SOBRE EL DRET D’AUTODETERMINACIÓ

Hi ha  alguns punts relatius al procés d’autodeterminació de Catalunya que voldria comentar, sobretot de resultes dels retrets i atacs que se’ns fan des de les files independentistes que defensen un trencament amb la legalitat establerta i una desconnexió de l ‘estat.

1-      Voldria que quedés ben clar ja d’ una vegada que “En Comú Podem” NO som independentistes, malgrat l’existència d’un manifest independentista on alguns dels company  i companyes se’n consideren obertament. A En Comú Podem hi ha de tot ( independentistes, federalistes, fins i tot autonomistes) i ens uneix un comú denominador del dret  decidir i dret d’ autodeterminació.

2-      Proposem una consulta pactada amb l’estat o referèndum a l ‘escocesa, cosa que creiem que es molt difícil, però no impossible, perquè sembla que hi ha articles constitucionals que ho permetrien. Els entrebancs que les institucions de l’estat ens posaran es poden anar salvant per mitjà d’aliances polítiques. Pel que fa als tribunals com el Constitucional,  poden anar variant en les seus components de manera que futurs constitucionals han d’entendre que el poble de Catalunya vol anar a les urnes per poder decidir el seu futur i que, par tant, les interpretacions que es puguin donar  als articles no tenen per què ser negatives a aquest dret.

3-      Aquesta via reconec que és difícil, però l’ alternativa de la desconnexió i de “ tirar pel dret” crec que és impossible perquè els entrebancs aquí ja són molt pitjors. Aquesta via no té el suport de la majoria dels catalans i els suports internacionals són molt minsos, de manera que  les possibilitats de reconeixement són nul·les i de trencament dolorós de la societat catalana són força alts. Parlant clar, des del meu punt de vista, una veritable eixalabrada.

4-      La nostra posició és clara i gens ambigua, contràriament al que diuen els nostres rivals. Es tan respectable o més que les de la resta i no tenim d’estar sempre donant explicacions per res. Més aviat trobo que qui hauria de clarificar coses són aquells que ens han dut a un carreró sense sortida en un procés de 18 mesos per a aconseguir la independència que està fent aigües per tot arreu.

5-      Per aconseguir els nostres objectius, comptem amb la complicitat de forces politiques molt significatives a tota Espanya i a Europa, complicitat que hem d’anar eixamplant fins  fer possible que puguem expressar-nos. Potser fins i tot podrem arribar a guanyar les properes eleccions espanyoles, de manera que si això es produís,  els protagonistes de tot l ‘assumpte serien ben diferents i les voluntats també.

6-      Proposem un esta plurinacional en què es reconeguin les diferents nacions que conformen l’estat i el dret que tenen a decidir el seu futur. Amb nosaltres  al govern espanyol, el pas cap a aquest reconeixement ja seria immens i es podria avançar moltíssim cap al dret d’ autodeterminació dels pobles de l ‘estat.

7-      Trobo que massa sovint, aclaparats pels atacs que ens han arribat de tot arreu dels àmbits independentistes, hem estat massa a la defensiva com si tinguéssim alguna cosa a amagar o com si ens haguéssim e justificar per mantenir les posicions que mantenim. Jo , per la meva part, he procurat sempre sortir al pas allà on he pogut explicant què penso i la posició del meu grup , però també rebutjant els poca soltes que sovint han estat utilitzant paraules molt gruixudes i tal vegada ofensives.

8-      Reitero, doncs, el meu orgull de ser on sóc, de pertànyer a un grup que està fent de la regeneració democràtica , dels drets socials i del dret d’autodeterminació els seus principis bàsics, basats en els valors de solidaritat i fraternitat per aconseguir una societat més justa i igualitària.