Suma exponencial- Algunes explicacions

Quan vaig sortir elegit regidor de l ‘Ajuntament dins la candidatura “Comú de Tàrrega”, em vaig proposar de fer l‘esforç d’estar com a mínim cada setmana en contacte amb els lectors dels mitjans de comunicació de la ciutat a fi d’ explicar què estava fent, quines tasques estava duent a terme i què en pensava de les que l’equip de govern implementarà durant aquests quatre anys de legislatura. Nova Tàrrega i la seva nova directora, amablement van acceptar la proposta de crear una secció setmanal que es diu “ Suma exponencial”.

“Suma exponencial” es refereix a una realitat i a un desig. La realitat és que em sento partícip d’una onada de canvi polític en tots els sentits al nostre país, però també a la nostra ciutat. Uns canvis que han de dur a unes noves maneres d entendre el joc polític basades en la transparència, la democràcia, la participació, la crítica dels poderosos, la priorització de les politiques socials, laborals i mediambientals i la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. I el desig és que aquesta manera d ‘entendre la nova política es vagi estenent com taca d’oli entre els ciutadans en una “suma exponencial” de voluntats que facin possible els canvis explicats.

Cada setmana , doncs, intentaré interessar l’amable lector amb les reflexions, les propostes, els èxits i els fracassos, tant de la meva tasca com a regidor, com de la meva condició de ciutadà més enllà del que es estrictament la ciutat de Tàrrega. Per exemple, estem vivint un procés de sobirania que certament sovint requerirà,algunes reflexions i el posicionament de la meva part. I el mateix passarà en temes europeus o internacionals.

Volia comentar també la fórmula que vaig escollir per prometre la meva condició de regidor al dia de la constitució de l’ Ajuntament. Fou aquesta:

Per imperatiu legal, si prometo , malgrat que el rei no ha estat elegit pel poble, i que la constitució impedeix el dret d'autodeterminació del poble de catalunya, i no es compleix en molts aspectes socials com el dret a un lloc de treball i a una vivenda per a tots els ciutadans.

Amb aquesta fórmula volia fer ben patent la meva disconformitat amb una monarquia que ningú no ha escollit directament en referèndum, i el meu rebuig a una Constitució que, en els articles més polèmics i més sagnants, no es compleix de cap manera. Aquests articles són, segons el meu punt de vista, la impossibilitat de fer un referèndum d ‘autodeterminació i l’incompliments dels drets socials més elementals com són que tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i a un lloc de treball.

Vull des d ‘aquí comunicar també el meu rebuig a qualsevol privilegi que com a regidor pugui tindre de l ‘Ajuntament. De moment, he rebutjat entrades gratuïtes a la Fira del Teatre i el dret de tenir un aparcament gratuït, sigui a la Plaça Major, sigui al pàrquing municipal.

Joan Fornsubirà