Tàrrega En Comú Podem

MOCIÓ RECOLLIDA SELECTIVA PORTA A PORTA  I RESULTAT DE LA VOTACIÓ AL PLE MUNICIPAL 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

La gestió dels residus és un dels reptes ambientals més complexos que afronta qualsevol societat. La Unió Europea s’ha fixat com a objectiu capgirar les proporcions entre la recollida selectiva i el tractament final i passar de les proporcions actuals del 30% de selectiva i 70% de tractament final, al 70% de selectiva i el 30% de tractament final, posant-se com a fites reciclar el 50% de la brossa l’any 2020, i el 70% l’any 2030. 

Les nostres institucions tenen les competències necessàries per exercir la gestió, prevenció i control de tots els residus que generem. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2013/2020, d’acord amb el Text Refós de la Llei Reguladora de Residus (RRLR) aprovat per Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, i la Llei de política territorial 23/1983, de 21 de novembre. Així mateix, els ens locals són els responsables de la gestió dels residus municipals segons el que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL) i el TRLR. Concretament,

l’article 86.3 de la LRBRL qualifica la recollida, el tractament i l’aprofitament dels residus com un servei essencial, i declara aquest servei reservat als ens locals. Igualment, l’article 42 del TRLR disposa que la recollida i gestió de residus és una competència municipal i cada ajuntament és el que decideix quin model de recollida selectiva acaba aplicant.

Tot i que el model de recollida més estes és el de segregació en cinc fraccions, l’avaluació dels percentatges de recollida selectiva i els percentatges de presència d’impropis demostren que actualment el model més efectiu és el model de recollida selectiva porta a porta. Aquest model consisteix en què cada veí diposita, els dies indicats, davant de casa seva, les diferents fraccions de brossa corresponents. La seva eficiència ha estat demostrada en casos de grans ciutats com el de la ciutat italiana de Milà, on el porta a porta ha permès passar del 60% al 85% de recollida selectiva, així com reduir al 10% les deixalles separades incorrectament.

A Catalunya ja són 133 municipis d’un total de 947, els que apliquen de manera total o parcial aquest sistema de recollida. Entre d’altres destaquen els casos dels municipis de Matadepera (Vallès Occidental), Vilablareix (Alt Empordà), Taradell (Osona) i Tiana (Maresme). Aquest últim, amb una població de 8.314 habitants, recull un percentatge de recollida selectiva que supera el 86%. La primera comarca és Osona, que ja ha invertit la tendència, amb un 59,92% de recollida selectiva.

Segons dades de l’Agència Catalana de Residus corresponents a l’any 2016, a Tàrrega la recollida selectiva no arriba al 33%. Concretament, del total de 7.043,94 tones de brossa generades durant un any, només un 32,96% (2.321,52 tones) són de brossa selectiva, mentre que la resta (4.722,42 tones) corresponen al rebuig. Això situa Tàrrega en el 18è lloc d’un total de 20 municipis a la comarca de l’Urgell en recollida selectiva i per sota de la mitjana de reciclatge de la comarca, que es situa en un

37,21%. El municipi veí de Verdú es troba en el primer lloc de la llista amb un 65,72% de brossa selectiva gràcies a la implantació del model de recollida porta a porta.

Per cada tona d’escombraries no reciclables que es porta a l’abocador (la fracció coneguda com a rebuig), cada municipi ha de pagar un cànon. El preu per tona de rebuig recollida el fixa l’Agència Catalana de Residus. L’any 2016 va passar de 19 euros/tona a 24,5 euros/tona. La idea de l’Agència Catalana de Residus és arribar a establir l’any 2020 un cànon que s’acosti als 30 euros/tona. Aquest cost de gestió dels residus municipals es finança amb les taxes municipals que paguen els ciutadans, per tant els ciutadans dels ajuntaments que més rebuig generen han de pagar més car el rebut de les escombraries. Això és el que ens està passant a Tàrrega, on el preu que van pagar els habitatges va passar de 72,95 euros/any el 2015 a 74,77 euros/any el 2016. Aquests augments en el rebut de la brossa, són una penalització. Reciclar poc i malament suposa un augment de la factura no només a nivell econòmic, sinó també a nivell mediambiental que no ens podem permetre per més temps. Per tant, el model de recollida vigent a la nostra ciutat, basat en la segregació de la brossa en cinc fraccions, no està aportant uns resultats que ens facin convergir amb els objectius marcats per la Unió Europea, ni a curt ni a llarg termini. Cal treballar per aconseguir una millor gestió i per això cal apostar per nous models de recollida d’escombraries orientats a aquest objectiu.

Per tot l’exposat, per la necessitat indefugible de millorar la gestió dels residus on la ciutadania sigui part activa, corresponsabilitzant-se i conscienciant-se dels residus generats, i per la necessitat d’actuar tendint cap a polítiques de residu zero minimitzant l’impacte ambiental que això suposa, creiem que la recollida selectiva porta a porta és una opció que el nostre ajuntament hauria de valorar seriosament; per això:

PRIMER.- Aprovar per unanimitat dels membres assistents, que representen la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, els següents ACORDS:

a) Confeccionar una campanya de sensibilització ciutadana per difondre la necessitat d’implantar nous sistemes per potenciar el reciclatge en origen.

b) Realitzar una prova pilot de la recollida PAP en una zona de la ciutat, abans de la seva implantació a tot el municipi.

c) Traslladar els acords a l’empresa Urgell Net SA, al Consell Comarcal de l’Urgell, a l’Agència Catalana de Residus i al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

SEGON.- Desestimar amb els resultat de sis vots a favor (tres del grup municipal CUP, un del grup municipal CdT-E i dos del grup municipal PSC-PC) i onze vots en contra de l’equip de govern, les següents propostes: 

d) Realitzar un estudi sobre la implementació del sistema de recollida de residus Porta a Porta (PAP) amb una fase de diagnosi de la situació a Tàrrega, identificant,quantificant i analitzant la generació de residus de la ciutat, desglossant la brossa comercial i domèstica.

e) Confeccionar un informe financer on s’exposi la viabilitat econòmica del PAP

comparant-lo amb el sistema actual