AVANTPROJECTE DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA (I): LA QÜESTIÓ DE LES SIGNATURES

L’equip de govern en ha presentat als grups de l’oposició i a les entitats de la ciutat un avantprojecte de nou reglament de participació ciutadana que pretén impulsar amb nous arguments i noves mesures aquest fenomen democràtic tan escàs i poc efectiu en la nostra història recent i , no obstant, tan necessari que es dugui a terme amb efectivitat.

L’últim consistori va aprovar un reglament que es basava en la participació de la gent  dividint la ciutat en districtes, el qual no va tenir èxit , potser per un  plantejament inicial massa complex i poc efectiu, encara que em consta que la voluntat que funcionés hi era tota. De vegades, no n’hi ha prou amb un bon plantejament de base i una voluntat proactiva si no s’encerta en l’organització de les coses.

El nou reglament té alguns aspectes molt positius, novetats notables i uns plantejaments certament força ambiciosos que, no obstant, com deia abans, pot ser que l’embalum de tot plegat pugui frenar la seva efectivitat. Però, de totes maneres, benvingut el nou reglament i les novetats positives que hi inclou.

Ens trobem , però, en fase de discussió entre els grups i associacions d’aquí al desembre, de manera que a tots se’ns ha demanat que fem aportacions per millorar-ne l’articulat. I és per aquesta raó que m’he decidit a fer públiques algunes reserves i propostes que el nostre grup del Comú de Tàrrega presentarem en el seu moment , a fi i efecte, en cas que puguem arribar a un acord, de poder arribar a un consens de tots els grups i poder tenir un reglament de llarga durada que sobrevisqui als possibles canvis de grups en el poder municipal en el futur.

La primera cosa que vull comentar és la qüestió de les signatures necessàries per poder actuar  per iniciativa de la pròpia ciutadania en un seguit de diferents  possibilitats que es contemplen. Diu l’avantprojecte en el Titol IV que la ciutadania podrà promoure :

A)   Una proposta de debat públic o audiència pública presentant un mínim de 200 signatures.

B)   Una proposta de punts a tractar en l’ordre del dia d’ un Ple Municipal amb un mínim de 250 signatures.

C)   Una demanda d’actuació concreta amb un mínim de 250 signatures.

D)   Una proposta per propulsar una nova normativa municipal amb un mínim de 2.145 signatures.

E)   Una sol·licitud d’una consulta popular per via de referèndum amb un mínim de 2.145 signatures.

Segurament hom es preguntarà d’ on surten aquestes 2.145 signatures que es demanen per poder proposar un canvi normatiu o un referèndum. La fórmula és una mica rocambolesca, i  consisteix en el següent:  es demanen 1.000 signatures inicials, a les qual s’hi afegeix el 10% dels habitants censats que  excedeixin de 5.000 habitants en la data corresponent. Actualment,  serien 1.145 signatures que s ‘afegirien a les 1.000 inicials, donant com a resultat les 2.145 totals.

Bé, nosaltres opinem que són unes exigències excessives i poc propiciatòries per provocar de veritat un desig de participar , si fos el cas que hi hagués un grup ciutadà que volgués iniciar alguna de les possibilitats de participació que ofereix l ‘avantprojecte. Sobretot en les dues darreres que he explicat.

Ens preguntem , per què 1000 signatures i el 10% dels que excedeixin dels 5000 habitants i no , per exemple, 500 i un 5% del que excedeixin dels 10.000 habitants o qualsevol altra fórmula. No entenem , ni se’ns ha explicat de forma convincent, d’ on surt la fórmula que es vol aplicar i per què aquesta i no qualsevol altra.