Europa és una gran
mentida. És una mentida tràgica, no solament per la situació dels
refugiats, sinó per la mateixa evolució d’ aquella idea atractiva
i engrescadora que vam tenir en un principi, i que feia referència a
una Europa del drets humans , de la llibertat, del progrés i de la
ciutadania.
Europa s ‘està
despullant i li estem veien les pilotes. Ja no hi ha motiu per
dissimular el gran mercat en què s ‘ha convertit a costa de tots i
de tot. Ja no hi ha circulació lliure, però sobretot , ja no hi ha
generositat, ni falta que fa. Ara , al refugiats se’ls requisaran
els bens com es feia amb el jueus en èpoques de Hitler i se’ls
expulsarà com a apestats.
Europa sempre ha
sigut una continent cruel on ens hem matat entre nosaltres a cor que
vols i , si calia, es matava fora qui convingués i als foranis que
havien arribat també se’ls matava, si molestaven gaire. Aquesta
seva condició històrica de gran botxina està sortint a la llum com
a conseqüència dels egoismes nacionals i les desavinences de massa
socis, i tots ells massa gasius i xenòfobs.
Diu Gracia Montero
que es un nou eclipsi de la pietat, però no ho és com a novetat o
com una simple conjuntura, sinó com a reedició de a condició
mateixa d ‘Europa, d ‘aquesta Europa que hem construït al servei
d’una economia especulativa sense escrúpols, d’aquesta Europa
governada per un reconegut defraudador de Luxemburg , un de tants
paradisos fiscals protegits pels que la governen.
L’ arrel d’
aquesta Europa rau en aquests paradisos, en els bancs fraudulents, en
els fons d inversió, en els valors borsaris...
L’ Europa dels
mercaders sense sentiments, vet aquí...
No hi ha sobirania
cívica i, per tant, no hi ha cap possibilitat de responsabilitat
humana. Estem en el paradís de la llibertat, de la llibertat per ser
injustos, no per fer justícia.
I no sembla que hi
hagi lloc per a l ‘esperança amb aquest espectacle grotesc de la
insolidaritat brutal i radical que estem establint. Les nostres
arrels es fan evidents i tornen a imposar-se. En front de la unió
per aconseguir quelcom més just , més pacífic i més solidari,
renaixen les arrels que ens han bastit a costa de l ‘enfrontament
entre nacions per un tros de terreny o d’ hegemonia o poder.
Les retallades, el
rescat bancari i financer, la caiguda dels estats del benestar, el
tractat que s ‘està negociant d ‘amagatotis amb EEUU de lliure
comerç, el tracte que Grècia ha rebut...Tots ja han estat signes
evidents que les coses estan anant pel camí que han decidit els
rics i els negociants i les grans fortunes i els poderosos. I qui
està destinat a pringar som tots els altres.
Ara , amb això dels
refugiats, ja no es pot caure més baix. Totes les simulacions han
caigut, i el teló de la pitjor obra de teatre ha estat aixecat. I l
‘obra es diu “ L’ etern retorn”.
La realitat és que
aquesta Europa fa molta, molta pudor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada