Enquesta resolta pels nostres candidats - Habitatge i Ensenyament.

Habitatge / urbanisme (22 de maig)

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura

La crisi econòmica i la bombolla immobiliària han portat com a conseqüència una aturada del mercat de l’ habitatge i una gran dificultat per part del ciutadà per accedir-hi, sense que l’Ajuntament hagi pres mesures concretes per lluitar contra aquests problemes. L’ Oficina Local de l’ habitatge és una mesura populista inútil.Em qüestions d ‘urbanisme no s’han fet grans obres i tot s’ ha supeditat al pagament dels deutes municipals.

• Quines polítiques vol impulsar en matèria d’habitatge?

Volem ser una ciutat lliure de desnonaments amb mesures concretes de l’ ajuntament contra els bancs que els apliquin. ,fent-hi boicot , si calgués.

Volem disposar d’ un parc d’ habitatge públic de lloguer social o d’ emergència.

Impulsarem els lloguer socials dels habitatges particular amb bonificacions fiscals i/o encarregant-nos de les assegurances dels habitatges.

Pla d’ estalvi energètic dels habitatges públics i privats. Es posarà a disposició un tècnic de termografia a fi de mesurar els nivells tèrmics dels habitatges que ho sil·licitin.

• Coneix quina és la situació actual del parc d’habitatge del municipi i les necessitats reals de la zona?

Hi ha un parc molt nombrós d’ habitat ges desocupats que caldria impulsar per a la seva sortida al mercat de l ‘habitatge de renda lliure o social, de compra- venda i de lloguer, segons hem explicat en el paràgraf anterior..

• Durant aquesta legislatura i arran de l’enduriment de la crisi s’ha constituït la PAH Urgell-Segarra per donar suport als ciutadans que tenen problemes per pagar la hipoteca. La PAH nasqué per substituir el paper de les administracions davant la manca de solucions reals per la gent?

Naturalment que sí. Les administracions en general no han estat sensibles , ni molt menys, a les dificultats i els problemes dels ciutadans. Han administrat d’ esquenes a la gent necessitada. La seva màxima preocupació ha estat pagar als bancs per salvar-los de la crisi que havien provocat ells mateixos o pagant deutes endarrerits. La lluita social al carrer ha obtingut èxits notables com el cas de les aturades de moltes hipoteques o la retirada del Consorci sanitari.

• L’Oficina Local d’Habitatge fa prou en aquest sentit?

Aquesta oficina és una gran enganyifa totalment inútil. Perquè facin cas a la gent, d’ entrada han de tenir feina i a sobre demanen 350€ com pretès a lloguer social. Pur aparador electoralista.

• La solució al problema passa per instàncies superiors? Fins on poden arribar els ajuntaments?

Passa per instàncies superiors, però també s’ hi pot fer molt des dels ajuntaments. Quan es tenen 16 milions d’ euros, es poden fer coses en tots els àmbits, segur...Algunes mesures ja les hem dit. És una qüestió de voluntat política, de prioritzar en què destinem els diners.

• En matèria d’Urbanisme, s’han fet les coses com calia?

S’ ha fet molt poca cosa. Els diners s’ han destinat als bancs. S’ han fet algunes rotondes destinades aparcaments que estan bé.

• Segons un estudi encarregat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç targarina, un dels punts forts de Tàrrega és la seva situació en el mapa. S’ha aprofitat prou?

La situació de Tàrrega és privilegiada al ser un nus de comunicacions entre Pirineu i costa i entre Lleida i l’ Aragó amb la resta de Catalunya. Han faltat les infraestructures que haguessin calgut per desenvolupar aquest situació com cal, en forma d ‘autovia cap a la costa i cap al Pirineu o , si més no, haver fet la rotonda de l’ oest de la ciutat per facilitar-ne la circulació. Per a aconseguir una correcta promoció econòmica, aprofitar aquest avantatge seria clau, sempe que hi haguessin les infraestructures correctes.

• La mobilitat a la ciutat és senzilla i amable per a tots els implicats?

No gens. Les barreres arquitectòniques encara existeixen en la majoria de llocs. Les voreres dels barris perifèrics són encara massa estretes. No s’ ha desenvolupat els carrils bici ni promogut la seva utilització. A les hores punta, la congestió viària és espectacular. S’ haurien d’ habilitar passatges perifèrics lliures de risc per a la circulació de l’ exterior a l’interior i a l’ inrevés. S’ haurien d’ il·luminar millor els passos de vianants a la nit per millorar-ne la visibilitat dels conductors.

• Com pensa resoldre els problemes que hi hagi?

Una mica ja ho hem respost en l ‘aparat anterior.

Ensenyament / participació ciutadana (22 de maig)

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura

Aquesta legislatura ha estat marcada per les retallades del govern de la generalitat de totes les partides relatives a l ‘ensenyament, des de les Escoles Bressol fins a les universitàries. No hi ha hagut resposta des de l’ Ajuntaments si no és en forma d’ augment de tots els pagaments de totes les institucions que en depenen. Pel que fa a participació ciutadana, senzillament, no n’ hi ha hagut.

• Quines són les seves propostes de futur en aquestes matèries?

Reclamar les administracions que retornin el que s’ ha retallat. Implantar la tarifació social dels serveis municipals. Garantir menjadors escolars durant tot l’ any. Millorar els repartiment de nouvinguts de manera equitativa entre totes les escoles i instituts. Promoure estudis de Cicles Formatius i de formació ocupacional d’ acord amb les demandes empresarials de la zona. Promoure la formació dual empresa- escola. Impulsar estudis de regs i d’ industria agroalimentària a l ‘Escola Agrària.

• L’oposició lamenta que tot i el Reglament de Participació Ciutadana, aquesta més aviat és minsa. Hi està d’acord?

És ineficaç i inviable. Cal derogar-lo excepte pel que fa als pobles agregats i al Talladell.

• Creu que les crítiques que ha rebut l’actual consistori pel que fa a manca de transparència són justes? Com hi posaria remei?

Molt justes. No hi ha informació directa d’ allò que es fa, si no és per les cròniques de les revistes locals. S ha de crear un Consell ciutadà de no es de 15 persones d’ assessorament i decisori en algunes qüestions. Rotatiu, representatiu e les entitats i remunerat per la feina que se’ls encomani. S’ ha de donar la paraula al públic en el Plens Municipals. S’ han de sotmetre a consulta ciutadana les grans qüestions de la ciutat, com per exemple la instal·lació de la presó, que va causar polèmica en el seu moment.

• Cada 4 anys els ciutadans fem confiança a una candidatura, però... i mentre dura la legislatura? Caldria establir nous mecanismes de control?

Tenim aprovat un codi ètic on s’ estableixen mesures de control des regidors i alcaldes. Es tracta de fer públiques les agendes , actuacions, criteris de contractació, ingressos i béns, etc. A més hi ha mesures de transparència de les despeses ,supressió de privilegis i limitacions de mandat i revocacions possibles e regidors si no compleixen.

• Com es pot facilitar la implicació de la ciutadania en la presa de decisions del dia a dia?

Per mitjà del Consell Ciutadà, representatiu, rotatiu i remunerat.

• El món associatiu de Tàrrega és molt ric. Què els ofereix a les entitats locals?

Augment del suport. Confiança mútua. Representació al Consell Ciutadà. Millora en el seu finançament.

• Sap si estan satisfetes amb el tracte que reben fins ara?

Si ho sabem perquè hem parlat amb ells i precisament els que els oferim en l ‘apartat anterior és el que no reben actualment.

Aspectes que vulgui afegir

En aquest apartat pot afegir, sempre de forma breu, les consideracions que cregui oportunes i que no hagi pogut explicar en els apartats anteriors.

Volem fer constar que , d acord amb el nostre codi ètic, hem reduït les despeses de la campanya a 1500€ de pressupost , com ha de ser normal en temps de crisi. El contrast amnb les altres candidatures és brutal. Sembla una campanya inclús més costosa que les que s’ havien dut a terme en el passat. Ho considerem una completa vergonya. Ens demostra que per a segons quines coses, sí hi ha diners públics. S`estan perllongant les constants pol´tiques que ens han portat al desastre actual