Acord pressupostos amb l'equip de govern.

CONTINGUT DE L’ACORD

El grup municipal Comú de Tàrrega i l’equip de govern hem arribat als següents acords per als pressupostos del 2016, una proposta d ‘execució dels pressupostos del 2015 i unes previsions per als propers pressupostos dels anys 2017, 2018 i 2019:

Pressupostos del 2015

1. Extreure del pressupost en execució de l’any 2015 aquelles partides del capítol d’ Òrgans de Govern que no s’ hagin executat i destinar el seu excedent a polítiques socials que es determinaran amb posterioritat, amb un import d’ uns 10.000€.

Pressupostos del 2016

2. Consolidar aquesta partida esmentada en l ‘apartat anterior en un nou concepte genèric que s’ anomenarà “Serveis socials i d’ inserció laboral” amb un import anual de 10.000€.
3. Incloure en el pressupost de 2016 una partida per iniciar un banc de medicaments al servei dels malalts crònics que no poden pagar-se els seus tractaments. El muntant anual serà de 10.000€ .
4. Incloure en el pressupost del 2016 una partida d ‘augment del 10% de la subvenció de la Protectora d ‘animals per un valor de 300€ anuals.
5. Incloure en el pressupost del 2016 un augment de 1800€ en benefici de les activitats d’ infància i família del Centre Obert .
6. Extreure del pressupost un 20% de la partida destinada als grups municipals i dedicar aquest muntant a la subvenció de les associacions dins l ‘apartat d’ Acció Social. Suposarà 3800€.
7. Destinar un mínim de 30.000€ de les inversions pressupostades i que no han estat esgotades en la seva realització a un projecte nou d ‘inversió social com és ara la construcció de l’ Escola Alba.

Pressupostos dels anys propers

1. Consolidació anual de totes les partides pactades per al pressupost del 2016, sense perjudici que algunes o altres puguin ser augmentades segons les necessitats i les posteriors negociacions i acords.

2. Establiment de taula negociadora anual per revisar i , si s ‘escau, augmentar els acords socials, i fer-los extensius a altres temes com per exemple medi ambient, inserció laboral, urbanisme ,serveis públics, etc.

L’import total aproximat del pacte actual és de 233.600 € d ‘augment de despesa social per a tota la legislatura.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA: LA VEU DEL POBLE ALS PLENS MUNICIPALS

Darrerament, estem parlant a bastament a l’ Ajuntament del fenomen de la participació ciutadana en el sentit q ue caldria redactar un nou sistema que permetés la ciutadania que ho vulgui de participar en els afers de la ciutat.

Concretament s’ ha determinat un sistema per renovar els càrrecs directius dels pobles agregats amb la participació de tota la ciutadania d ‘aquests pobles, a més de reflexionar sobre el sistema de districtes que hi ha encara vigent en l ‘actualitat que fou redactat i instaurat pel govern tripartit i que no ha resultat satisfactori, potser per ser massa ambiciós i una mica allunyat de la realitat de Tàrrega.

Se’ns ha promès que s ‘hi estarà a sobre del tema i que a no tardar se’ns presentarà un nou sistema de participació potser en el sentit de tractar de potenciar la participació de les associacions que ja existeixen actualment a la ciutat sense necessitat de crear noves estructures que potser no fan falta com els antics consells de districte o altres de similars.

A nosaltres ja ens sembla bé que s ‘hi reflexioni i que es tracti d’actualitzar allò que no ha anat bé , sempre que sigui un sistema de veritable participació i no pas un entramat que no hagi de servir de gran cosa i que no permeti una efectiva actuació de la ciutadania en tot allò que els pugui afectar, i sobre el que es voldria donar les diverses opinions i punts de vista d’ una societat tan plural i diversa com la nostra.

A mi se m’ acut que , a l ‘espera del nou reglament, seria fàcil i d’ immediata instauració un senzill sistema de permetre la gent de participar en el Plens municipals després d’ haver-se esgotat els temes de l ‘ordre del dia previstos de manera que qui volgués fer una pregunta o donar la seva opinió ho pogués fer tranquil·lament. És una sistema que ja funciona en molts municipis del nostre entorn i que serviria per incentivar l ‘assistència als Plens municipals.

A això jo hi afegiria una novetat horària en el sentit de convocar els Plens a les 8 del vespre que es una hora molt més accessible a tothom i no pas a les 9 del vespre. Penso que les 8 del vespre és una hora molt millor de cara als ciutadans que , en haver assistit al Ple puguin anar a sopar a casa a una hora molt més raonable.

Ja veurem com farem arribar aquestes propostes a l‘equip de govern , potser per mitjà d ‘una proposta al Ple o una moció o una pregunta o similar.

Ja anirem informant sobre aquest punt.

Suma exponencial- Cartes que no lliguen

En les dimàtiques de la vella política que  el grup de Comú de Tàrrega tractem d’eradicar, existeixen una colla de costums ben implantats de ja fa temps que no entenem de cap manera. O almenys , se’ns haurien d‘explicar de manera ben clara i sense embuts. Un d‘aquests costums radica en l‘origen del sous de la senyora alcaldessa en relació amb la tasca que desenvolupa. Efectivament, la senyora Perelló ens va dir en certa ocasió que dedicava tot el temps del dia i més ( cosa impossible) a la ciutat de Tàrrega. Va dir textualment el “ 150% del temps”, en una llicència literària digna de millor causa. Doncs , com deia, si algú dedica tot el temps de la seva jornada laboral a una determinada tasca, hauria de semblar lògic que es cobrés de la institució o empresa a què dedica el temps laboral. Però sembla que no és així.

Si és veritat que la nostra alcaldessa cobra un 25%  del seu sou del consistori targarí i un 75% de la Diputació, a mi les cartes no em lliguen. Això sense comptar que encara a hores d ‘ara no sabem de la seva pròpia boca quin és el muntant de l ‘esmentada remuneració compartida entre l’ Ajuntament i la Diputació.

Que se’ns digui quines són les tan altres funciones de la senyora Perelló a la Diputació per justificar el muntant tan important de diners que en percep , encara no seria seriós , atès que tot el dia i més el dedica a la ciutat de Tàrrega. 

En fi, podria ben bé ser que aquestes disfuncions fossin normals i es repetissin en totes les Diputacions, la qual cosa no ens deixaria d ‘estranyar igualment. O no hi ha feina , però sí que hi ha diners, o hi ha feina i llavors no s ‘entén que la realitzi algú que confessa que en té tota la que pot fer i més en un altre lloc. En fi, no sé si hi podrem fer alguna cosa, però almenys en demanarem explicacions i que se’ns aclareixi el que , a nosaltres ens sembla, no té gaire explicació. 

En un altre ordre de coses , hem de felicitar-nos d ‘una mesura que la Conselleria d’Assumptes Socials presentarà en aquest proper Ple municipal. Es tracta que s‘ha escrit un protocol entre l ‘empresa de distribució d‘aigües Sorea i l‘Ajuntament en el sentit que es tindrà en compte les famílies que no poden satisfer els seus consums d ‘aigua  a fi que , a través dels serveis socials, se’ls pugui condonar el deute acompte de l ‘Ajuntament i sembla que més recentment, a compte de la pròpia companyia. Tot i que nosaltres som partidaris de reprendre la gestió púbica de la distribució i consum de les aigües municipals, el fet  que l’ Ajuntament pugui establir protocols d‘aquests tipus, ja ens sembla prou positiu. Felicitats a la regidora per aquesta tasca .

suma exponencial- El paper de l'oposició.

Sovint m ‘havia preguntat abans d ‘entrar a cap ajuntament  quin havia de ser el paper dels regidors de l’oposició, i si hi havia tasques reals i efectives al seu abast, sense participar en l ‘equip de govern. Porto pocs mesos al consistori targarí i em sembla que puc anar comprenent que el nostre paper pot ser força important i enriquidor en benefici dels ciutadans.

Sento que el nostre paper opositor ha de girar a l’entorn de quatre aspectes fonaments que cal millorar i que vindrien a suposar la columna vertebral de la “ nova política” que caldria implementar d’ ara en endavant. Aquests quatre aspectes són: informació pública de la gestió municipal, gestió escrupolosament transparent dels diners públics , millora de les qüestions socials i  creació de llocs de treball i participació ciutadana.

Que hàgim insistit a bastament en campanya i en el que portem de legislatura per saber i aconseguir una declaració pública del que guanya la senyora alcaldessa no entra dins d’una mentalitat economicista que podria jutjar-se exagerada, sinó que entra de ple en un dels aspectes que he dit anteriorment, i que ens sembla fonamental de millorar, i que no es cap  altra que la gestió transparent dels diners públics. 

De moment , encara no ho hem aconseguit, essent aquesta qüestió una mena de nebulosa que gira sobre els nostres caps de ciutadans a diari.  Per tant, haurem d’ insistir i demanar a la senyora Perelló que expliqui exactament quan guanya i d’ on surt cada partida.

Una altra tasca que hem pogut portar a terme ha estat la presentació d ‘una moció en favor que Tàrrega s ‘afegeixi a la xarxa de ciutats refugi  que vulguin acollir refugiats provinents de països en guerra. És veritat que la ciutat , per mitjà del seu equip de govern, ja ha declarat Tàrrega ciutat refugi, a l’espera de concretar com s ‘haurà de desenvolupar aquesta condició de ciutat solidària. 

No voldríem prejutjar res ni restar mèrits a aquells que s’ ho hagin de merèixer  en constatar que si la presentació de la nostra moció va ser un dilluns , el dimecres següent ja es va produir l’esmentat anunci. Estem segurs de la condició solidària de tots els regidors i de la ciutat, i ens n ‘alegrem enormement.  Potser podríem atribuir-nos modestament el mèrit d’haver contribuït a una acceleració de la nominació que he esmentat per davant de pràcticament totes les altres ciutats de la província.

Però el paper de l’ oposició no pot acabar en el fet de poder contribuir a la tasca institucional del propi consistori , sinó que intueixo que té a veure també en poder dur una tasca més o menys activa fora de la institució i, sobretot, poder arribar a la gent de la ciutat perquè pugui tenir a l ‘abast un canal de comunicació que , almenys, els escolti i pugui canalitzar de manera adequada les seves queixes ,suggeriments i demandes. 

I també un paper fiscalitzador i de control de totes les societats i ens municipals perquè la tasca que desenvolupen sigui la millor i la més productiva en benefici de tots i totes.

Aquest és el repte que hem emprès amb tots els targarins i targarines. Esperem estar a l ‘alçada del que es pot esperar de nosaltres.

Joan Fornsubirà

Suma exponencial-Càrrecs de lliure dessignació a l'ajuntament

Al Ple municipal del passat mes de juliol, el tema estrella fou l’ aprovació de la contractació de dos càrrecs eventuals de lliure designació per part de l’alcaldia. El nostre grup Comú de Tàrrega hi vam votar en contra.

Es tracta de la contractació d’ un càrrec de Coordinador/a de l’ Àrea de Finances i un de Gerent/a de l’ Area de Cultura. I aquí sorgeix la nostra primera discrepància, ja que ens preguntem per què les àrees de finances i les de cultura necessiten un coordinador i un gerent a més a més dels propis regidors, i les altres ,com per exemple l ‘àrea de serveis socials o d’ urbanisme, no en necessiten cap. De fet parlant amb diversos responsables d’ institucions dedicades als serveis socials ens van transmetre en el seu moment la falta de coordinació greu que hi ha en aquests serveis en concret. Bé, doncs això no s’ ha aclarit pas.

Una segona discrepància és la que fa referència a la necessitat real de realitzar aquestes contractacions, a més sense concurs públic i a dit, directament per la senyora alcaldessa. Majorment en un temps en què se’ns ha dit pel dret i pel revés que no hi ha diners i que , per causa d’ haver de pagar els deutes tan elevats deixats pels anteriors consistoris, s’ havia hagut d’ estrènyer el cinturó de la despesa en general. Pel que sembla , per a segons quines coses, sí que n’ hi ha de diners. No se’ns ha donat cap altra raó més enllà que ja s’ havien fet aquestes contractacions en la legislatura anterior i que havien anat molt bé.

Una altra cosa que hem trobat a faltar ha estat una informació detallada en forma de memòries del que es va fer la legislatura passada, i un pla del que es pretén fer en l ‘actual. De manera que trobem que tot plegat queda en una nebulosa sense concreció, al menys per als regidors que no estem a l’ Equip de Govern.

S’ han assignat aquests càrrecs a la senyora Antònia Pérez Martínez en l ‘Area de Finances amb un sou bru anual de 37.578,10€ , i al senyor Pau Llacuna i Ortínez en l’ Àrea de Cultura amb un sou brut anual de 44.834,32€ .

Una cosa que caldria afegir és que la senyora Antònia Pèrez ha format part de la llista electoral de CIU en aquestes eleccions, la qual cosa posa en entredit que s ‘hagi optat per ella com a bona experta en comptes de com a fidel al partit o federació. Si hagués estat una mica llesta, hagués renunciat a un lloc a la llista de CIU per evitar precisament aquesta mena de referències dubtoses que ara se li poden atorgar.

Per acabar aquesta setmana dir-los que de nou la senyora alcaldessa va refusar explicar fil per randa i en públic i en detall les seves remuneracions Bé, doncs haurem d ‘esperar que ens vulgui afavorir amb la seva consideració i explicar les coses amb total transparència tal com prometia en la companya electoral.

Joan Fornsubirà

Suma exponencial- Algunes explicacions

Quan vaig sortir elegit regidor de l ‘Ajuntament dins la candidatura “Comú de Tàrrega”, em vaig proposar de fer l‘esforç d’estar com a mínim cada setmana en contacte amb els lectors dels mitjans de comunicació de la ciutat a fi d’ explicar què estava fent, quines tasques estava duent a terme i què en pensava de les que l’equip de govern implementarà durant aquests quatre anys de legislatura. Nova Tàrrega i la seva nova directora, amablement van acceptar la proposta de crear una secció setmanal que es diu “ Suma exponencial”.

“Suma exponencial” es refereix a una realitat i a un desig. La realitat és que em sento partícip d’una onada de canvi polític en tots els sentits al nostre país, però també a la nostra ciutat. Uns canvis que han de dur a unes noves maneres d entendre el joc polític basades en la transparència, la democràcia, la participació, la crítica dels poderosos, la priorització de les politiques socials, laborals i mediambientals i la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. I el desig és que aquesta manera d ‘entendre la nova política es vagi estenent com taca d’oli entre els ciutadans en una “suma exponencial” de voluntats que facin possible els canvis explicats.

Cada setmana , doncs, intentaré interessar l’amable lector amb les reflexions, les propostes, els èxits i els fracassos, tant de la meva tasca com a regidor, com de la meva condició de ciutadà més enllà del que es estrictament la ciutat de Tàrrega. Per exemple, estem vivint un procés de sobirania que certament sovint requerirà,algunes reflexions i el posicionament de la meva part. I el mateix passarà en temes europeus o internacionals.

Volia comentar també la fórmula que vaig escollir per prometre la meva condició de regidor al dia de la constitució de l’ Ajuntament. Fou aquesta:

Per imperatiu legal, si prometo , malgrat que el rei no ha estat elegit pel poble, i que la constitució impedeix el dret d'autodeterminació del poble de catalunya, i no es compleix en molts aspectes socials com el dret a un lloc de treball i a una vivenda per a tots els ciutadans.

Amb aquesta fórmula volia fer ben patent la meva disconformitat amb una monarquia que ningú no ha escollit directament en referèndum, i el meu rebuig a una Constitució que, en els articles més polèmics i més sagnants, no es compleix de cap manera. Aquests articles són, segons el meu punt de vista, la impossibilitat de fer un referèndum d ‘autodeterminació i l’incompliments dels drets socials més elementals com són que tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i a un lloc de treball.

Vull des d ‘aquí comunicar també el meu rebuig a qualsevol privilegi que com a regidor pugui tindre de l ‘Ajuntament. De moment, he rebutjat entrades gratuïtes a la Fira del Teatre i el dret de tenir un aparcament gratuït, sigui a la Plaça Major, sigui al pàrquing municipal.

Joan Fornsubirà

Suma exponencial- L'òbvia necessitat de negociar.

Deia l’historiador i mestre Josep Fontana en una entrevista a TV3 que ell només coneix dues maneres d ‘accedir a la independència d’ un nou estat, Una és per la força, i de seguida la descartava per improcedent i per la raó òbvia que no en tenim prou ( ni ganes, afegeixo jo). La segona és per mitjà d’una negociació. I no n’ hi ha cap més. L’ entrevistador li repreguntava si no n’ hi havia una altra que és la de la “ desconnexió” per part del territori que pretén independitzar –se, en aquest cas Catalunya. A la qual cosa , l ‘entrevistat responia que ell no ho veia possible , I es preguntava què passarà quan es doni la consigna de no pagar els impostos al govern espanyol o ( afegeixo jo), què passarà quan, per exemple, els jubilats , deixin de percebre la seva paga com a resposta espanyola davant dels fets consumats il·legals des del seu punt de vista,,,

Tampoc veia Fontana cap possibilitat que hi hagués cap mena de suport internacional perquè diu que ells ( les nacions europees) no volen afegir problemes als que ja tenen i que són força gruixuts i afegeix .” qui és a l ‘OTAN és Espanya, no ho oblidem.”.

Si no m’ equivoco ,la fórmula de la desconnexió és la que preveu el full de ruta de la llista de Mas, i , clar, se’m presenten totes aquestes preguntes que ja he fet i altres que podríem fer.

D altra banda, el cap de llista Romeva recordo que ha declarat en algun lloc recentment que no hi haurà cap altre remei que negociar en un moment o altre, La qual cosa es contradiu amb el que va declarar ahir mateix ( dilluns, dia 20) que ells “ va a per totes “, és a dir, que no hi ha marxa enrere.

La veritat és que jo no entenc gran cosa de les intencions de la llista del president. perquè si van a “ per totes”, això equival a una DUI ( declaració unilateral de independència) sense cap negociació, només amb la majora de diputats que hi pugui haver al futur Parlament. Suposo, i és molt suposar , que pretenen que per mitjà de la majoria de diputats al Parlament català i la desconnexió catalana de l’ Estat espanyol fer palesa la seriositat del procés i que, donades les circumstàncies, l ‘Estat espanyol no tindrà cap altre remei que negociar amb el futur govern català com a representant de la sobirania del poble català ja proclamat independent.

Tan de bo, anés així, però entenc que tot plegat és “ fer volar coloms” perquè Espanya mai acceptarà aquests fets consumats , hi sigui el PP, el PSOE, Podemos o el sum sum corda. I això sense comptar amb els poders fàctics que són realment qui ostenten el poder: miliatrs, economia, banca, empreses IBEX, terratinents, poder financer, església etc.

Si a la fi s ha de negociar ( com ha dit en Romeva), ¿no seria més factible engegar una sèrie de mesures constituents al parlament català d’ ampli espectre parlamentari, tot iniciant un procés que ha de ser netament català, però a la vegada propiciar el procés espanyol fins a poder arribar a la negociació d’ un referèndum a l ‘estil escocès, de resultat molt incert, però l ‘únic que, en cas de guanyar-se,ens permetria exercir la nostra pròpia autodeterminació i decidir què volem ser, com i fins a on? .