REFLEXIONS SOBRE CUBA I FIDEL CASTRO

PRINCIPALS DADES DE CUBA :

Lloc en l’índex de desenvolupament humà a llatinoaèrica: 5º, solament superat en la seva zona per Costa Rica (ONU).

Mortalitat infantil: 4,7%, inferior a EEUU o a Canadà ( UNICEF).

Esperança de vida de la població: 79 anys ( UNICEF).

Possiblement el país amb menys delinqüència amb violència del món (CIA World Factbook)

El país amb una major taxa de matriculació universitària. (UNESCO).

Un dels millors sistemes sanitaris del món ( OMS).

Taxa d’atur: 1,9% (CIA World Factbook).

Nens o famílies sense llar: 0% (UNICEF).

Analfabetisme: 0% (UNICEF).

Explotació infantil: 0% (UNICEF).

Desnutrició: 0% Un dels pocs països del món que ha aconseguit aquesta xifra (UNICEF).

Únic país del món             que ha complert els principals objectius del mil·lenni (ONU).

A la vista d’aquestes dades, sembla que el balanç cubà és enormement positiu en allò que és realment important: sanitat , educació, igualtat econòmica, seguretat ciutadana, absència de sense sostre, nutrició, etc. Segurament és una de les societats més justes i igualitàries de llatinoamèrica. Els cubans són pobres , però reparteixen la pobresa.

Els desequilibris entre les elits i el poble de la majoria de països de l ‘entorn cubà són abismals. I tal com va evolucionant el capitalisme internacional, aquestes societats cada vegada  seran més injustes i amb més precarietat per a les classes populars. És per això que no crec que als cubans els sigui convenient tornar al sistema capitalista. El poble en sortiria perdent , segur.

A diferència de Cuba, a Veneçuela, a Bolívia, a l Equador, etc estan intentant societats justes amb llibertat política, és a dir, amb democràcia. Alguns països d’aquests de moment ho estan aconseguint, però per quant temps? Les intervencions de la CIA ha sigut una constant en llatinamèrica al llarg dels segles XX i XXI en contra de la democràcia popular i del desenvolupament lliure d’aquests pobles., Això es el que sempre ha passat i segurament passarà tard o d’hora. I amb Trump ,  de ben segur que no tardarem a veure-ho.

Per suposat que la democràcia és el sistema polític millor, sempre que hi hagi un mínim de justícia socials i de condicions per poder exercir la llibertat sense coaccions i amb criteri. D’altra forma , no serveix de res. Uns països amb normes desigualtats com Honduras, El Salvador , Haití o Guatemala, per exemple, poden ser democràtics, però el poble viu en la més horrible de les misèries i les elits posseeixen la riquesa i les propietats. L’ Índia és una democràcia, la més gran del món, però molta gent encara mort de gana literalment pels carrers i les castes i les classes socials marquen unes diferències abismals entre els uns i els altres. Què és el que realment val la pena que defensem, la llibertat per ella mateixa encara que serveixi per no res a l ‘hora de combatre la misèria, o més aviat la justícia econòmica i la igualtat i benestar del poble?

Jo crec que  tinc clar que Cuba sense  la revolució i sense la figura de Fidel Castro estaria ara mateix en mans del capitalisme internacional amb unes desigualtats enormes, molt pitjor que en l’ època anterior quan hi havia la dictadura de Batista qan era el casino i el prostíbul dels americans el nord.

Per desgracia el que a Europa és possible, és a dir, lluitar per la justícia social a la vegada que poder gaudir de llibertats, a Amèrica mai ha estat possible, almenys en el països més petits i pobres més propers a EEUU, els quals han intervingut centenars de vegades, sigui d’amagat , sigui a plena llum i sense embuts. Per exemple a Cuba quan la CIA va organitzar una invasió a Playa Cochinos/Giron que va fracassar o per mitjà de l ‘embargament econòmic que encara dura a hores d’ara. Aquesta és la realitat, la seva. Les nostres realitats per desgràcia no són comparables.

La democràcia se sustenta sobre unes bases que , si no es donen, es torna fictícia i falsa. Quan la riquesa del planeta cada vegada està acumulada en menys mans i cada vegada anem a pitjor, i la pobresa es va estenent inclús en els països desenvolupats, l’ opció cubana no em sembla malament ni molt menys. És per tot això que valoro la figura de Fidel Castro de manera positiva, malgrat els clarobscurs de la seva gestió i les contradiccions que a vegades m’ha produït i em produeix tant el personatge com el règim que va instaurar i que encara és ben vigent a l’illa.

Per a mi, el que l ‘esquerra hem de defensar i propiciar són els valors i les polítiques que tenen a veure amb allò que és just i que és igualitari i que la riquesa de les nacions es distribueixi de manera equitativa i amb un mínim de decència i que el poble no passi fam i tingui un sostre i un mitjà de vida. Si , a sobre hi ha democràcia i llibertat, molt millor. Però, si hi ha forces externes que ho impedeixen i  volen acabar amb tot l’anterior, caldrà impedir-ho. Ni més ni menys que en el cas de Cuba. 

MOCIÓ DEL GRUP COMU DE TÀRREGA DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA: AMIANT ZERO A LA CIUTAT

L’amiant és una fibra natural que, per les seves característiques tecnològiques excepcionals, s’ha utilitzat en múltiples aplicacions d’àmbits tan diversos com en construcció, indústria i productes de gran consum. Cal destacar que es tractava d’un material que aportava moltes prestacions a un preu molt assequible. Quan parlem de fibres d’amiant estem designant un conjunt de milers de fibretes elementals sòlidament unides en forma de feixos o agregats de fibres de diferents longituds i diàmetres. D’un feix d’un mil·límetre de diàmetre d’amiant en poder sortir unes 50.000 fibres respirables. Per la petita dimensió i la seva forma, romanen en l’aire com núvols invisibles durant llargs períodes de temps, i poden ser transportades per corrents d’aire fins a distàncies considerables.

L’any 2001, l’amiant va ser prohibit (ús, comercialització i distribució) a Espanya quan es va demostrar que es tractava d’un material amb efectes cancerígens, però entre els anys 30 i el 2001 milions de tones d’amiant van ser utilitzades a tot l’Estat.

L’ús de l’amiant es va estendre per molts sectors però principalment en el sector de la construcció. Dins d’aquest sector, l’amiant-ciment = fibrociment, en forma de plaques planes i ondulades per cobertes i partes pluvials, dipòsits i canalitzacions i baixants d’aigua, sortides de fum, aeroconductors d’aire, jardineres, etc. Cal identificar on hi ha instal·lacions amb amiant i avaluar el seu estat de degradació, per determinar el grau d’urgència de la seva retirada donat el possible risc de dispersió de fibres d’amiant a l’entorn immediat. Cal recordar que qualsevol intervenció sobre l’amiant en els nostres edificis o instal·lacions públiques o privades, és una activitat reservada a persones i empreses: empresaris/es, treballador/es socialment responsables i tècnicament solvents.

D’altra banda, el risc provocat per l’amiant no és únicament una qüestió mediambiental, també ha generat un problema de salut laboral pels treballadors que van intervenir en processos industrials on s’utilitzava amiant i que van patir una exposició activa i inadvertida amb greus riscos de malalties professionals. Les estadístiques de l’OMS estimen que cada any es registren, solament a l’UE, entre 20.000 i 30.000 nous diagnòstics de malalties relacionades amb l’amiant i que més de 300.000 persones (40.000 a Espanya) moriran de mesotelioma pleural d’aquí al 2030.

L’any 2003 l’UE va recomanar als països membres la creació de fons de compensació que evitessin els processos judicials que aquesta problemàtica comporta i que els recursos d’aquest fons haurien de provenir de les empreses implicades a cada Estat.

Al municipi de ­­­­­­­­­­­­­­­­­­Tàrrega  l’amiant hi és present en tot tipus de construccions, com en la resta d’Europa.És per això que el grup municipal COMU DE TÀRREGA  proposem al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Que l’Ajuntament de Tàrrega s’adhereixi a la iniciativa “Amianto Cero en Europa”.

Segon.- Posar en marxa un pla d’acció per identificar i retirar l’amiant que pugui estar instal·lat als edificis públics municipals.

Tercer.- Elaborar un cens d’instal·lacions d’amiant a la ciutat.

Quart.- Instar la regidoria de “Joventut, Polítiques d’ Igualtat, Sanitat, Gent Gran i Immigració” a promoure un debat sobre aquest tema, i estendre el coneixement d’aquesta problemàtica tant a nivell general com en els serveis sanitaris de la ciutat.

Cinquè.- Fer una campanya d’informació i sensibilització sobre els riscos de l’amiant, especialment adreçada a les comunitats, indústries i propietats particulars on es detectin instal·lacions que continguin aquest material, instant-los a procedir quan sigui possible a la seva eliminació i substitució per altres materials més innocus.

Sisè.- Donar suport a les demandes dels col·lectius de treballadors que han patit l’exposició activa a l’amiant en les seves reivindicacions i, en especial, a la creació d’un Fons de compensació i suport a les persones afectades, tal com ja succeeix a França, Holanda, Bèlgica i Itàlia.

Setè.- Comunicar aquests acords a totes les institucions públiques pertinents en matèria de salut pública, medi ambient i seguretat laboral de la Generalitat de Catalunya, de l’Estat i de la Unió Europea, a la FMC i l’ACM i als representants locals dels col·lectius afectats.

PROPOSTES QUE COMU DE TÀRREGA PRESENTAREM EN ELS PROPERS PRESSUPOSTOS

Al novembre toca aprovar els pressupostos del 2017 a l ‘ajuntament. No cal dir que els pressupostos esdevenen cada any una peça clau de tota l’acció de govern, ja que en ells es preveuen els diners de què es podrà disposar i les depeses que es podran dur a terme en benefici de la ciutat.

Quan hom opta per un grup o un altre perquè  governi la ciutat en les eleccions municipals , en gran part,  es dóna la clau dels diners als que han merescut la confiança de la majoria, i és a ells a qui toca demanar responsabilitats del que s’ha fet i del que no s’ha fet en aquells anys concrets en què han estat en el govern municipal.

Poc o molt, l’oposició podem dir la nostra i fer propostes que, segons com siguin i com s’hagin elaborat, podran tenir més o menys èxit. Nosaltres hem escollit d’intentar col·laborar amb la junta de govern a canvi de mesures socials que a nosaltres ens semblen prou importants. Així ho hem fet en l’exercici 2016 i pretenem fer-ho també en el 2017.

En una altra ocasió ja faré una anàlisi del que ha estat el pacte de pressupostos entre Comú de Tàrrega i la Junta de Govern, però avui em referiré al que volem proposar en aquest nou període de 2017. Són aquestes mesures, tot i que no són pas exhaustives i poden ser ampliades properament:

1- Estudis d’anàlisis  socials

-Realització d’un estudi  sociològic municipal  sobre la realitat de la població targarina pel que fa a les necessitats socials. Es coneix com un MAPA SOCIAL.

-Estudiar les necessitats d’urgència alimentària de la població targarina, sobretot pel que fa als nens i les nenes que es beneficien dels menjadors escolar al llarg del curs, o en qualsevol altre tram de la població que requereixi ajuda en forma de menjador públic.

2- Salut i sanitat

-Habilitar un sistema  totalment subvencionat i universal de dotació d’aparells per ala gent gran a fi que puguin demanar ajuda quan estiguin sols i no puguin valdre’s per ells mateixos.

- Habilitar un sistema d’ajudes d’odontologia i oftalmologia per a persones amb dificultats i que  no entren dins els col·lectius atesos pels Serveis Socials.

- Dotar les entitats d’atenció al ciutadà necessitat de Tàrrega de recursos per atendre les demandes sovintejades que tenen de medicaments de famílies sense recursos.

3- Formació

-Dotar les entitats d’atenció als ciutadans necessitats de Tàrrega de recursos suficients per  atendre les accions de formació . Concretament per a la contractació de professors/ monitors per atendre nens i joves en risc d’exclusió.

-Crear una aula de repàs i ajuda per fer els deures escolars per a alumnes de primària i secundària amb dificultats d’aprenentatge per causa del seu origen. A la Creu Roja existeix un projecte anomenat “ Èxit escolar” que no disposa de recursos.

-Realitzar cursos de preparació per poder aprovar la prova de nacionalitat espanyola que és obligatòria per als estrangers que volen nacionalitzar-se.

4- Administració

-Aportació econòmica per ajudar en l’administració i atenció al públic de les entitats d’atenció al ciutadà necessitat.

5- Urbanisme

Contractació d’un equip de restauració i arranjament de les  voreres de la ciutat .

6- Medi ambient

Inici d’un Pla d’estalvi energètic habilitant sistemes d ‘estalvi integral energètic  en dependència de titularitat municipal.

LES QUEIXES DELS TARGARINS: BRUTÍCIA AL CARRER I VORERES EN MAL ESTAT

Comú de Tàrrega portem ja 15 setmanes sortint al carrer els dissabtes de 12 a 1 del migdia per recollir les queixes i suggeriments de la ciutadania en el que anomenem “ Oficina Itinerant al Carrer”.

Hem presentat 31 propostes ciutadanes a l ‘ajuntament i en tenim per presentar una vintena a l’espera que la Junta de Govern ens vagi contestant les que tenim presentades.

Les respostes de la Junta de Govern les rep cada ciutadà que ha presentat la queixa a casa seva, i ens en deixa una còpia a la nostra bústia de l ‘ajuntament. I per acabar de completar  l’itinerari, jo mateix com a regidor, vaig a cada casa a comentar  amb cadascun dels ciutadans les respostes que han donat els que governen la ciutat.

Es hem trobat amb variades temàtiques que preocupen els ciutadans de Tàrrega, però val a dir que n’hi ha unes quantes que dominen el panorama dels descontents de la majoria que s’han atansat a fer-nos una proposta.

Efectivament, la brutícia i els desperfectes de les voreres són els temes estel·lars.

1-     GOSSOS I COLOMS: d’una banda, preocupa molt els nostres interlocutors les brutícies que els gossos i els coloms deixen als carrers i a les vores de les cases, i es queixen tant dels propietaris els gossos que no vigilen ni recullen les deixalles, com dels que haurien de vetllar per netejar les caques o avisar o multar els que no compleixen la normativa. També dels propietaris de cases abandonades que no es preocupen de tancar-les degudament per impedir que els coloms hi facin niu i des d’ allí embrutin les cases del costat o properes És una queixa molt estesa i abundant amb la qual cosa creiem que la Junta de Govern hauria d’extremar les mesures preventives i coercitives en aquest sentit.

2-    SOLARS SENSE CONSTRUIR: en segon lloc preocupa molt també la brutícia que s’acumula als solars sense construir que hi ha al llarg de la ciutat, brutícia en forma de males herbes que creixen sense atur, i en forma també de tota mena de deixalles que s’hi acumulen en passar desapercebuda la seva existència ja que queden amagades a simple vista. Les respostes de la Junta de Govern és que avisaran es propietaris perquè procedeixin a la seva neteja, però ens temem que aquesta mesura no tindrà efectivitat si no s’hi fa un seguiment acurat.

3-    VORERES: però el tema estel·lar per excel·lència crec que són les voreres en mal estat, amb tota mena de bonys , irregularitats , falta de pavimentació o enrajolat,  sots i forats. És potser aquesta queixa la més abundant i a la que s’hi dóna més importància per part de tothom, ja que en moltes ocasions ha ocasionat caigudes i ferides a vegades greus de sobretot gent gran.

Comentat aquest problema en comissió, se’ns reconeix que faria falta una actuació molt més decidida per part dels responsables, però que, segons se’ns diu, no hi ha prou pressupost per ampliar una brigada que ja esta col·lapsada de feina. A la qual cosa , hem respost que ara que estem confeccionant els pressupostos , s’hauria d’ampliar la partida per arreglar les voreres i potser poder contractar alguns treballadors eventuals que anessin fent la feina sense atur al llarg de l’any.

En fi, aquest es un primer balanç de la tasca que estem duent a terme de contacte amb la realitat i les preocupacions de la ciutadania amb la intenció de poder ser d’algun ajut. Continuarem fent la tasca les properes setmanes fins que els targarins i les targarines ens vulgueu donar la vostra confiança i apropar-vos a l lloc on estiguem per parlar amb nosaltres. Cada setmana repartim fullets per les cases del barri on serem i anunciem el lloc que toca a la Nova Tàrrega. Us hi esperem a tots/ es.

FE D’ERRADA. En un article anterior en què explicava les meves successives col·laboracions amb Nova Tàrrega, vaig fer referència al senyor Ignasi Camps qui era l’ impressor de la revista la primera vegada que hi vaig col·laborar, fa ja molt temps. I en fer-hi referència vaig suposar erròniament que ja ens havia deixat i que ja descansava en pau. La seva filla m’ha tret de l’error recentment, de la qual cosa m’alegro d’allò més, i li desitjo de visqui molts anys en companyia de la seva família.

UNA NOVA ESPANYA HA APAREGUT I ESTA CREIXENT

 Les abstencions de la major part dels diputats del PSOE acaben de fer president d’ Espanya Mariano Rajoy . S’ha confirmat que els dos partits del bipartidisme han unit esforços i vots per poder continuar quatre anys més amb un estat de coses que molts considerem inaguantable.

No es tracta solament del cas de Catalunya i els seus legítims i majoritaris anhels de proclamar allò que vol ser com a nació, sinó de multitud d’aspectes de la nostra vida que ja van sent  insuportables per als esperits amb un mínim de sensibilitat democràtica i social.

Passo a esmentar els 15  que a mi em produeixen més rebuig i fàstic:

1-    Submissió als designis de la troyka  i de la UE que ens suposarà molts milers de milions de retallades a causa del dèficit i el deute públic, i que es traduiran en retallades de l’estat del benestar de les classes mitges i treballadores.

2-    Unes condicions laborals inaguantables, amb sous baixíssims i precarietat pràcticament al 100% dels contractes, amb una discriminació afegida de les condicions de les dones que fa esfereir.

3-    Una  forma d’estat monàrquica  amb un rei continuista totalment sotmès als poderosos i a les elits econòmiques i polítiques.

4-    Ser el país del món després de Cambodja amb més morts i  desapareguts  sense identificar enterrats en fosses comunes sense control , conseqüència de la falta de justícia pels crims del franquisme durant la guerra civil i en la postguerra.

5-    Ser el país de la UE on han crescut  més el nivell de pobresa i també el de riquesa, és a dir, en  què els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres.

6-    Que els bancs i caixes hagin tornat solament el 5% del que van rebre de diners públics per rescatar -los, i que presumiblement ja no en tornaran cap més , quan ens havien dit que els tornarien tots.

7-    Que hi hagi un frau fiscal de 80.000 milions anuals provinents en gran part de les grans empreses i corporacions que , a més, tenen la tira de filials en paradisos fiscals.

8-    Que els autèntics poderosos siguin les grans empreses i corporacions energètiques i  bancàries i que dominin  la vida política del país, als quals els governants de la dreta reten obediència.

9-    Que la corrupció no hagi passat factura prou decisiva en les eleccions recents i que el partit més corrupte de la UE i de la història d’Espanya torni a tenir el govern i que , altres partits , pretesament d ‘esquerres o centre ho hagin fet possible.

10- Que la cúpula del poder judicial estigui polititzada fins al punt que el President del Tribunal Constitucional hagi estat  militant del PP i ho hagi amagat sense que hagi passat res.

11- Que la pobresa cultural de la gent sigui tan abismal, que a sobre molts ho portin com a bandera i que , per exemple , una festa on se celebra el patiment dels animals en sigui el seu tret més notable

12- Que l ‘accés a la universitat s’hagi encarit fins a fer-lo pràcticament impossible per a les famílies treballadores.

13- Que molts joves hagin d’anar a l’estranger a treballar perquè aquí no hi ha feina.

14- Que els privilegis de l’església catòlica estiguin al nivell que eren durant al franquisme i que  inclús hagin augmentat.

15- Que la dreta més reaccionària estigui dominant els mitjans de comunicació espanyols escrits i les televisions sense cap mena de pluralitat informativa digna d’aquest nom.

No obstant, una nova Espanya ha aparegut i està creixent. L’Espanya del que és honest, del que és just, de la cultura i de la igualtat. Una Espanya que encara els poders han pogut relegar a un segon terme, però no per gaire temps. Una Espanya que serà capdavantera i còmplice d’altres països de la UE que diran prou als abusos dels poderosos , de la banca, de la troyka , del poder militar , de les corporacions energètiques i del capital financer que tot ho domina i emmerda. Una Espanya que coincidirà amb les nacions que la composen per propiciar processos de llibertat en tot allò que signifiqui dret d escollir el  propi destí de cadascuna d‘elles.

L‘Espanya, en resum, de la gent  de bona voluntat i netedat d esperit.

UNA EXPOSICIÓ EXEMPLAR I NECESSÀRIA AL BORN DE BARCELONA

En resposta a les dures , injustes i eixelebrades critiques que des de sectors independentistes s’han dirigit contra l’exposició sobre el franquisme que s’està duent a terme a la ciutat de Barcelona, voldria dir el següent:

1-    Aquesta exposició ha estat una magnífica idea i ben necessària per preservar la memòria històrica antifranquista i reflexionar i difondre aquest període tan obscur entre la ciutadania. Un període que moltes vegades s'ha fet evident que molta gent confon o no recorda amb nitidesa o simplement mai l'ha analitzat per deixadesa o falta d'informació ( vull dir, el període de la República, Guerra civil i franquisme).

2-    El tema de les estàtues suposo que ha estat una opció dels tècnics que han muntat l 'exposició no pas dels polítics. Que una estàtua del Franco sigui al carrer decapitada em sembla fins i tot una bon símbol del que es pretén a l 'interior. Titllar per això de franquista  tot l 'ajuntament em sembla una barbaritat típica d’enemics polítics confessos dels organitzadors a qui l’exposició no els importa ni poc ni molt.

3-    Que s'organitzi al Born em sembla una bona opció ja que és un lloc dedicat a la derrota del 1714 fins ara, No crec jo que als pobres catalans massacrats el 1714 els hagués importat gaire que els seus compatriotes massacrats en una ocasió posterior estiguessin al seu costat i conjunts en el record dels ciutadans de l'actualitat.

4-    Tot plegat m'ha semblat un aquelarre de bruixots fanàtics contra qui no és de la seva corda , es a dir, de l 'equip de la senyora Colau, tot aprofitant aquest fet ( i qualsevol altre) per desacreditar qui ha tingut l'agosarament de prendre l 'ajuntament més important de Catalunya als que es creuen propietaris de les institucions. No poden suportar que un nouvinguts s'hagin instal·lat a la plaça de Sant Jaume i , a sobre , ho estiguin fent molt bé.

5-    Molt d'aquests qui ara es vanten i s'arrenquen les ventidures en fer professió de fe independentista i antifranquista són aquells que han deixat passar anys i panys sense moure ni un dit per la memòria històrica, i qui han retallat fins a la ridiculesa els pressuposts del Memorial Històric Democràtic quan han retornat al poder, després dels tripartits que l 'havien posat en funcionament.

6-    Mentre a Madrid es barallen per fer el possible per anar creant més independentistes amb les seves esbojarrades decisions polítiques i judicials , a Barcelona es barallen per impedir que aquests nous independentistes esdevinguin una realitat de fet, esgarrifats pels excessos d’ alguns independentistes que són capaços fins i tot de titllar de feixistes els de l' Amical de Mathaussen i  les famílies dels represaliats del franquisme que eren dins de l 'exposició.

7-    I ara parlant personalment, mai em tindran al seu costat aquests fanàtics plens d'odi i ressentiment, interessats més en la derrota del contrincant polític, encara que s 'hi comparteixin moltes coses, que no pas en procurar l'enteniment amb qui potser en algunes o moltes coses s'hi podria coincidir i treballar junts per al bé de la ciutadania. I més si en el passat han fet i han dit tot el contrari del que estan dient ara. D' hipòcrites i caragirats n'abunden a tot arreu , ja se sap.