L’amiant és una fibra natural que, per les seves
característiques tecnològiques excepcionals, s’ha utilitzat en múltiples
aplicacions d’àmbits tan diversos com en construcció, indústria i productes de
gran consum. Cal destacar que es tractava d’un material que aportava moltes
prestacions a un preu molt assequible. Quan parlem de fibres d’amiant estem
designant un conjunt de milers de fibretes elementals sòlidament unides en
forma de feixos o agregats de fibres de diferents longituds i diàmetres. D’un
feix d’un mil·límetre de diàmetre d’amiant en poder sortir unes 50.000 fibres
respirables. Per la petita dimensió i la seva forma, romanen en l’aire com
núvols invisibles durant llargs períodes de temps, i poden ser transportades
per corrents d’aire fins a distàncies considerables.
L’any 2001, l’amiant va ser prohibit (ús,
comercialització i distribució) a Espanya quan es va demostrar que es tractava
d’un material amb efectes cancerígens, però entre els anys 30 i el 2001 milions
de tones d’amiant van ser utilitzades a tot l’Estat.
L’ús de l’amiant es va estendre per molts sectors
però principalment en el sector de la construcció. Dins d’aquest sector,
l’amiant-ciment = fibrociment, en forma de plaques planes i ondulades per
cobertes i partes pluvials, dipòsits i canalitzacions i baixants d’aigua,
sortides de fum, aeroconductors d’aire, jardineres, etc. Cal identificar on hi
ha instal·lacions amb amiant i avaluar el seu estat de degradació, per
determinar el grau d’urgència de la seva retirada donat el possible risc de
dispersió de fibres d’amiant a l’entorn immediat. Cal recordar que qualsevol
intervenció sobre l’amiant en els nostres edificis o instal·lacions públiques o
privades, és una activitat reservada a persones i empreses: empresaris/es,
treballador/es socialment responsables i tècnicament solvents.
D’altra banda, el risc provocat per l’amiant no
és únicament una qüestió mediambiental, també ha generat un problema de salut
laboral pels treballadors que van intervenir en processos industrials on
s’utilitzava amiant i que van patir una exposició activa i inadvertida amb
greus riscos de malalties professionals. Les estadístiques de l’OMS estimen que
cada any es registren, solament a l’UE, entre 20.000 i 30.000 nous diagnòstics
de malalties relacionades amb l’amiant i que més de 300.000 persones (40.000 a
Espanya) moriran de mesotelioma pleural d’aquí al 2030.
L’any 2003 l’UE va recomanar als països membres
la creació de fons de compensació que evitessin els processos judicials que
aquesta problemàtica comporta i que els recursos d’aquest fons haurien de
provenir de les empreses implicades a cada Estat.
Al municipi de Tàrrega l’amiant hi és present en tot tipus de
construccions, com en la resta d’Europa.És per això que el grup municipal COMU DE
TÀRREGA proposem al Ple l’adopció dels
següents acords:
Primer.- Que l’Ajuntament de Tàrrega s’adhereixi
a la iniciativa “Amianto Cero en Europa”.
Segon.- Posar en marxa un pla d’acció per
identificar i retirar l’amiant que pugui estar instal·lat als edificis públics
municipals.
Tercer.- Elaborar un cens d’instal·lacions
d’amiant a la ciutat.
Quart.- Instar la regidoria de “Joventut,
Polítiques d’ Igualtat, Sanitat, Gent Gran i Immigració” a promoure un debat
sobre aquest tema, i estendre el coneixement d’aquesta
problemàtica tant a nivell general com en els serveis sanitaris de la ciutat.
Cinquè.- Fer una campanya d’informació i
sensibilització sobre els riscos de l’amiant, especialment adreçada a les
comunitats, indústries i propietats particulars on es detectin instal·lacions
que continguin aquest material, instant-los a procedir quan sigui possible a la
seva eliminació i substitució per altres materials més innocus.
Sisè.- Donar suport a les demandes dels
col·lectius de treballadors que han patit l’exposició activa a l’amiant en les
seves reivindicacions i, en especial, a la creació d’un Fons de compensació i
suport a les persones afectades, tal com ja succeeix a França, Holanda, Bèlgica
i Itàlia.
Setè.- Comunicar aquests acords a totes les
institucions públiques pertinents en matèria de salut pública, medi ambient i
seguretat laboral de la Generalitat de Catalunya, de l’Estat i de la Unió
Europea, a la FMC i l’ACM i als representants locals dels col·lectius afectats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada