dilluns, 14 de març del 2016

Proposta de millora de la fossa comuna de la guerra civil de Tàrrega

En el marc d’una jornada dedicada a la memòria de Manuel de Pedrolo, vam visitar el cementiri de Cervera on em va impressionar la tomba col·lectiva que l ‘Ajuntament de la ciutat hi havia instaurat amb tota la dignitat i respecte per als morts de la Guerra Civil que hi havia enterrats
Es una explanada de mots metres molt ben arreglada amb gespa i tot, emmarcada per un monument dedicat a la memòria dels desapareguts i amb una fitxa metàl·lica per a cada persona enterrada , normalment soldats republicans que van morir a l ‘hospital de sang que hi hagué a la ciutat durant la guerra, a l’abats de tots els visitants.
En aquestes fitxes personalitzades hom hi pot trobar les dades personals dels soldats enterrats a més del lloc de naixement, edat, divisió o brigada a que pertanyien i circumstàncies de la seva mort. I així fins a 250 enterrats a la fossa comuna de Cervera.
Més endavant, en visitar per internet el mapa de les fosses de la Guerra Civil que hi ha catalogades a Catalunya, vaig trobar que al nostre municipi n’hi ha una de segura al cementiri de la ciutat i una altra probable al Talladell. A Catalunya hi ha 370 fosses, de les quals 154 confirmades i 216 probables.
A la de Tàrrega hi ha un panell metàl·lic únic que s’ hi va instal·lar al novembre del 2006 amb la següent inscripció:
La ciutat de Tàrrega en memòria de les víctimes e la guerra civil ( 1936-1939) enterrades en aquesta fossa comuna. Que el record del seu sacrifici serveixi d’exemple ales noves generacions perquè construeixin una societat lliure, solidària i en pau. Tàrrega, novembre 2006””.
No obstant això, sembla ser que es conserven, com a mínim, els noms de tots o alguns dels soldats enterrats a Tàrrega, segons consta al Mapa de fosses de la guerra civil que diu textualment:
En aquesta fossa sembla ser que s'hi inhumaren les víctimes dels bombardeigs a la ciutat els dies 2 i 5 d'abril, 30 de novembre i 21, 27 i 31 de desembre de l'any 1938, així com els soldats que moriren a l'hospital situat fora de la població, en una masia anomenada "Mas Colom" o "Mas d'en Colom". La documentació custodiada al Centre d'Història Contemporània de Catalunya confirma aquestes dades amb el llistat conservat de noms dels soldats que van morir al "Mas Colom" entre l'1 d'abril de 1938 i el 22 de gener de 1939, un total de 32 soldats, els difunts del mes de gener ja tots pertanyents a l'exèrcit rebel.
És a dir, que es conserven els noms dels soldats enterrats i potser algun altre que no era soldat però que va trobar la mort als bombardejos de la ciutat.
Una altra cosa és la fossa del Talladell que apareix com a “ probable” i que sembla que no està localitzada, així, al menys em consta en haver visitat el citat cementiri i no haver descobert cap mena de senyal que ho indiqués.
Bé, fins aquí els fets que he pogut esbrinar i que em porten a la reflexió que si de veritat sabem el nom i algunes dades d’almenys alguns dels soldats que hi ha enterrats a la fossa de Tàrrega, seria una acte de dignitat i respecte cap a les persones que, com a mínim, féssim completar la placa commemorativa que hi ha ara amb una altra amb els noms i totes les dades dels pobres que van trobar la mort a les nostres terres. Jo crec que és el mínim que podem fer per ells. No es tracta de desenterrar-los ni res, sinó de dignificar la seva memòria. Crec que tothom té dret a una tomba i a una placa que l’ identifiqui per al record dels seus i de tots .


dissabte, 5 de març del 2016

ESQUERRA, ESQUERRETA I “CAGAMANDÚRRIES”

L’altre dia a la ràdio en Puiggené em va preguntar sobre com veia la situació política espanyola, és a dir, si en Sánchez se’n sortiria o no. I jo li vaig contestar que “ni idea” i que “de política no hi entenia ni un brot”. A la qual cosa , vaig creure intuir un somriure sorneguer del periodista de Ràdio Tàrrega.
Vaig afegir que no entenia les estratègies de partit a l’hora de negociar ,ni les dels uns ni les dels altres . Ni tan sols les de l’ Iglesias ni del Domènec els quals representen la meva formació.
Efectivament, jo tinc clars un valors, unes idees i un model de societat i crec saber quines polítiques o mesures concretes serien necessàries per dur-les a terme. Intueixo el partit o partits polítics que són el més indicats per a construir aquesta societat millor i també les persones que serien les més adequades a tal efecte.
També he estat militant des de fa molts i molts anys però mai m’ha mogut l ‘ambició d’ ocupar càrrecs dirigents ni institucionals més enllà de poder arribar alguna vegada a ser regidor de la meva ciutat i poder dedica-hi uns anys de la meva vida. Sembla que aquest petit desig s’ ha acomplert finalment en ser regidor actualment de Tàrrega.
Ara bé, d’estratègies electorals o de negociació o de confrontació o d ‘aliances, ni idea, més enllà que sempre he procurat la unitat de l ‘esquerra com a condició indispensable per guanyar alguna elecció i poder actuar. Perquè que no sàpiga res d’estratègia no vol dir que no vulgui i procuri treure el millor resultat electoral per a la meva opció, ja que aquesta és l’única manera de poder actuar i començar a bastir alguna cosa que valgui la pena.
Afegia , però , que el pacte PSOE- Ciudadanos tenia coses positives sens dubte però que es quedava molt curt. Està bé suprimir el Senat o les Diputacions, lluitar contra la corrupció o reduir els aforaments , però entenia , deia, que aquest no era el veritable problema, ja que entenc que el veritable problema és econòmic , de repartiment de la riquesa.
Què hauria de fer un veritable govern de canvi en profunditat i d’esquerra real?
A. Lluita contra el frau. Supressió paradisos fiscals, augment recursos públics d’ inspecció d ‘hisenda, investigació grans fortunes i grans empreses que són les que més defrauden.
B. Augment recaptació fiscal. Augment dels impostos de les grans fortunes, reforma IRPF fent-lo més progressiu i augmentant tipus alts, reducció bonificacions impostos grans empreses.
C. Reducció despeses funcionament i sumptuàries.
D. Creació d’una banca pública forta i al servei del crèdit a baix tipus d’ interès.
E. Protecció administrativa i fiscal de petites empreses i autònoms. Fomentar les inversions en aquests àmbits.
F. Nova reforma laboral on es restitueixin els drets del treballadors.
G. Millora sous en general per augmentar el nivell adquisitiu.
H. Inversió en el sector públic a fi d’augmentar els llocs de treball socials i en general, i també la recaptació, tot activant la vida econòmica.
I. Augment de la protecció de les classes socials més desafavorides en forma de prestacions de la Seguretat Social, accés a l ‘educació pública i dependència. Construcció habitatges socials suficients.
Només cal veure que en el famós pacte, de tot això que explico , res de res...
De manera que, entenc que hi ha esquerra , esquerreta i , com dèiem de canalla, “cagamandúrries”.

Endevineu en quina categoria catalogaria jo el pacte PSOE- Ciudadanos?