OPTIMISME POLÍTIC INÈDIT

M’il·lusionen aquestes eleccions com feia temps que no em passava. Ben bé des de les primeres de la democràcia en què tothom estava molt i molt content d ‘anar a votar i molt esperançat que les seves respectives opcions tinguessin els millors resultats. Després , el temps ha anat posant a cadascú al seu lloc, i una llei electoral feta a mida ha anat permetent el torn pacífic i inalterable dels dos grans partits als govern espanyols.

Pertanyo a un sector polític al que sempre ha tocat “ pringar”.. És a dir, gairebé mai hem arribat al 10% dels vots. Aquest ha estat el meu destí polític endut per les meves idees i els meus ideals de societat que , malgrat això, mai han defallit. Però el resultats electorals sempre han estat dolents o com a molt, passables. I tot , malgrat comptar, sempre ho he pensat i encara ho penso, amb les millors persones, els millors polítics i les millors idees i model de societat .Una cosa no treu l’ altra.

Ara sembla que les coses poden canviar o ja estan canviant, i que l’ opció que jo defenso ( Podemos i IU a Espanya i En Comú Podem a Catalunya), té l’oportunitat de treure uns grans resultats ( no m’atreveixo a dir que pot guanyar). Y això sol ja em dóna una alegria i un optimisme polític que em compensen de tota la meva vida política de semifrustració.

I no és que pensi en mi , vaja, que ja tinc les coses més o menys arreglades i m’ha anat be a la vida, sinó que és per als altres, per als nostres fills i nets, per als nostres joves que encara han de bastir el seu projecte de vida i ho tenen molt i molt cru. I ho dic i estic content pensant que tal vegada ja no estarem en mans de farsants i fatxendes, hipòcrites i ignorants. Ni en mans dels titelles dels poderosos i dels molt i molt rics que dominen el “cotarro” econòmic, aquesta gent que des de la cimera del seu poder ens miren a tots com els seus súbdits a qui poden manipular i explotar segons la seva untada voluntat.. La gent que nomes pensa en ells mateixos , en els seus negocis multimilionaris i en barrinar com ho poden fer per engrandir-los a costa de la pobra gent, d ‘aquells als que la vida ha tractat de manera més injusta.

Per primera vegada pot ser que tinguem gent honesta a les institucions espanyoles. Gent a qui sí els importi el patiment dels que menys tenen i dels que ho passen malament. I tal vegada puguem tenir en les institucions a aquells qui governaran pensant no en els seus amigots que ja ho tenen quasi tot però que són insaciables,, sinó en el comú dels mortals, en els que tenen més necessitats.

A Catalunya hem sabut bastir una gran coalició que m’ha donat aquesta esperança que espero que diumenge que ve es converteixi en realitat. Els partit tradicionals de l ‘esquerra transformadora de Catalunya hem sabut ,maniobrar per aconseguir un acord entre tots i totes ( o gairebé), entre els militants tradicionals i els activistes de nova fornada, entre els partits i els grups municipalistes com Tàrrega en Comú. Un acord que sembla que ha estat tot un èxit i que ha de tenir projecció de futur en una unió permanent de l ‘esquerra transformadora que , qui sap si podria acollir algú més en un futur..

Fora de Catalunya, aquesta unitat no ha estat possible ( només anem units a València i a Galícia). No em pregunteu per què IU i Podemos no anem junts fora de Catalunya perquè no ho sé, mes enllà del que els diaris han publicat. Penso que és una llàstima, però que ja ens trobarem en un futur, i que a la fi serem capaços de bastir una grup permanent de l ‘esquerra transformadora a Catalunya , que ja hi es, i a Espanya , que ja vindrà. I que podrem aconseguir unes grans fites per transformar les injustícies de la nostra societat..