Nota de prensa del grup municipal Comú de Tàrrega

El grup municipal Comú de Tàrrega vol manifestar el seu suport als actes que la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca (PAH) ha realitzat aquest cap de setmana a la ciutat, en ocupar cinc pisos desocupats pertanyents al “banc dolent” ( SAREB ).

Segons ens han explicat els membres de la PAH, es tracta d’assegurar el dret a una vivenda digna a 5 famílies que, havent realitzat tots els tràmits legals per poder accedir a un lloguer social, np tenien cap lloc per viure d’ una manera digna.

I en vista de la lentitud dels tràmits que s’ han de dur a terme per part de les administracions públiques, han decidit passar a l’acció en realitzar l ‘esmentada ocupació com a pas previ per a una propera i esperem que ràpida resolució.

El grup municipal Comú de Tàrrega reitera el seu compromís ferm i sense concessions per aconseguir una societat mes justa i igualitària en què tothom pugui tenir, entre altres coses, una vivenda digne per viure.

En el nostre ideari, mai unes lleis injustes provinents d’una crisis que en realitat ha estat una estafa en l’entorn d’ un sistema d’ un capitalisme salvatge i deshumanitzat, podran passar per davant del dret de les persones al seu benestar i a posseir els mínims per poder viure amb garanties i dignitat.

Anunciem el nostre ferm compromís de portar aquest tema als àmbits municipals en el sentit de poder aconseguir un suport de tota la corporació als fets que s’han produït aquest dissabte passat a Tàrrega, i així assegurar el definitiu reallotjament de les famílies necessitades.

Joan Fornsubirà

Regidor Comú de Tàrrega

EN QUÈ CONSISTEIX EL BANC DE MEDICAMENTS DE TÀRREGA.

El terme “quart món” s’ utilitza des dels anys 70 per definir aquella part de la població que, encara que estigui vivint en països considerats del primer món, suporten una situació de risc social i de precarietat econòmica comparables als països de l ‘anomenat tercer món. Amb la crisi econòmica que estem vivint aquesta situació s’ ha vist augmentada de forma important i el risc d ‘exclusió social d ‘aquesta població desafavorida és molt major

Al llarg dels anys, la sanitat ha anat millorant, i en l’atenció primària ha passat a ser prioritària la prevenció, tant primària ( evitant així l’aparició de malalties) com secundària (evitant que apareguin complicacions de malalties ja conegudes). Això ha fet que cada vegada es posi més interès en controlar aquestes patologies que ens poden ocasionar problemes sanitaris importants amb el pas dels anys, és a dir, en realitzar prevenció secundària.

Moltes d’aquestes patologies són cròniques, i inicialment no presenten cap símptoma o són símptomes molt lleus: són malalties que no causen dolor ni molèsties (diabetis, hipertensió arterial, dislipèmia, etc.). Per això, és fàcil entendre que si una família es troba en una situació econòmica precària, un dels primer retalls que farà en les seves despeses serà el generat pel tractament d ‘aquestes patologies que no donen senyals de vida. En altres que sí donen senyals com la fibromiàlgia o el dolor crònic, és més difícil que s ‘abandoni la medicació per falta de mitjans econòmics.

Segons la normativa, actualment existeix a Tàrrega un sistema de pagament reduït amb uns requisits pràcticament impossibles de complir: s’ ha de tenir una patologia greu de llarga duració o crònica; tenir reconegut un grau de disminució igual o superior al 65% i presentar una situació socioeconòmica molt precària.

A més, la legislació actual impedeix la donació de medicació ja comprada, és a dir, solament es pot donar aquella que és comprada directament en farmàcia. Això impedeix la dació de medicaments que molts usuaris tenen a casa seva i no fan servir ( un altre tema, per cert, que s’hauria de millorar promovent l ‘educació sanitària de la població sobre l’ ús correcte dels medicaments).

En resum, com que la legislació actual obliga a utilitzar com a intermediari les farmàcies per a l’obtenció dels medicaments, caldria que, una vegada detectada la població amb les necessitats que hem descrit, l ‘Ajuntament es fes càrrec del pagament dels medicaments assignats als ciutadans necessitats i que no hi ha pogut accedir per falta de mitjans econòmics.

Estem treballant en la confecció d’un protocol o reglament per dur a terme de manera pràctica aquesta nova eina de benefici social per als nostres ciutadans i que ja detallarem amb més calma i espai en una altra ocasió.

PNT	BANCO DE MEDICAMENTOS

MÈTODE OPERATIU

QUÈ	QUI	COM	QUAN
Solicitar informe medico	Las personas que no puedan sufragar el gasto de la medicacion crónica	Solicitando visita con su médico de atención primaria para que realice informe donde figuren ¿los diagnósticos en enfermedades crónicas? y la medicación de larga duración que requiere	En cualquier momento que se quiera solicitar la ayuda
Visita con trabajador social del ayuntamiento	Las personas que no puedan sufragar el gasto de la medicacion crónica	Solicitar visita con el trabajador social del ayuntamiento aportando la documentación economica a determinar y el informe médico	En cualquier momento que se quiera solicitar la ayuda
Valoración de la documentación	Trabajador social	Valorar: -Informe medico con la medicación crónica requerida -valoración de ingresos familiares (a determinar)	En un plazo no superior a 15 dias tras la entrega de la documentación
Realización de “cupones”	Trabajador social	Hacer cupones personalizados donde figure el nombre del medicamento y el CIP del paciente (un cupón por caja de medicamento ) con una validez de 3-6 meses	En un plazo no superior a 15 dias tras la entrega de la documentación
Entrega de cupones	Trabajador social	Entrega de los cupones al usuario para poder utilizar en cualquier farmacia de Tàrrega	En un plazo no superior a 15 dias tras la entrega de la documentación
Uso de cupones	Las personas que no puedan sufragar el gasto de la medicacion crónica	El paciente podrá usar los cupones para pagar la aportación que le corresponderia según su TIS en las farmacias de Tàrrega	En un plazo máximo de 3 meses tras la entraga de la documentación
Reintegro cupones	ayuntamiento	Las farmacias recibiran cada mes el reintegro de los cupones aportando la factura de los medicamentos de forma individual	Mensual

REQUERIMIENTOS	INFORME MÉDICO DOCUMENTACIÓN A APORTAR PARA VALORAR SITUACIÓN SOCIAL DOCUMENTACION QUE DETERMINE LOS REQUISITOS A CUMPLIR
OBSERVACIONS

OPTIMISME POLÍTIC INÈDIT

M’il·lusionen aquestes eleccions com feia temps que no em passava. Ben bé des de les primeres de la democràcia en què tothom estava molt i molt content d ‘anar a votar i molt esperançat que les seves respectives opcions tinguessin els millors resultats. Després , el temps ha anat posant a cadascú al seu lloc, i una llei electoral feta a mida ha anat permetent el torn pacífic i inalterable dels dos grans partits als govern espanyols.

Pertanyo a un sector polític al que sempre ha tocat “ pringar”.. És a dir, gairebé mai hem arribat al 10% dels vots. Aquest ha estat el meu destí polític endut per les meves idees i els meus ideals de societat que , malgrat això, mai han defallit. Però el resultats electorals sempre han estat dolents o com a molt, passables. I tot , malgrat comptar, sempre ho he pensat i encara ho penso, amb les millors persones, els millors polítics i les millors idees i model de societat .Una cosa no treu l’ altra.

Ara sembla que les coses poden canviar o ja estan canviant, i que l’ opció que jo defenso ( Podemos i IU a Espanya i En Comú Podem a Catalunya), té l’oportunitat de treure uns grans resultats ( no m’atreveixo a dir que pot guanyar). Y això sol ja em dóna una alegria i un optimisme polític que em compensen de tota la meva vida política de semifrustració.

I no és que pensi en mi , vaja, que ja tinc les coses més o menys arreglades i m’ha anat be a la vida, sinó que és per als altres, per als nostres fills i nets, per als nostres joves que encara han de bastir el seu projecte de vida i ho tenen molt i molt cru. I ho dic i estic content pensant que tal vegada ja no estarem en mans de farsants i fatxendes, hipòcrites i ignorants. Ni en mans dels titelles dels poderosos i dels molt i molt rics que dominen el “cotarro” econòmic, aquesta gent que des de la cimera del seu poder ens miren a tots com els seus súbdits a qui poden manipular i explotar segons la seva untada voluntat.. La gent que nomes pensa en ells mateixos , en els seus negocis multimilionaris i en barrinar com ho poden fer per engrandir-los a costa de la pobra gent, d ‘aquells als que la vida ha tractat de manera més injusta.

Per primera vegada pot ser que tinguem gent honesta a les institucions espanyoles. Gent a qui sí els importi el patiment dels que menys tenen i dels que ho passen malament. I tal vegada puguem tenir en les institucions a aquells qui governaran pensant no en els seus amigots que ja ho tenen quasi tot però que són insaciables,, sinó en el comú dels mortals, en els que tenen més necessitats.

A Catalunya hem sabut bastir una gran coalició que m’ha donat aquesta esperança que espero que diumenge que ve es converteixi en realitat. Els partit tradicionals de l ‘esquerra transformadora de Catalunya hem sabut ,maniobrar per aconseguir un acord entre tots i totes ( o gairebé), entre els militants tradicionals i els activistes de nova fornada, entre els partits i els grups municipalistes com Tàrrega en Comú. Un acord que sembla que ha estat tot un èxit i que ha de tenir projecció de futur en una unió permanent de l ‘esquerra transformadora que , qui sap si podria acollir algú més en un futur..

Fora de Catalunya, aquesta unitat no ha estat possible ( només anem units a València i a Galícia). No em pregunteu per què IU i Podemos no anem junts fora de Catalunya perquè no ho sé, mes enllà del que els diaris han publicat. Penso que és una llàstima, però que ja ens trobarem en un futur, i que a la fi serem capaços de bastir una grup permanent de l ‘esquerra transformadora a Catalunya , que ja hi es, i a Espanya , que ja vindrà. I que podrem aconseguir unes grans fites per transformar les injustícies de la nostra societat..

LA VERITAT ES QUE AQUESTA EUROPA FA MOLTA, MOLTA PUDOR...

Europa és una gran mentida. És una mentida tràgica, no solament per la situació dels refugiats, sinó per la mateixa evolució d’ aquella idea atractiva i engrescadora que vam tenir en un principi, i que feia referència a una Europa del drets humans , de la llibertat, del progrés i de la ciutadania.

Europa s ‘està despullant i li estem veien les pilotes. Ja no hi ha motiu per dissimular el gran mercat en què s ‘ha convertit a costa de tots i de tot. Ja no hi ha circulació lliure, però sobretot , ja no hi ha generositat, ni falta que fa. Ara , al refugiats se’ls requisaran els bens com es feia amb el jueus en èpoques de Hitler i se’ls expulsarà com a apestats.

Europa sempre ha sigut una continent cruel on ens hem matat entre nosaltres a cor que vols i , si calia, es matava fora qui convingués i als foranis que havien arribat també se’ls matava, si molestaven gaire. Aquesta seva condició històrica de gran botxina està sortint a la llum com a conseqüència dels egoismes nacionals i les desavinences de massa socis, i tots ells massa gasius i xenòfobs.

Diu Gracia Montero que es un nou eclipsi de la pietat, però no ho és com a novetat o com una simple conjuntura, sinó com a reedició de a condició mateixa d ‘Europa, d ‘aquesta Europa que hem construït al servei d’una economia especulativa sense escrúpols, d’aquesta Europa governada per un reconegut defraudador de Luxemburg , un de tants paradisos fiscals protegits pels que la governen.

L’ arrel d’ aquesta Europa rau en aquests paradisos, en els bancs fraudulents, en els fons d inversió, en els valors borsaris...

L’ Europa dels mercaders sense sentiments, vet aquí...

No hi ha sobirania cívica i, per tant, no hi ha cap possibilitat de responsabilitat humana. Estem en el paradís de la llibertat, de la llibertat per ser injustos, no per fer justícia.

I no sembla que hi hagi lloc per a l ‘esperança amb aquest espectacle grotesc de la insolidaritat brutal i radical que estem establint. Les nostres arrels es fan evidents i tornen a imposar-se. En front de la unió per aconseguir quelcom més just , més pacífic i més solidari, renaixen les arrels que ens han bastit a costa de l ‘enfrontament entre nacions per un tros de terreny o d’ hegemonia o poder.

Les retallades, el rescat bancari i financer, la caiguda dels estats del benestar, el tractat que s ‘està negociant d ‘amagatotis amb EEUU de lliure comerç, el tracte que Grècia ha rebut...Tots ja han estat signes evidents que les coses estan anant pel camí que han decidit els rics i els negociants i les grans fortunes i els poderosos. I qui està destinat a pringar som tots els altres.

Ara , amb això dels refugiats, ja no es pot caure més baix. Totes les simulacions han caigut, i el teló de la pitjor obra de teatre ha estat aixecat. I l ‘obra es diu “ L’ etern retorn”.

La realitat és que aquesta Europa fa molta, molta pudor...