, complicitat que hem d’anar eixamplant fins  fer possible que puguem expressar-nos. Potser fins i tot podrem arribar a guanyar les properes eleccions espanyoles, de manera que si això es produís,  els protagonistes de tot l ‘assumpte serien ben diferents i les voluntats també.

6-      Proposem un esta plurinacional en què es reconeguin les diferents nacions que conformen l’estat i el dret que tenen a decidir el seu futur. Amb nosaltres  al govern espanyol, el pas cap a aquest reconeixement ja seria immens i es podria avançar moltíssim cap al dret d’ autodeterminació dels pobles de l ‘estat.

7-      Trobo que massa sovint, aclaparats pels atacs que ens han arribat de tot arreu dels àmbits independentistes, hem estat massa a la defensiva com si tinguéssim alguna cosa a amagar o com si ens haguéssim e justificar per mantenir les posicions que mantenim. Jo , per la meva part, he procurat sempre sortir al pas allà on he pogut explicant què penso i la posició del meu grup , però també rebutjant els poca soltes que sovint han estat utilitzant paraules molt gruixudes i tal vegada ofensives.

8-      Reitero, doncs, el meu orgull de ser on sóc, de pertànyer a un grup que està fent de la regeneració democràtica , dels drets socials i del dret d’autodeterminació els seus principis bàsics, basats en els valors de solidaritat i fraternitat per aconseguir una societat més justa i igualitària.