EL GRUP MUNICIPAL COMÚ DE TARREGA I ELS PRESSUPOSTOS DEL 2017 (III)

Hem explicat a la Nova Tàrrega de les dues últimes setmanes, en primer lloc, fa quinze dies, quines van ser les nostres propostes per arribar a un acord de pressupostos amb la junta de govern, i en segon lloc, la setmana passada, com va quedar a la fi aquest pacte.

Passo ara a fer-ne una valoració final. És evident que el pacte és més pobre del que havíem pretès i que en la negociació han caigut algunes coses importants, com és ara els muntants econòmics que preteníem que es destinessin a aquests programes d’ajuts que hem acordat.

Alguns dels acords són bastant inconcrets, ja que fer estudis i projeccions de futur a vegades sol quedar en res.

No obstant creiem que el pacte conté algunes coses de valor com és ara:

1-      Posem sobre la taula temes que no es tenien en compte fins ara com l’ajut a petites empreses i emprenedors d’activitats especialment interessants, o bé ajuts a persones o famílies necessitades que no tenen protecció social específica.

2-      Revifem temes que es tenien oblidats  com són els ajuts a actuacions de particulars en estalvi i eficiència energètica.

3-      Desenvolupem temes que havien estat aprovats en mocions nostres però que estaven aparcats, i donem un pas més per a la seva implementació, sigui en l’actual període, sigui en el període que ve, com per exemple la tarifació social.

4-      Posem sobre la taula el tema de les voreres, i tot i que no es contempla pressupost específic en l’actual període, ens comprometem a fer el possible per aconseguir actuacions de millora en aquest aspecte.

5-      Consolidem les millores que vam aconseguir en el període anterior, sobretot el de la recepta social o banc de medicaments, de la mateixa manera que esperem aconseguir avançar i consolidar els temes d’aquest any.

I per acabar, cal dir que en aquesta ocasió reconeixem que no ha estat un pacte on es contemplen molts diners, diners que , d’altra banda, encara que es comprometin, no sempre s’utilitzen , com ja es va veure en el pacte de l’any passat.

En realitat aquest és un pacte de consolidació i inici de nous temes importants per a nosaltres i que, una vegada engegats, segurament no tindran atur i s’aniran incrementant en volum i pressupost,  i és bo que així sigui per a la gent de la ciutat.

Ja se sap que les coses van molt a poc a poc en determinats àmbit i els ajuntaments  n’és un d’ells. Nosaltres pensem en clau de tot el mandat, és a dir, en un termini de quatre anys, en què esperem haver avançat força en tots aquests temes i en altres que aniran apareixent.

Som conscients que el nostre grup és molt petit, el menor de tots, i que el nostre poder de convicció és força reduït. Si, malgrat tot això, podem aconseguir una gran part del que ens proposarem en aquests quatre anys, haurà valgut a pena.

EL GRUP MUNICIPAL COMÚ DE TARREGA I ELS PRESSUPOSTOS DEL 2017 (II)

El nostre grup municipal Comú de Tàrrega i la Junta de Govern hem signat aquest acord per aplicar en els actuals pressupostos.

1-    AJUT ECONÒMIC A PETITES EMPRESES I/O AUTÒNOMS

A-     S’estableix un programa de suport a despeses d’activitats econòmiques relacionades amb el finançament a l’ inici o en l’expansió de petites empreses i/o autònoms amb seus social en el municipi de Tàrrega, i que tinguin alguna de les característiques següents:

a.    Societat amb un especial valor social i/o solidari.

b.    Societat amb un especial valor ecològic.

c.    Societat amb un especial valor cooperatiu.

d.    Societat amb un especial valor d’activitat lligada a la proximitat i al desenvolupament de productes autòctons.

e.    Societat amb un especial valor de treball artístic i/o artesà.

B-     S’inclouran en els pressupostos del 2017 una partida de 6.000€ inicial, amb el compromís que aquesta quantitat s’ampliarà d’acord amb les necessitats i demandes de les petites empreses i/o autònoms descrites.

C-     S’establiran més endavant els criteris i condicions que s’hauran d’acomplir per tenir dret a aquest ajut.

2-    AJUT A LA MILLORA DE QUALITAT DE VIDA DE  PERSONES NECESSITADES

A-   Ajudes de suport a la millora de la qualitat de vida de les persones necessitades en els aspectes fonamentals i imprescindibles que conformen aquest concepte: sanitat, salut i primeres necessitat.

B-   En aquest punt, hi ha consens que existeix una franja de població que , sense entrar en el que podríem anomenar població vulnerable, pateix molt intensament les conseqüències de la crisi econòmica, i segurament té veritables dificultats per arribar a cobrir algunes necessitats de primer ordre per poder portar una vida digna, en els aspectes sanitaris, de salut i de primeres necessitats.

C-   S’arriba a l’acord que es farà un estudi socioeconòmic al llarg del primer trimestre per tal de saber quines poden ser les necessitats reals d’aquesta població i de quina franja i quantitats estem parlant.

D-   S’arriba a l’acord que es contractarà un tècnic durant el temps que faci falta, amb un màxim de 3 mesos, per dur a terme aquest estudi.

E-   S’arriba a l’acord que en cas que es confirmin les mancances que se suposa existeixen, s’iniciarà una actuació d’ajut econòmic fer ajudar aquestes famílies en aquest mateix curs o , com a màxim, en el proper exercici.

3-    AJUT A DESPESES PER A L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

A-   Es constata que existeixen ajudes en aquest sentit per part d’organismes i administracions públiques, i s’acorda realitzar una campanya d’informació ciutadana perquè les persones que ho desitgin puguin fer la seva demanda on correspongui.

4-    CONSOLIDACIÓ DE MESURES DEL PACTE DE PRESSUPOSTOS 2016

A-   Es consolida tot el projecte de la recepta social que s’ha iniciat durant el període 2016.

B-   S’inicia el projecte de l’ Escola Alba que es va pactar en el període 2016.

C-   Es consoliden altres augments pressupostaris com el del Centre Obert i el de la Protectora d’animals pactats en el període 2016.

5-    DESENVOLUPAMENT DE MOCIONS NOSTRES APROVADES EN PLE

A-   S’acorda desenvolupar les mocions que s’han aprovat a proposta de Comú de Tàrrega: supressió progressiva del glifosat, adequació de la fossa comuna del cementiri dels soldats de la guerra civil , tractament de l’amiant de dependències municipals, tarifació social.

B-   Respecte del glifosat i la seva utilització en parcs i jardins de la ciutat, es continuaran amb les proves en la recerca de  maneres d’estalviar al màxim el seu ús a l’espera que aparegui algun producte efectiu i menys tòxic.

C-   Respecte de l’adequació de la fossa comuna es procedirà sense dilació a dur a terme aquest acord municipal.

D-   Respecte del tractament de l’amiant, es procedirà a realitzar un catàleg d’amiant en dependències municipals, tot valorant-ne la quantitat i la perillositat a fi i efecte d’iniciar la seva substitució en aquest exercici   i continuar-la en el proper.

E-   Respecte de la tarifació social, es procedirà a crear la taula d’estudi per a la seva aplicació en pressupostos de 2018.

6-    ARRANJAMENT DE VORERES  DELS CARRERS DE LA CIUTAT

A-   Es constata que una de les preocupacions més greus de la ciutadania es l’estat de deteriorament de les voreres dels carrers de la ciutat. En aquest exercici la Junta de Govern ha optat per no destinar pressupost específic per a aquests arranjaments més enllà dels habituals destinats a manteniment. S’acorda destinar una part important de les despeses de manteniment a l’arranjament de les voreres de la ciutat.

EL GRUP MUNICIPAL COMÚ DE TARREGA I ELS PRESSUPOSTOS DEL 2017 (I)

El nostre grup municipal hem votat afirmativament aquests pressupostos de l’any 2017 en haver arribat a un pacte amb la junta de govern, malgrat percebre-hi moltes mancances algunes de les quals volem fer paleses:

1-    Una mancança general és que són uns pressupostos en què no han participat els ciutadans perquè no es contempla encara de donar veu a la ciutadania per fer uns pressupostos participatius.

2-    En l’apartat d’ingressos no s’han aplicat encara les tarifes socials que s’han aprovat per unanimitat en Ple municipal a través d’una moció presentada per nosaltres.

3-    En l’aparat de despeses hi trobem a faltar , entre altres coses, una partida específica per arranjar voreres de la ciutat, la qual cosa s’ha mostrat la major preocupació ciutadana que nosaltres hàgim copsat a través de l’ Oficina Itinerant al Carrer que durant setmanes hem establert en diversos carrers per recollir les inquietuds de la ciutadania.

4-    També en l’apartat despeses, hem trobat a faltar que no s’iniciïn ja en algunes dependències municipals obres i actuacions encarades a reduir i optimitzar la despesa energètica i accions de conservació en general.

5-    La novetat més significativa és que es inversions han augmentat un 50% respecte de les de l’any passat. No obstant, cal dir que la majoria de inversions pressupostades dependran i molt de les subvencions alienes, les quals sempre depenen d’una colla de variables fora del control del propi consistori.

6-    Ja vam negar-nos a donar suport als diversos augments de responsabilitats , dedicacions i sous d’alguns regidors en haver -se rescindit els contractes dels dos tècnics contractats a l’ inici de la legislatura. Aquests pressupostos recullen aquestes novetats a les  quals ens vam oposar en el seu moment. I ens hi vam oposar perquè es perdia una bona oportunitat per poder disposar de diners per poder realitzar més polítiques de tipus social.

Malgrat això, hem signat un acord amb la junta de govern que no és satisfactori del tot per a nosaltres, però que possibiliten algunes coses positives que aniré  explicant properament.

LES NOSTRES PROPOSTES PER ARRIBAR A UN PACTE DE PRESSUPOSTOS PER AL 2017 HAN ESTAT AQUESTES TRES:

A-   Programa de suport a la millora de la qualitat de vida de les persones en salut i primeres necessitats: despeses lligades a la salut de famílies necessitades que no entren en els serveis de la Seguretat Social, i que són imprescindibles per poder portar una vida satisfactòria: odontologia, oftalmologia, podologia, audició, i en general, algunes altres de primera necessitat.

B-   Programa de suport a certes activitats econòmiques dirigides a aconseguir un canvi de paradigma econòmic i social i a potenciar activitats que donin sortida a l’actual crisi econòmica. Despeses relacionades amb el finançament a l’ inici o en l’expansió de qualsevol  petita empresa i/o autònom amb seu social en el municipi, i que tingui alguna de les característiques següents: especial valor social i/o solidari, ecològic, cooperatiu, artístics i/o artesans o relacionat amb el desenvolupament de productes de proximitat i/o autòctons.

C-   Programa se suport a  accions de reducció de despeses i consum energètic. Despeses relacionades amb l’estalvi i eficiència energètica de cases i pisos de particulars pel que fa a aïllament tèrmic, ús d’energies alternatives i/o qualsevol altre projecte que estalviï o eficiència energètica. Despeses relacionades amb l’estalvi energètic de coberts, magatzems, naus i dependències empresarials que hagin aplicat actuacions d’aïllament tèrmic, energies alternatives  i/o qualsevol altre projecte de estalvi o eficiència energètica.

Establíem una partida econòmica de 50.000€ en els actuals pressupostos, uns límits de renda, unes condicions d’accés determinades i uns topalls per família i any. Com ja explicaré en el proper article, en el pacte hem  aconseguit algunes coses i altres no.

EL BANC DE MEDICAMENTS DE TÀRREGA, UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA A CATALUNYA.

Hem iniciat un nou projecte social per a la ciutat de Tàrrega en benefici dels mes necessitats. Es tracta del que anomenàvem “ banc de medicaments” i que sembla que passarà a dir-se “ recepta social”.

Es tracta d’una aposta personal de la metgessa del CAP doctora Laura Montero qui, en el moment que vam parlar amb ella per veure si volia formar part de la candidatura electoral de Comú de Tàrrega, es va mostrar disposada a anar amb nosaltres i, com a aportació personal, ens va parlar del banc de medicaments que, deia ella , li semblava que era una necessitat peremptòria a la ciutat en uns temps tan difícils econòmicament per a moltes famílies. És a ella doncs a qui devem la iniciativa i la idea inicial. Y estic segur que ha de ser ella també un des motors principals del seu desenvolupament en el decurs de les seves tasques com a metgessa del CAP.

Sembla que la Laura havia detectat molts malalts crònics de malalties greus, però que no eren prou constants per causa de mancances econòmiques. I li  semblava que es podia implementar des de l’ Ajuntament una partida que podia ajudar les famílies que es trobaven en aquesta situació.

Efectivament, en acordar el pacte social amb la junta de govern per als pressupostos del 2016, una de les partides acordades era precisament destinar 10.000€ per a aquest banc de medicaments, la qual cosa s’ha complert en aquest cas, encara que en altres no, com ja vaig explicar en una ocasió passada en aquesta mateixa pàgina.

La mecànica és molt simple. Resumint, es tracta que quan des del CAP es detectin malalts crònics sense recursos, se’ls farà una recepta de llarga durada, els medicaments de la qual subministraran les farmàcies a càrrec de l’Ajuntament. Hem d’agrair  per tant, la voluntat de col·laboració dels metges del CAP que vulguin participar en aquest projecte solidari i també de les farmàcies que s’hi han apuntat de manera desinteressada. No cal dir que sense ells, no seria possible res de tot això.

Menció especial també cal fer de la feina que ha dut a terme la regidora Noèlia Soto i la mateixa alcaldessa Rosa Maria Perelló en haver fet seva també la nostra proposta, i haver-la desenvolupat en el marc de les seves funcions, dedicació i càrrecs. Sabem que no ha estat fàcil d’organitzar perquè hi ha hagut moltes tecles a tocar. Vagi , per tant el nostre reconeixement a elles també i a tot el personal dels Serveis Socials i de l’Ajuntament que col·laboraran en la tasca que hem emprès.

Ara ens sembla que cal una actuació activa per part de tothom, però sobretot per part dels metges i metgesses del CAP per detectar quins malalts en poden sortir beneficiats i, així, poder-los ajudar en les seves malalties sense que això els afecti les seves reduïdes economies familiars.

Sabem que Comú de Tàrrega tenim un pes polític petit a la ciutat, i som conscients, per tant, que si volem fer alguna cosa positiva per a la gent ( que és del que es tracta), cal tendir pons de col·laboració, compartir idees i fer possible que aquells que tenen més representativitat i, per tant, els mitjans necessaris i la dedicació escaient, vulguin i puguin dedicar part de les seves tasques de govern a algunes de les nostres propostes en benefici de tothom.

En aquesta ocasió ha sortit molt bé, de manera que esperem que les nostres relacions politiques no s’acabin aquí, ans al contrari , estem convençuts que podrem trobar nous espais de treball conjunt i de tasques a fer per a la ciutadania.

PROPOSTES DEL COMU DE TÀRREGA AL REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

1-    Proposem de crear nous espais web públics d’informació i debat a disposició dels grups municipals.

2-    Es proposa que quan algun ciutadà o associació hagi fet una petició, se li comuniqui en un termini d’uns 15 dies la seva admissió o desestimació.

3-    Es demana que en tots els processos participatius puguin ser signatàries i votar les persones majors de 16 anys en comptes de les majors de 18 anys.

4-    Es proposa reduir la quantitat de signatures necessàries per procedir a promoure totes les iniciatives ciutadanes.

5-    Es demana que en cas que un membre de la Comissió Promotora d’una iniciativa ciutadana vulgui sortir al Ple a defensar la seva posició , tingui 10 minuts en comptes de 5 minuts, i dret  rèplica.

6-    Es demana que s’impliqui la ciutadania a través del Consell Municipal de Participació Ciutadana en la realització dels informes i les memòries participatives de tots els processos de participació.

7-    D’ entre les matèries excloses per poder iniciar una iniciativa ciutadana no hi hauria de constar aquelles que fan referència a finances locals, almenys en el cas de les partides que se sotmetin al procés d’ elaboració dels  pressupostos i ordenances municipals, com ja proposarem més endavant.

8-    Es proposa que no sigui necessària la majoria absoluta per aprovar en Ple una proposta de consulta popular, sinó solament majoria simple.

9-    Durant la campanya informativa del referèndum, caldria fer constar que l’ Ajuntament posarà al servei dels promotors tots els mitjans perquè les propostes puguin arriba a tota la ciutadania.

10-                      En la participació en el procediment d’elaboració dels pressupostos i ordenances fiscals es proposa que el període de recollida de consultes i propostes no sigui en ple estiu, que sigui més llarg en el temps, i que es destinin uns diners per a blocs de despesa concrets ( per exemple uns diners a urbanisme) a fi que la ciutadania decideixi on volen que vagin a parar aquests diners de què es pot disposar.

11-                      Es demana que en tots els processos de participació, tant en cas de consulta popular per via referèndum com en el cas de procés participatiu mitjançant vot, que els seus resultats siguin vinculants, almenys en certs pressupòsits.

12-                      Es demana que les intervencions orals en els plens puguin ser individuals i no solament en nom d’alguna associació,i al mateix dia del ple de forma espontània o acordada abans del ple, tot seguint una reglamentació reguladora.

13-                      Es demana que el Síndic de Greuges sigui neutral, consensuat pels grups polítics i pel Consell Municipal de Participació Ciutadana.

CONSIDERACIONS GENERALS:

·        Si hi hagués alguna iniciativa ciutadana interessant però que no obstant no tingués prou suport, es podria buscar alguna fórmula per poder-la desenvolupar.

·        Tots els processos participatius han d’estar molt ben vertebrats i articulats si no es vol fracassar.

·        Un tema central seria que es prengués una actitud proactiva per part de la regidoria i de tots els regidors per promoure debats entre les associacions i la ciutadania.

·        Proposem que s’habiliti alguna manera de centralitzar tot el tema de participació amb un treball posterior molt curós . Creiem que és un tema molt difícil que surti bé  i cal fer les coses molt ben fetes.

·        Proposem que s’estudiï un sistema de compensació econòmica per a aquells ciutadans que participin repetidament en els diferents àmbits de participació com a representants del Consell Municipal o de les sectorials.

·        Es podria proposar una composició aleatòria i/o rotativa dels membres dels consells que participin en les comissions i reunions.

·        L’horari dels plens que ara mateix són a les 9 del vespre, s’hauria d’avançar a les 7 o a les 8 de la tarda per tal de propiciar més possibilitats de participació.

MOCIÓ DE SUPORT ALS PROFESSIONALS DEL CAP DE TÀRREGA

Els Grups Municipals COMÚ DE TÀRREGA I CUP presenten al Ple de l’Ajuntament de Tàrrega i sotmeten a la seva consideració, a l’empara del que disposa la legislació vigent, la següent:

 MOCIÓ DE SUPORT ALS PROFESSIONALS  DEL CAP DE TÀRREGA

ANTECEDENTS

Al CAP de Tàrrega s’atén una població aproximada de 23.000 habitants que habiten la nostra àrea bàsica de salut (ABS), des de Passanant a Castellserà; és una distància d’extrem a extrem de 45 km, amb un gran nombre de persones de la tercera edat que sovint viuen soles i sense mitjans de desplaçament.

El CAP de Tàrrega ha de garantir la demanda d’assistència les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, d’urgències vitals, problemes aguts com angines de pit, pneumònies, atacs de pedra, etc., que no poden esperar i que requereixen una atenció urgent, la qual cosa vol dir escoltar, diagnosticar i tractar com més aviat millor. Tota aquesta tasca es realitza de manera diferenciada si és en horari laboral o fora d’horari laboral.

En horari laboral, això és de 8.00 h a 17.00 h de dilluns a divendres, no hi ha un equip específic per atendre aquestes demandes urgents que no són programades, sinó que les realitzen els professionals distribuïts en franges horàries. Naturalment, aquest fet comporta haver de tancar l’agenda pròpia de visites amb la conseqüència lògica que els pacients veuen minvat el seu accés als seus metges/esses o infermers/es, malgrat tractar-se de visites programades amb antelació. I, per tant, haver d’allargar l’espera qui-sap-lo. Aquesta tasca s’anomena Urgències en Horari Laboral (ESP).

Fora d’horari laboral, comprèn de dilluns a divendres de 17 h a 8 h de l’endemà, i les 24 hores dels dissabtes, els diumenges i els festius. És l’anomenada Atenció Continuada o d’Urgències Fora d’Horari Laboral (PAC), altrament dit de manera col·loquial horari de guàrdies. Habitualment, fins a l’any 2012, era un servei que prestaven tres equips de metge/essa i infermer/a en horari diürn de dissabtes diumenges i festius, i dos equips les tardes dels laborables i les nits de tota la setmana.

LES RETALLADES

L’any 2012, per tal de reduir la despesa sanitària, l’Institut Català de la Salut va eliminar 12 hores al dia de dissabtes, diumenges i festius d’un metge/essa i un infermer/a, i dels dos equips de metge/essa i infermer/a que quedaren, les nits dels dies que van del diumenge fins al dijous ambdós inclosos, un d’ells van passar a restar a les seves respectives cases en qualitat de localitzats.

Atès que l’assistència en aquest horari de guàrdies era insuficient, es va imposar al personal del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) de col·laborar en les tasques del Servei d’Atenció Continuada (PAC) per fer possible rellevar el personal de guàrdia per poder fer els àpats corresponents, a més de col·laborar en les tasques d’assistència domiciliària de Tàrrega ciutat. Tot això amb un repartiment d’hores de servei variades per part del SEM diferents cada dia de la setmana.

Lògicament, el Servei d’Emergències Mèdiques, que segons el seu propi nom indica, ha d’acudir quan hi ha una emergència, cosa que passa molt sovint, i han de deixar la tasca que havien començat en el centre o en un domicili, de manera que el suport que poden oferir és insegur i, per tant, els equips de guàrdia en realitat no disposen d’un temps necessari de descans garantit per menjar, ni per acudir amb la rapidesa que cal a complimentar els domicilis.

De sobte, la direcció s’ha adonat que això és un disbarat i que no pot ser, de manera que els del SEM no faran cap domicili, i només faran visites al CAP si hi són. Així doncs, la direcció a partir del dia 1 de març ha establert que el suport del SEM queda reduït a la seva presència al centre de 20 h a 22 h i de 2.40 h a 5.20 h, si no estan activats, totes les nits, suprimint tot el suport de visites a domicili, i deixant, per tant, l’equip de guàrdies sense cap ajut durant l’horari diürn d’atenció continuada i en hores punta els dissabtes, diumenges i festius.

Una altra retallada de fa un temps i que cal sumar a l’actual, va ser que el servei d’urgències (PAC) amb equips de guàrdia específics es va retallar dues hores en horari ordinari, és a dir, va passar d’iniciar-se a les 15 h a fer-ho a les 17 h. Aquesta franja horària s’hagué de cobrir amb equips de professionals d’horari ordinari en detriment d’altres tasques com, per exemple, atendre la població assignada, la qual cosa ha allargat el període d’espera de les visites.

Altres retallades sovintejades, intermitents però constants, han estat la manca de substituts i substitutes en períodes de baixa mèdica, vacances, formació, etc., del personal.

CONSEQÜÈNCIES

De tot l’anterior es dedueix que les retallades han degradat i continuaran degradant l’assistència del nostre CAP, si no s’hi posa remei de manera urgent.

Es constata que a hores d’ara els recursos humans del CAP de Tàrrega són del tot insuficients per donar un servei digne als usuaris. Aquests usuaris, per poder ser atesos pels seus metges de capçalera, han hagut d’esperar dues, tres o fins i tot quatre setmanes.

Tant en l’horari d’Atenció Continuada com en les urgències en horari laboral, els usuaris han hagut d’esperar a la sala d’espera fins a quatre hores amb freqüents queixes lògiques per aquestes llargues esperes al personal administratiu, el qual no en té cap culpa.

Per tot l’anterior, pensem que hem d’ajudar a posar fi a aquest estat de coses que afecta tan negativament un servei bàsic del benestar de tota la població de manera que els grups municipals COMÚ DE TÀRREGA I CUP proposem a l’Ajuntament de Tàrrega l’adopció dels següents

                  

ACORDS:

1- Instar la direcció del CAP de Tàrrega que faci el necessari per retornar als nivells d’assistència que el nostre centre de salut havia tingut amb anterioritat, i que consistiria,  després de ser coneixedors del que hem exposat en el preàmbul, en les següents mesures:

a)      Organitzar l’atenció continuada amb tres equips de metge/essa i infermer/a, dos de presencials i un de localitzat a domicili durant els caps de setmana i festius i 2 equips presencials la resta dels dies.

b)      Aconseguir que les consultes als metges/esses de capçalera siguin accessibles no més enllà d’una setmana d’espera.

c)       Fer de manera que els professionals sanitaris en horari laboral disposin de temps per tasques no assistencials, de formació, de treball amb la comunitat, de revisió de la pròpia feina per millorar-la, etcètera.

d)      Tenir el suficient personal professional per poder dur a terme aquestes tasques de manera digna i poder garantir l’acompliment dels punts anteriors.

2- Mostrar el nostre suport i solidaritat al personal del CAP de Tàrrega, que està  sotmès a una càrrega de treball excessiva en detriment del seu benestar físic i moral i en detriment de l’atenció dels ciutadans.

3- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als portantveus dels grups polítics del Parlament de Catalunya a l’Honorable Conseller Sr. Antoni Comín, a la gerència de l’Institut Català de la Salut, a les associacions de veïns del municipi de Tàrrega, als grups polítics del Consell Comarcal de l’Urgell, a l’ACM (Associació Catalana de Municipis) i a la FCM (Federació Catalana de Municipis).

Joan Fornsubirà, regidor del Grup Municipal Comú de Tàrrega, i Carlos Vílchez, Montse Garcia i Gemma Minguell, regidors del Grup Municipal CUP Tàrrega.

Joan Fornsubirà                                                                                Carlos Vílchez

Montse Garcia                                                                                  Gemma Minguell

REFLEXIONS SOBRE CUBA I FIDEL CASTRO

PRINCIPALS DADES DE CUBA :

Lloc en l’índex de desenvolupament humà a llatinoaèrica: 5º, solament superat en la seva zona per Costa Rica (ONU).

Mortalitat infantil: 4,7%, inferior a EEUU o a Canadà ( UNICEF).

Esperança de vida de la població: 79 anys ( UNICEF).

Possiblement el país amb menys delinqüència amb violència del món (CIA World Factbook)

El país amb una major taxa de matriculació universitària. (UNESCO).

Un dels millors sistemes sanitaris del món ( OMS).

Taxa d’atur: 1,9% (CIA World Factbook).

Nens o famílies sense llar: 0% (UNICEF).

Analfabetisme: 0% (UNICEF).

Explotació infantil: 0% (UNICEF).

Desnutrició: 0% Un dels pocs països del món que ha aconseguit aquesta xifra (UNICEF).

Únic país del món             que ha complert els principals objectius del mil·lenni (ONU).

A la vista d’aquestes dades, sembla que el balanç cubà és enormement positiu en allò que és realment important: sanitat , educació, igualtat econòmica, seguretat ciutadana, absència de sense sostre, nutrició, etc. Segurament és una de les societats més justes i igualitàries de llatinoamèrica. Els cubans són pobres , però reparteixen la pobresa.

Els desequilibris entre les elits i el poble de la majoria de països de l ‘entorn cubà són abismals. I tal com va evolucionant el capitalisme internacional, aquestes societats cada vegada  seran més injustes i amb més precarietat per a les classes populars. És per això que no crec que als cubans els sigui convenient tornar al sistema capitalista. El poble en sortiria perdent , segur.

A diferència de Cuba, a Veneçuela, a Bolívia, a l Equador, etc estan intentant societats justes amb llibertat política, és a dir, amb democràcia. Alguns països d’aquests de moment ho estan aconseguint, però per quant temps? Les intervencions de la CIA ha sigut una constant en llatinamèrica al llarg dels segles XX i XXI en contra de la democràcia popular i del desenvolupament lliure d’aquests pobles., Això es el que sempre ha passat i segurament passarà tard o d’hora. I amb Trump ,  de ben segur que no tardarem a veure-ho.

Per suposat que la democràcia és el sistema polític millor, sempre que hi hagi un mínim de justícia socials i de condicions per poder exercir la llibertat sense coaccions i amb criteri. D’altra forma , no serveix de res. Uns països amb normes desigualtats com Honduras, El Salvador , Haití o Guatemala, per exemple, poden ser democràtics, però el poble viu en la més horrible de les misèries i les elits posseeixen la riquesa i les propietats. L’ Índia és una democràcia, la més gran del món, però molta gent encara mort de gana literalment pels carrers i les castes i les classes socials marquen unes diferències abismals entre els uns i els altres. Què és el que realment val la pena que defensem, la llibertat per ella mateixa encara que serveixi per no res a l ‘hora de combatre la misèria, o més aviat la justícia econòmica i la igualtat i benestar del poble?

Jo crec que  tinc clar que Cuba sense  la revolució i sense la figura de Fidel Castro estaria ara mateix en mans del capitalisme internacional amb unes desigualtats enormes, molt pitjor que en l’ època anterior quan hi havia la dictadura de Batista qan era el casino i el prostíbul dels americans el nord.

Per desgracia el que a Europa és possible, és a dir, lluitar per la justícia social a la vegada que poder gaudir de llibertats, a Amèrica mai ha estat possible, almenys en el països més petits i pobres més propers a EEUU, els quals han intervingut centenars de vegades, sigui d’amagat , sigui a plena llum i sense embuts. Per exemple a Cuba quan la CIA va organitzar una invasió a Playa Cochinos/Giron que va fracassar o per mitjà de l ‘embargament econòmic que encara dura a hores d’ara. Aquesta és la realitat, la seva. Les nostres realitats per desgràcia no són comparables.

La democràcia se sustenta sobre unes bases que , si no es donen, es torna fictícia i falsa. Quan la riquesa del planeta cada vegada està acumulada en menys mans i cada vegada anem a pitjor, i la pobresa es va estenent inclús en els països desenvolupats, l’ opció cubana no em sembla malament ni molt menys. És per tot això que valoro la figura de Fidel Castro de manera positiva, malgrat els clarobscurs de la seva gestió i les contradiccions que a vegades m’ha produït i em produeix tant el personatge com el règim que va instaurar i que encara és ben vigent a l’illa.

Per a mi, el que l ‘esquerra hem de defensar i propiciar són els valors i les polítiques que tenen a veure amb allò que és just i que és igualitari i que la riquesa de les nacions es distribueixi de manera equitativa i amb un mínim de decència i que el poble no passi fam i tingui un sostre i un mitjà de vida. Si , a sobre hi ha democràcia i llibertat, molt millor. Però, si hi ha forces externes que ho impedeixen i  volen acabar amb tot l’anterior, caldrà impedir-ho. Ni més ni menys que en el cas de Cuba.