Quan la justícia esdevé venjança
En el passat, les
dretes espanyoles i les catalanes han tingut clar sempre el que calia i volien,
és a dir, una societat on la religió catòlica fos preponderant en la vida de la gent,
i conduís els nens i les nenes per al
bon camí per mitjà de l’ensenyament religiós, i
les dones per al bon camí de la submissió al marit. Una societat bàsicament injusta i desigual basada en una
propietat privada desequilibrada, un ordre social sense crítica, i unes grans
diferències de classes i l’explotació dels treballadors. I la policia i els
militars com a garants de tot plegat. I tot adobat i relligat per uns mitjans
de comunicació finançats pels seus propis capitals per dirigir i desactivar les
ments dels adults.
L’única cosa en la
que no han coincidit ha estat en el concepte de nació i en quin paper havia de
jugar Catalunya en la conformació de l’estat. En això, mai hi ha hagut acord,
fins al punt que fou un dels temes principals perquè les dretes espanyoles
apostessin per la sublevació militar de l’any 1936, la guerra civil i la dictadura , amb els
milers de morts i assassinats que s’hi van produir. Poca broma “con el
separatismo”.
En la majoria dels
temes descrits amb anterioritat, poca cosa ha canviat, si no és que s’hagi rentat
i modernitzat una mica amb les aigües del pas el temps, i de la democràcia de
baixa qualitat que tenim a l’estat
espanyol. Aquesta democràcia que nasqué ja mig neulida pel que anomenem
Transició, que no fou altra cosa que agafar les escombraries dels anys de la
dictadura i amagar-les sota les catifes, en comptes de netejar les institucions
de malfactors, torturadors i col·laboradors de tota mena.
I clar, el poder
judicial no se’n va salvar, ans al contrari, va passar en la seva totalitat als
nous temps amb mentalitats, ideologia, actuacions i persones de la dictadura. I
, almenys en les seves cúpules, això no ha canviat, perquè les dretes
espanyoles actuals en el poder, ja s’han cuidat de anar col·locant els seus en
els llocs més rellevats de la judicatura i la fiscalia.
Segurament els responsables dels fets de l’any passat a
Catalunya, sobretot els càrrecs politics,
puguin tenir alguna responsabilitat penal, que amb la llei a les mans ,
se’ls pugui atribuir. Però mai els delictes tan greus dels que se’ls acusa.
Senzillament perquè no hi va haver violència de cap mena, ni poca , ni molta.
Què ha passat ,
doncs? A nosaltres ens sembla que, tant les dretes , com algunes esquerres
catalanes han entrat de ple en aquell terreny vedat que en un principi descrivíem, i que històricament mai ha estat un tema
compartit ni entre les dretes d’aquí i d’allà , que és el tema del
“separatismo”. I aquest poder judicial d’origen franquista s’ha vist impel·lit,
per causa de la judicialització d’un tema que no havia de sortir de l’àmbit
polític, a ser la punta de llança per acabar per sempre més amb les pretensions
independentistes catalanes.
La inacció de Rajoy
i dels poders polítics; els temors dels econòmic; el discurs radical del rei en
favor de la repressió; la pressió descomunal dels mitjans de la dreta més
cavernària, han conduit a un poder judicial, ja tocat pels principis de la
dictadura, a ser encara més inflexibles i radicals en les seves interpretacions
dels fets catalans, fins al deliri actual, que ningú amb un mínim de sentit
comú i de la realitat pot acceptar.
Sempre hem estat
crítics amb la DUI i amb l’1-O considerat com a referèndum, i menys vinculant,
però considerem que són temes diferents. Mai podrem acceptar que la justícia
sigui venjança a lo bèstia, perquè la justícia , perquè ho sigui de
veritat, ha de ser proporcionada,
mesurada i aplicada a la realitat. I qualsevol exageració duu directament al
desprestigi de qui ho propicia i de qui ho exerceix. Com diu Oriol Junqueras,
aquestes acusacions i provables sentències “pesaran com una llosa en la
història d’Espanya”. I afegim que faran imparable el procès cap a
l’autodeterminació per mitjà d’un referèndum
legal i acceptat internacionalment.
Joan Fornsubirà
Grup municipal Comú de Tàrrega
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada