dimarts, 29 de gener del 2019

La conxorxa dels morruts o com trencar-se la closca contra el mur

JOAN FORNSUBIRÀ, Comú de Tàrrega
Agustí Colomines és un personatge ben típic dels morruts, en podem dir el morrut major. Esquiu, ganyut, reptador, aspre en el to, agre en el contingut, d'aquells que, en no haver arribat al seu nivell, quan et replica sembla que et perdoni la vida. La seva darrera burrada ha estat dir que cal "doblegar l'Estat, a través d'un conflicte de duresa extrema". Aquesta és l'última, però no la pitjor, perquè fa unes setmanes va preconitzar que "sense morts, la independència tardarà més". Tot un fenomen de la natura. De la natura morta, diria jo.
Agustí Colomines és el rei dels morruts, però n'hi ha molts d'altres que van amb la mala llet incorporada a la cara: la Paluzie de l'ANC, eternament emprenyada, o el mateix Torra qui, quan intenta fer una rialleta perquè no sigui dit, li surt el rictus dels desesperats. N'hi ha d'altres que no cal explicitar.
A tots ells els dirigeix Puigdemont que és una mica més potable en la seva actitud personal i facial, encara que deu ser l'arquitecte i director d'obra de tot el baluard defensiu/ofensiu desesperat que els aplega a tots. De les restes del naufragi en diuen la Crida per la República o una cosa semblant.
Val a dir que en aquest projecte de "duresa extrema" (i no sé si amb una colla de morts previstos com a danys col·laterals, com a Eslovènia) coincideixen amb la CUP i amb els emmascarats. Tot un desgavell desolador que entre els uns i els altres ens han de portar potser a escenaris d'enfrontaments més o menys greus on, es vulgui o no es vulgui, sempre tenim les de perdre. 
I és que jo em pregunto, què més ha de passar perquè aquesta gent s'adoni de la realitat i vulgui optar per camins i estratègies diferents que, potser més a la llarga, ens puguin portar a poder exercir el dret d'autodeterminació a través d'un referèndum? 
Si alguna cosa s'ha demostrat en aquest procés és que ni Espanya està tan feble, ni el món ens vol reconèixer, i que res està gens madur per a gran cosa relacionada amb la nostra nació i els seus drets. Per a alguns, l'èpica col·lectiva els resulta l'únic i últim argument per no quedar aïllats i renéixer de les cendres com ha passat ja en alguna ocasió. Però si això succeís, seria a costa d'haver de tornar a donar-se cops de nou al mur inexpugnable d'aquesta Espanya que té els seus poders fàctics molt ben col·locats, i pot vantar-se de ser un dels països més sòlids del món.
Un país tan sòlid, tan reconegut i acceptat a fora, tan poderós en tots els aspectes no pot "ser doblegat" sense més ni més, ni amb un conflicte de duresa extrema, ni amb alguns morts col·laterals. Prou que ja ho van intentar els violents del País Basc amb un resultat tràgic per a tots, també per a ells mateixos. Colomines i tots els morruts (cosa greu, el president de la Generalitat entre ells) deliren portats pel seu idealisme que mai podrà ser productiu, perquè no admet mitges tintes, o tot o res. I aquesta política que compromet el benestar de tota una comunitat de milions de persones, és un despropòsit i una desgràcia.
Aquí s'imposa l'única via possible de poder arribar algun dia a poder expressar-nos com a poble lliure. I això passa per construir un PROJECTE DE PAÍS que aplegui una gran majoria a l'entorn de la idea del referèndum. I, per tant, passa per convèncer els reticents que una tal cosa podria ser positiva i podria convenir-nos a tots plegats i que els podria millorar la vida. De fet, en algun moment, ja partíem d'un 80% de catalans partidaris de poder votar, quantitat que potser ara ja ha disminuït per efecte perniciós d'haver volgut tirar pel dret. 
I mentrestant, anar governant de manera positiva per a tothom, millorant els serveis i la qualitat de vida de la gent, i demostrant que en el nacionalisme o independentisme, així com en tota la resta de partits sobiranistes, no hi queda ni rastres de finançaments il·legals, ni de corrupció, ni trampes ni mitges veritats. Ni de persones corruptes. 
No hi ha cap altre remei ni cap altre camí.

divendres, 18 de gener del 2019

MIOPIA SOCIAL, MIOPIA ECONÒMICA, MIOPIA POLÍTICA


Puc estar d’acord en que el moment polític que vivim justifica fer palès fins allà on sigui necessari, la injustícia de la situació que viuen els presos polítics.
Puc entendre que el cúmul de despropòsits i greuges contra Catalunya que la dreta ha gestionat els últims anys, calgui tenir respostes, democràtiques i pacífiques, però rotundes.
Puc arribar a comprendre que un neofranquisme reviscolat, present en diferents estaments de l’Estat i en la política, justifiqui la defensa dels drets i llibertats bàsiques que pensàvem que teníem.
Però si Catalunya te avui representació política de les diferents ideologies de dreta i esquerra en les Corts Espanyoles, quin sentit té no votar favorablement uns pressupostos clarament beneficiosos per a la majoria dels ciutadans d’aquest país ?
No estem parlant de cap almoina ni cap plat de llenties. Ho sap tothom. Estem parlant d’un país que ha hagut de suportar la última dècada uns grans sacrificisa tots els àmbits de l’Estat de benestar (sanitat, educació, dependència) així com en sectors estratègics (emprenedoria, recerca, infraestructures).
Un país que necessita urgentment restablir la seva ossada i musculatura econòmica i social a la major brevetat. I això és responsabilitat en primer lloc de totes les administracions públiques (local, nacional i estatal).
Amb quins arguments podrem continuar reclamant allò que es correspon si ara ho rebutgem ?
El país és essencialment la gent, i molt especialment  la més vulnerable. A Catalunya un 20 % de la població està en risc de pobresa. La classe mitjana continua perdent el seu poder adquisitiu i això ha ressentit moltíssim la nostra oferta empresarial. La precarietat del treball ha fet que molts joves s’han d’obrir camí a Europa.
L’alt cost econòmic i social de no votar a favor dels pressupostos no millorarà la dignitat ni del país ni dels presos polítics. En canvi aprovar-los pot significar apaivagar moltes necessitats. Cal doncs creure en la política social  de l’Estat del Benestar  i en la política d’estimular la recerca i la innovació. Si no, s’està ancorat encara en la ideologia de les retallades, o dit d’altra manera, fer seguidisme cec de pensar que el sector públic és el problema i no la solució. Llevem ancores !!
Un ampli consens nacional i transversal al voltant d’uns serveis públics socials, de la innovació i recerca com a brúixola,  seria ara la millor icona de país i la millor forma d’ enfortir-lo.
Posem-nos urgentment les ulleres de la realitat econòmica i social del país i evitem la miopia social, econòmica i política.


Manel Medrano, economista i professor
Grup municipal Comú de Tàrrega

Posicionament del Comú de Tàrrega en els Pressupostos del 2019

1. Vam expressar la queixa del nostre grup per la tardança en la presentació de la proposta de pressupost de 2019 als grups del Ple. I més quan encara s'han canviat partides a darrera hora. Pensem que la temporalitat ha de ser una altra. Estem parlant d'un dels Plens més importants de l'any.
2. Cal tenir clar que els pressupostos són previsió de les bones intencions. Però la realitat la veiem en el tancament de l'any, en veure que l'execució moltes vegades no té a veure amb allò pressupostat. I aquí és on es veuen les tendències de cada grup. I aquí és on discrepem principalment quan veiem que les partides socials sovint són retallades per cobrir altres partides o per generar un romanent que posteriorment solament utilitzarem per obres.
3. Pensem que és un pressupost continuista, la qual cosa no ens alegra especialment. Malgrat tot vam fer els següents esments:
3.1. En el Pla d'obres es parla més d'arranjament i millores necessàries (moltes obres en lloc d'una de faraònica). S'ha incrementat la despesa en enllumenat, en compactació, en voreres i carrers degradats. I en principi hi ha unes aportacions externes que sumen un total d'1.382.000 euros + 260.000 euros per la venda de terrenys municipals edificables. Si finalment es porta a terme, és una bona feina. Però podria ser que tot quedés en bones intencions. Ja es veurà.
3.2. Els pisos per necessitats temporals (pisos socials) que té l'Ajuntament, tenen assignats uns 10.000 euros per arranjar-los i poder-los utilitzar, en lloc d'anar a lloguer quan sorgeix la necessitat. És el tercer any que hi ha dotació pressupostària. Sempre es deia que no n'hi havia prou, que es necessitava al voltant de 10.000 euros. Ara ja hi són. Demanem el compromís que les obres s'iniciïn i, si pot ser, s'acabin abans de les eleccions municipals. Se'ns diu que així serà i que ho assumeixen.
3.3. Hi ha una inversió en enllumenat mediambientalment més sostenible gairebé de 95.000 euros. Molt més que l'any passat. Però també demanem que s'executi en la seva totalitat la partida, a més de tenir en compte la proposta feta per un grup d'habitants en la Comissió de Participació, en la qual demanen que es tinguin en compte els carrers amb espais foscos i desprotegits perquè siguin els primers a ser enllumenats per donar més seguretat i tranquil·litat a les persones que per allí passen. Se'ns diu que així serà i que ho assumeixen.
3.4. El 2018 s'ha distingit per acordar, després d'una moció presentada per nosaltres i la CUP, un estudi i implantació d'una prova pilot del nou sistema de recollida d'escombraries (que en cas que ningú faci cap altra proposta, serà el porta a porta). I en el pressupost 2019 no se'n parla ni s'obre una partida en previsió de tot el tema d'escombraries. L'alcaldessa ens garanteix que ja s'està treballant en el tema, però que bàsicament aquesta feina es fa des de l'empresa Urgell Net, en la qual l'Ajuntament hi té una participació del 22%. Es farà el possible perquè tot plegat acabi funcionant durant el 2019. I estan d'acord amb nosaltres que no es pot seguir igual que fins ara. Assumeixen el tema.
3.5. El mateix succeeix amb el Pla de Mobilitat consensuat entre tots els partits polítics i que caldria començar a implantar quan s'aprovi definitivament, que hauria de ser durant el primer trimestre de 2019. La primera actuació parcial suposa una despesa de 18.000 euros, i aquesta despesa no està prevista en els pressupostos. Ens diuen que aquesta despesa no té una partida específica, perquè s'utilitzarà el pressupost d'interior per la pintura horitzontal i de serveis o guarda urbana per la senyalització vertical. Però es comprometen a finalitzar la primera fase durant el 2019.
3.6. Es proposa que en cap cas es quedin sense utilitzar en el 100% les partides dotades amb imports per millorar l'accessibilitat i el deteriorament de les voreres de la ciutat. I caldria ampliar les zones d'actuació proporcionalment a tots els barris i no solament al centre. També assumeixen el tema.
3.7. I finalment, quan vam parlar amb l'equip de govern la vigília del Ple, els vam demanar que assumissin els estudis mediambientals i energètics que ja té l'Ajuntament per millorar l'eficiència energètica i implantar-la emprant models mediambientals sostenibles. Ens van dir que ja havien fet aquesta feina novament i que ja tenien els estudis al respecte. Els vam demanar de tirar endavant un pla pilot en un edifici suficientment emblemàtic de la ciutat i calibrar els estalvis a llarg termini emprant aquests tipus d'energies sostenibles. Ho van supeditar al superàvit pressupostari de 2018 i que es faria amb el romanent permès, tal com estableix la normativa actual. I és ben cert que hi haurà romanent per fer-ho. Van proposar fer el pla pilot en un dels dos edificis amb més mancances en aquest tema: el pavelló municipal o el Col·legi Jacint Verdaguer. L'important és que ho van assumir.
4. En el torn de rèplica els vam dir que estàvem satisfets. I que esperàvem que no caiguessin en sac foradat. Però, tot i haver-nos donat tots els caramels que els havíem demanat, no podíem votar a favor d'aquests pressupostos per no donar més èmfasi en els apartats socials i no dotar de mesures per ajudar a pal·liar aquests problemes amb especialistes que treballessin damunt el terreny. Però tampoc podíem votar-hi en contra després d'haver arribat a acords que creiem que són bons per a la ciutat. La democràcia és diàleg, estira-i-afluixa, acords, encontres i desencontres. Però tot això no es pot fer si no ens trobem. Finalment el nostre vot va ser ABSTENCIÓ.
Comú de Tàrrega