Enquesta resolta pels nostres candidats - Habitatge i Ensenyament.

Habitatge / urbanisme (22 de maig)

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura

La crisi econòmica i la bombolla immobiliària han portat com a conseqüència una aturada del mercat de l’ habitatge i una gran dificultat per part del ciutadà per accedir-hi, sense que l’Ajuntament hagi pres mesures concretes per lluitar contra aquests problemes. L’ Oficina Local de l’ habitatge és una mesura populista inútil.Em qüestions d ‘urbanisme no s’han fet grans obres i tot s’ ha supeditat al pagament dels deutes municipals.

• Quines polítiques vol impulsar en matèria d’habitatge?

Volem ser una ciutat lliure de desnonaments amb mesures concretes de l’ ajuntament contra els bancs que els apliquin. ,fent-hi boicot , si calgués.

Volem disposar d’ un parc d’ habitatge públic de lloguer social o d’ emergència.

Impulsarem els lloguer socials dels habitatges particular amb bonificacions fiscals i/o encarregant-nos de les assegurances dels habitatges.

Pla d’ estalvi energètic dels habitatges públics i privats. Es posarà a disposició un tècnic de termografia a fi de mesurar els nivells tèrmics dels habitatges que ho sil·licitin.

• Coneix quina és la situació actual del parc d’habitatge del municipi i les necessitats reals de la zona?

Hi ha un parc molt nombrós d’ habitat ges desocupats que caldria impulsar per a la seva sortida al mercat de l ‘habitatge de renda lliure o social, de compra- venda i de lloguer, segons hem explicat en el paràgraf anterior..

• Durant aquesta legislatura i arran de l’enduriment de la crisi s’ha constituït la PAH Urgell-Segarra per donar suport als ciutadans que tenen problemes per pagar la hipoteca. La PAH nasqué per substituir el paper de les administracions davant la manca de solucions reals per la gent?

Naturalment que sí. Les administracions en general no han estat sensibles , ni molt menys, a les dificultats i els problemes dels ciutadans. Han administrat d’ esquenes a la gent necessitada. La seva màxima preocupació ha estat pagar als bancs per salvar-los de la crisi que havien provocat ells mateixos o pagant deutes endarrerits. La lluita social al carrer ha obtingut èxits notables com el cas de les aturades de moltes hipoteques o la retirada del Consorci sanitari.

• L’Oficina Local d’Habitatge fa prou en aquest sentit?

Aquesta oficina és una gran enganyifa totalment inútil. Perquè facin cas a la gent, d’ entrada han de tenir feina i a sobre demanen 350€ com pretès a lloguer social. Pur aparador electoralista.

• La solució al problema passa per instàncies superiors? Fins on poden arribar els ajuntaments?

Passa per instàncies superiors, però també s’ hi pot fer molt des dels ajuntaments. Quan es tenen 16 milions d’ euros, es poden fer coses en tots els àmbits, segur...Algunes mesures ja les hem dit. És una qüestió de voluntat política, de prioritzar en què destinem els diners.

• En matèria d’Urbanisme, s’han fet les coses com calia?

S’ ha fet molt poca cosa. Els diners s’ han destinat als bancs. S’ han fet algunes rotondes destinades aparcaments que estan bé.

• Segons un estudi encarregat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç targarina, un dels punts forts de Tàrrega és la seva situació en el mapa. S’ha aprofitat prou?

La situació de Tàrrega és privilegiada al ser un nus de comunicacions entre Pirineu i costa i entre Lleida i l’ Aragó amb la resta de Catalunya. Han faltat les infraestructures que haguessin calgut per desenvolupar aquest situació com cal, en forma d ‘autovia cap a la costa i cap al Pirineu o , si més no, haver fet la rotonda de l’ oest de la ciutat per facilitar-ne la circulació. Per a aconseguir una correcta promoció econòmica, aprofitar aquest avantatge seria clau, sempe que hi haguessin les infraestructures correctes.

• La mobilitat a la ciutat és senzilla i amable per a tots els implicats?

No gens. Les barreres arquitectòniques encara existeixen en la majoria de llocs. Les voreres dels barris perifèrics són encara massa estretes. No s’ ha desenvolupat els carrils bici ni promogut la seva utilització. A les hores punta, la congestió viària és espectacular. S’ haurien d’ habilitar passatges perifèrics lliures de risc per a la circulació de l’ exterior a l’interior i a l’ inrevés. S’ haurien d’ il·luminar millor els passos de vianants a la nit per millorar-ne la visibilitat dels conductors.

• Com pensa resoldre els problemes que hi hagi?

Una mica ja ho hem respost en l ‘aparat anterior.

Ensenyament / participació ciutadana (22 de maig)

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura

Aquesta legislatura ha estat marcada per les retallades del govern de la generalitat de totes les partides relatives a l ‘ensenyament, des de les Escoles Bressol fins a les universitàries. No hi ha hagut resposta des de l’ Ajuntaments si no és en forma d’ augment de tots els pagaments de totes les institucions que en depenen. Pel que fa a participació ciutadana, senzillament, no n’ hi ha hagut.

• Quines són les seves propostes de futur en aquestes matèries?

Reclamar les administracions que retornin el que s’ ha retallat. Implantar la tarifació social dels serveis municipals. Garantir menjadors escolars durant tot l’ any. Millorar els repartiment de nouvinguts de manera equitativa entre totes les escoles i instituts. Promoure estudis de Cicles Formatius i de formació ocupacional d’ acord amb les demandes empresarials de la zona. Promoure la formació dual empresa- escola. Impulsar estudis de regs i d’ industria agroalimentària a l ‘Escola Agrària.

• L’oposició lamenta que tot i el Reglament de Participació Ciutadana, aquesta més aviat és minsa. Hi està d’acord?

És ineficaç i inviable. Cal derogar-lo excepte pel que fa als pobles agregats i al Talladell.

• Creu que les crítiques que ha rebut l’actual consistori pel que fa a manca de transparència són justes? Com hi posaria remei?

Molt justes. No hi ha informació directa d’ allò que es fa, si no és per les cròniques de les revistes locals. S ha de crear un Consell ciutadà de no es de 15 persones d’ assessorament i decisori en algunes qüestions. Rotatiu, representatiu e les entitats i remunerat per la feina que se’ls encomani. S’ ha de donar la paraula al públic en el Plens Municipals. S’ han de sotmetre a consulta ciutadana les grans qüestions de la ciutat, com per exemple la instal·lació de la presó, que va causar polèmica en el seu moment.

• Cada 4 anys els ciutadans fem confiança a una candidatura, però... i mentre dura la legislatura? Caldria establir nous mecanismes de control?

Tenim aprovat un codi ètic on s’ estableixen mesures de control des regidors i alcaldes. Es tracta de fer públiques les agendes , actuacions, criteris de contractació, ingressos i béns, etc. A més hi ha mesures de transparència de les despeses ,supressió de privilegis i limitacions de mandat i revocacions possibles e regidors si no compleixen.

• Com es pot facilitar la implicació de la ciutadania en la presa de decisions del dia a dia?

Per mitjà del Consell Ciutadà, representatiu, rotatiu i remunerat.

• El món associatiu de Tàrrega és molt ric. Què els ofereix a les entitats locals?

Augment del suport. Confiança mútua. Representació al Consell Ciutadà. Millora en el seu finançament.

• Sap si estan satisfetes amb el tracte que reben fins ara?

Si ho sabem perquè hem parlat amb ells i precisament els que els oferim en l ‘apartat anterior és el que no reben actualment.

Aspectes que vulgui afegir

En aquest apartat pot afegir, sempre de forma breu, les consideracions que cregui oportunes i que no hagi pogut explicar en els apartats anteriors.

Volem fer constar que , d acord amb el nostre codi ètic, hem reduït les despeses de la campanya a 1500€ de pressupost , com ha de ser normal en temps de crisi. El contrast amnb les altres candidatures és brutal. Sembla una campanya inclús més costosa que les que s’ havien dut a terme en el passat. Ho considerem una completa vergonya. Ens demostra que per a segons quines coses, sí hi ha diners públics. S`estan perllongant les constants pol´tiques que ens han portat al desastre actual

Qüestionari al diari Segre- Polítiques socials, igualtat i salut.

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura.

Creiem que , com en els anteriors apartats, la legislatura ha estat continuista. Han incrementat molt les tarifes de les Llars d’ infants, la qual cosa vol dir una seriosa retallada en l ‘aspecte social. En l ‘aspecte de la salut, no hi ha hagut una resposta ferma contra les retallades de serveis del CAP i s’ ha donat suport de manera incondicional al Consorci de Lleida que, si s’ hagués aplicat, hagués afectat de manera molt negativa els serveis de salut de la demarcació. Sort que ho hem pogut aturar. Pel que fa al tema d’ igualtat, han fet falta moltes més campanyes divulgatives i de conscienciació.

• Quines són les seves propostes de futur en aquestes matèries?

• Polítiques socials

És el punt fonamental del nostre programa i ho serà de la nostra actuació a l’ Ajuntament. Hem elaborat un PLA INTEGRAL DE RESCAT SOCIAL ,CONTRA L ‘ATUR I CONTRA LA POBRESA. Es composa de dues parts: una primera amb mesures pal·liatives per millorar les condicions de vida de la gent més afectada per la crisi, i una altra amb mesures de creació d’activitat econòmica i de llocs de treball. Hi ha uns objectius , unes actuacions i un balanç final per poder fer millores de futur , si és el cas. Un principi fonamental d’ aquest pla és el de la coordinació entre diferents institucions, entitats i societats econòmiques, educatives, etc. na vegada informats i signats els compromisos de tots, s’ ha de passar a les mesures concretes, algunes de les quals són:

-Beques menjador per a l’estiu, ajuts pobresa energètica,ajuts lloguers habitatge social, ajuts alimentaris, més disponibilitat d’ allotjaments, manteniment habitatges, ajuts necessitats urgents, etc

- Facilitar de manera activa iniciatives empresarials arrelades a la realitat nostra, Pla estratègic municipal d’ aprofitament del Segarra –Garrigues i de les activitats que se’n derivin, suport actiu a noves contractacions en els comerços i empreses, suport actiu a l ‘economia social, cooperativa i verda, pla d estalvi energètic de vivendes,etc Pel que fa al paper que haurà de jugar l ‘Ajuntament ,serà el de coordinador i difusor del Pla, a més d’ incrementar els pressupostos socials per partides i objectius , segons les necessitats. Hi ha ajuntaments que algunes patides les han incrementat fins a un 500%.

• Igualtat .

Campanyes de mentalització i de difusió de valors d’ igualtat, respecte, dignitat de la persona, etc. Amb anàlisis de l’ impacte que han tingut. Sobre temes de violència de gènera, respecte als que viuen a Tàrrega provinents d’ altres països, etc

• Salut

Defensa a ultrança del sistema públic de salut i rebuig a qualsevol intent de retallar-lo i/o reorganitzar-lo. Oposició radical al consorci que hem pogut parar entre tots. Pressió efectiva des de l’ Ajuntament per restaurar les mancances en el CAP ocasionades per les retallades. Creació d’un Consell Local per la Salut. Crear un banc de medicaments per pal·liar les impossibilitats d’ accés als medicaments dels que no poden.

• La mort d’Alba Martí a mans de la seva exparella va marcar un abans i un després a la ciutat. Ho demostra el fet que l’actual equip de govern va endegar una campanya contra la violència de gènere. Quina opinió li mereix? Creu que ha estat efectiva?

Qualsevol campanya és positiva. De totes maneres , en qualsevol acció que s’ emprengui hi ha d’ haver una anàlisi dels resultats que s’ hagin volgut aconseguir i , que nosaltres sapiguem, això no hi ha sigut.

• Què més pensa fer per lluitar contra aquesta lacra social?

Creiem que el més important és anar divulgant valors de respecte, dignitat bàsica de la persona i igualtat, però no solament en l ‘àmbit de la violència de gènere,sinó en moltsd’ altres. Per exemple en la comprensió de les diferències de la gent d’ altres països que s’han instal·lat entre nosaltres, sobre els quals es diuen moltes falsedats.

• Creu que el camí per lluitar contra la violència contra les dones passa per l’educació?

Evidentment. Educació en el respecte i en la igualtat. Aquí l’Ajuntament hi pot fer molt, però hi ha altres àmbits que potser són més importants , com és ara el familiar i els valors que s’hi transmeten

• Hi ha sectors socials que estan descontents amb el tracte rebut (ex: avis, joves...)? Com caldria resoldre el seu malestar?

Moltes de les retallades en la vida dels avis no són d’ origen municipal, però és des del municipi que s’ ha de protestar i fer pressió i , si é el cas, contribuir a reparar el dany en allò que sigui possible. Estem segurs que hi ha molta genmt gran que viuen sols i de manera molt precària. Caldria aconseguir detectar les seves mancances i poder ajudar-los, potser a través del CAP, i sempre de forma voluntària per part d’ ells.
El mateix passa amb els joves, e problema principal dels quals és que no troben feina. Al pla integral que hem explicat, ja diem com ho hem de fer per poder crear nous llocs de treball.

• Tàrrega ha estat una de les places més bel·ligerants contra el Consorci Sanitari, que compta amb l’oposició de la Marea Blanca i molts dels treballadors del sector. Quin és el seu posicionament? Té propostes per contribuir a la seva aturada o posada en marxa?

Totalment en contra, perquè no estaria sotmès a controls parlamentari, estaria en mans dels seus màxims dirigents, es precaritzarien les contractacions com en l ‘ empresa privada i no garantiria un tracte millor i uns serveis de major qualitat. La Marea blanca amb els seus esforços i les resolucions parlamentàries d’ alguns partits de la nostra coalició, amb el suport posterior de la resta de la càmera, han permès paralitzar el projecte. Ésun exemple que lluitant , espodenaconseguir moltescoses.

Cultura / turisme / esports (15 de maig)

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura

Continuista com en totes les matèries de govern i en alguns aspectes amb retallades o supressions. S’ han suprimit algunes mostres culturals com La Terrasseta o el festival de música ètnica ( em falta el nom) que tornarem a restaurar

• Quines són les seves propostes de futur en aquestes matèries?

Continuïtat en allò que funciona i suport a altres manifestacions més minoritàries i/o vanguardistes i aquelles que aportin esperit crític i analític de la realitat a la ciutadania.

• FiraTàrrega és l’esdeveniment estrella del calendari targarí. Quin ha de ser en un futur el suport que li dóna l’Ajuntament ara que les subvencions d’altres administracions s’han vist retallades?

La Fira ha demostrat al llarg dels anys una gran capacitat de resistència i de millora tot adaptant-se als nous temps. La Fira funciona molt bé i és de lloar. Des de l’ Ajuntament hi haurà la voluntat de donar suport a la Fira sempre en funció de les polítiques prioritàries i dels pressupostos “ zero” en què s’ haurà d’ avaluar any rere any on van els dinars i per fer què.

• A la ciutat, però, han nascut els darrers anys nous festivals i/o propostes culturals. Com es reparteix el pastís entre tots de forma justa?

Els recursos són limitats , com ja se sap. A través dels pressupostos “ zero” s’ ha d’ actuar d’ acord amb les previsions que s’ hauran fet per a aquell exercici concret. Hi haurà la voluntat d’ ajudar totes les iniciatives culturals que estiguin d’ acord amb els objectius del Pla anual concret. Per a nosaltres, la cultura variada i amb contingut formatiu de valors i esperit analític i crític de la realitat serà una prioritat.

• Els comerciants reclamen noves propostes d’oci i cultura. Els dóna la raó o pensa que Tàrrega ja és una ciutat molt viva en aquest sentit? És digna de competir amb altres localitats properes?

Estem totalment a favor d’ ajudar cel comerç de la ciutat i els autònoms i petites empreses. Nosaltres creiem que amb les mesures d’ incentiu que proposem en l ‘apartat econòmic els comerciants se’n poden beneficiar. D’ altra banda, creiem que Tàrrega és un centre cultural ,associatiu i d’ oci de primer ordre. Les activitats que es fan a la ciutat són contínues i de força qualitat.

• Una de les apostes d’aquesta legislatura ha estat posar en valor el llegat jueu de Tàrrega i convertir-lo en pol d’atracció turística. S’ha fet bé la feina? Què més es pot fer? 

Creiem que el valor turístic del llegat jueu es bastant limitat. La iniciativa ha estat correcta. Cal insistir i millorar la feina feta en aquest aspecte.

• Es treu el màxim suc al Museu Trepat? 

Creiem que la utilització i funcionament rendible, sobretot en aportació cultural per a la ciutadania, és un procés llarg i progressiu que no s’ ha d’ abandonar. Pel que fa als recursos , de nou caldrà parlar del que es disposa i dels plans que hi haurà en aquests anys i les necessitats per a les persones. El que s’ ha fet està bé. La manifestació EMBARRAT potser ha estat l’aposta més novedosa des d’ un punt cultural que hi ha hagut últimament. Potser l ‘Ajuntament hi hagués pogut fer alguna cosa més. Són el tipus de manifestacions culturals que nosaltres voldríem impulsar, juntament a les que ja hi ha.

Qüestionari Segre - Política del món local i el procés d'independència.

Polítics en el món local / procés independència (1 de maig)

• Hi ha qui considera el 24M com la primera volta del 27S. Creu que és així?

Creiem que segurament serà així, però estem votant la política local pels proper 4 anys sigui quin sigui el resultat del 27S. Estem decidint la politica local i el futur de la ciutat de forma directa.

• Quin creu que ha de ser el paper dels ajuntaments i la resta d’administracions local en el marc del procés?

Donar suport al dret a decidir i facilitar el procés perquè la població pugui decidir democràticament.

• Quin paper hi pensa jugar si obté representació a l’Ajuntament de Tàrrega? Seria el mateix que si governa?

Donar suport al principi del dret a decidir en tots dos casos.Però també al dret a decidir sobre totes les coses per part de la ciutadania

• Fins on està disposat a arribar per defensar o lluitar contra el debat obert a Catalunya?

  Lluitarem perquè la població pugui expressar la seva voluntat.

• Tàrrega està adherida a l’AMI. Creu que hi ha de seguir essent?

Si hi és, i serveix per facilitar el camí cap a l’ expressió democràtica, ens sembla bé.

Valoració de la legislatura que s’acaba (1 de maig)

• Faci un breu resum de la present legislatura (5 o 6 línies), tot valorant la tasca de l’equip de govern com de l’oposició i destacant-ne alguns punts

Aquesta legislatura ha estat “invisible”. La seva obsesió ha estat eixugar el deute. Per tant, han estat quatre anys amb una gran parquedat d'idees i cap política innovadora que hagi beneficiat les persones amb més necessitats. L’ oposició tampoc s’ha fet notar en gairebé res. Una legislatura perduda.

• Resumeixi en una frase què ha fet el seu partit a Tàrrega els darrers 4 anys

Ho farem a partir d’ara som una coalició nova.

• Quines són les prioritats del seu programa electoral?

Treballar per eliminar la pobressa, sobretot entre els més joves i treballar per assegurar la dignitat de tots i totes i per construir una societat més igualitària, justa i sostenible. També per fer créixer la ciutat des del punt de vista econòmic

• Quina és la necessitat més urgent de la ciutat?

Atendre les necessitats de les persones i famílies i treballar per restaurar la seva dignitat humana. Treballarem per revifar l’economia local per poder augmentar els ingressos municipals i acabar amb l ‘atur,

• Sabria dir breument quins són els punts forts de la candidatura que encapçala?

La diversitat de procedència d’una candidatura aglutinadora, participativa i col·lectiva. Unes persones amb una voluntat conjunta de treballar per mantenir i recuperar els serveis i polítiques socials que atenen les necessitats reals de la població.

• Creu que en el context de crisi actual els ajuntaments tenen les mans lligades?

Una mica sí, però no del tot. Amb els diners de què es disposa es poden fer polítiques socials, culturals i de promoció com a punts fonamentals. Les mans estan bastant lligades per poder generar més ingressos però no per decidir la distribució i les prioritats dels recursos.

• Si l’endemà de les eleccions ha d’asseure’s a negociar amb un altre partit per formar govern i/o donar-hi suport, amb qui no ho faria? Quines condicions posaria com irrenunciables?

Nosaltres som i serem molt ferms en la defensa de les nostres prioritats i polítiques socials i econòmiques. Si algú en vol parlar, nosaltres hi estarem disposats. No obstant, és molt improbable que puguem parlar de res amb els partits responsables del que està passant.

• Quin paper ha de tenir Tàrrega en el marc de la demarcació de Lleida?

 És important aprofitar les realitats que tenim pel que fa a la localització i a les infraestructures de la ciutat, i, a més, ser un model de ciutat que va més enllà en la protecció dels seus ciutadans.

• Ha de mantenir el seu pes dins la Diputació?

Creiem que com més presència tingui, millor. Ara, no és el mateix que hi sigui algú amb una sensibilitat social que no pas una altra sense aquesta sensibilitat. De totes maneres, nosaltres som partidaris de la seva extinció, dins d’una reforma administrativa en profunditat.

• Creu que el fet que l’actual alcaldessa, Rosa M. Perelló, n’hagi estat vicepresidenta ha estat positiu per a Tàrrega?

No sembla que s’hagi notat la seva presència com a dirigent de la Diputació. Ni s’ha notat, ni s’ha sabut quin ha estat el diferencial entre ser-ho o no ser-ho ( si és que n’ hi ha hagut).

         

Llista candidatura CdT-E

                               Candidatura COMU de TÀRREGA – ENTESA ( CdT-E)                                 

1-Joan Fornsubirà Marsol , professor de l’ Escola Agrària de Tàrrega

2-Maria del Valle Muñoz Delgado , tècnica agrícola.

3-Chris Boswell, professor i traductor d’ anglès.

4-Laura Montero Garcia, metgessa del CAP de Tàrrega.

5-Lluís Puigtió, Martínez, professor de l’ institut de Guissona.

6-Mayte Iglesias Pulido, Educadora de residencia de persones amb discapacitat.

7-Oscar Gómez Escolà, estudiant de Dret.

8-Delfina Ballesté Martí, presidenta de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques ( PAH).

9- Ivan Malé Roca, professor de l ‘Escola d’ Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega.

10- Angels Calderó de la Puente, treballadora d’INDOX .

11- Teresa Segarra Segarra, infermera del CAP de Bellpuig.

12- Josep López Bonjoch, treballador de la CAG Guissona i sindicalista

13- Ramon Agulló Teixidor, jubilat, la seva última feina va ser al S.O.C( Servei d'ocupació de Cat.).

14- Montse Duran Purgimon, professora de l’ Institut Costafreda de Tàrrega en excedència.

15- Josep m Cucurull Fa, administratiu i petit empresari.

16- Guillem López Galí, treballador social.

17-Mercè Agustí Parareda, metgessa del CAP de Tàrrega

Suplents

1-Manel Medrano Garcia, professor de l’ Institut Costafreda de Tàrrega.

2- Miguel Gascón Sancho, professor de l ‘Escola d’ Art i Superior de Disseny Ondara de Tàrrega, escultor i empresari.

3- Laura Zubiaur Martínez-Monterrubio, galerista d’ art i professora de ioga.

4-Manel Martínez Gómez, professor de l’ Institut d’ Agramunt

5-Ramona Llenes Gabernet, infermera del CAP de Târrega.

Pobresa energètica.

La pobresa energètica és la incapacitat d'obtenir una quantitat mínima d’energia per a les necessitats bàsiques, sobretot per mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut (18 a 21 ºC a l'hivern i 25 ºC a l'estiu, segons els criteris de l'Organització Mundial de la Salut).

Normalment els factors fonamentals per aquesta precarietat energètica són:

• Baixos ingressos de la llar.

• Preus elevats de l’energia.

Però hi ha un tercer i molt important perquè condiciona els altres factors:

• Qualitat insuficient de l’habitatge, és a dir que l’edifici no compleix mínimament els requisits d’aïllament i per tant resulta més difícil de mantenir a una temperatura adequada.

Les conseqüències en el benestar són temperatures de l'habitatge inadequades, incidències sobre la salut física i mental (incloent-hi mortalitat prematura, sobretot entre la gent gran per hipotèrmia), endeutament i la consegüent desconnexió del subministrament, i també hi ha una degradació dels edificis, malbaratament d’energia i emissions de gassos (CO2) innecessaris.

Proposem una política municipal que te cura de la gent vulnerable mitjançant un servei d’anàlisi de l’estat de les vivendes amb termografia per identificar els punts dèbils per poder assessorar i subvencionar les obres de remodelació (aïllament de parets, canvis de finestres/vidres, o simplement la instal·lació de cortinatges) per reduir les necessitats energètiques. En lloc de cobrir les necessitats immediates, és una manera d'assegurar que les despeses es reduïxen per sempre.

Una política molt sostenible i que beneficiï a tothom. Que, a més a més, és conforme amb l’esperit i la lletra de la legislació europea-

Article 47 preambul DIRECTIVA 2009/73/CE 13 de julio de 2009.

Deben reforzarse las obligaciones de servicio público y las consiguientes normas mínimas comunes para asegurarse de que todos los consumidores, en particular los vulnerables, puedan beneficiarse … de precios justos.

Cap. II: Article 3.4

Los Estados miembros adoptarán las medidas adecuadas,tales como los planes nacionales de acción en materia de energía o las prestaciones en el marco de regímenes de seguridad social para garantizar el necesario suministro de gas a los clientes vulnerables o el apoyo a mejoras de la eficiencia energética, con el fin de atajar la pobreza energética donde se haya constatado, también en el contexto más amplio de la pobreza en general.

Cap. II: Article 3.7.

Los Estados miembros aplicarán las medidas oportunas para alcanzar los objetivos de cohesión económica y social,protección del medio ambiente –que podrán incluir medios para combatir el cambio climático–, y seguridad del suministro.
Per una política a favor de la gent, i el planeta. Justícia social i medi ambient.