UNA EXPOSICIÓ EXEMPLAR I NECESSÀRIA AL BORN DE BARCELONA

En resposta a les dures , injustes i eixelebrades critiques que des de sectors independentistes s’han dirigit contra l’exposició sobre el franquisme que s’està duent a terme a la ciutat de Barcelona, voldria dir el següent:

1-    Aquesta exposició ha estat una magnífica idea i ben necessària per preservar la memòria històrica antifranquista i reflexionar i difondre aquest període tan obscur entre la ciutadania. Un període que moltes vegades s'ha fet evident que molta gent confon o no recorda amb nitidesa o simplement mai l'ha analitzat per deixadesa o falta d'informació ( vull dir, el període de la República, Guerra civil i franquisme).

2-    El tema de les estàtues suposo que ha estat una opció dels tècnics que han muntat l 'exposició no pas dels polítics. Que una estàtua del Franco sigui al carrer decapitada em sembla fins i tot una bon símbol del que es pretén a l 'interior. Titllar per això de franquista  tot l 'ajuntament em sembla una barbaritat típica d’enemics polítics confessos dels organitzadors a qui l’exposició no els importa ni poc ni molt.

3-    Que s'organitzi al Born em sembla una bona opció ja que és un lloc dedicat a la derrota del 1714 fins ara, No crec jo que als pobres catalans massacrats el 1714 els hagués importat gaire que els seus compatriotes massacrats en una ocasió posterior estiguessin al seu costat i conjunts en el record dels ciutadans de l'actualitat.

4-    Tot plegat m'ha semblat un aquelarre de bruixots fanàtics contra qui no és de la seva corda , es a dir, de l 'equip de la senyora Colau, tot aprofitant aquest fet ( i qualsevol altre) per desacreditar qui ha tingut l'agosarament de prendre l 'ajuntament més important de Catalunya als que es creuen propietaris de les institucions. No poden suportar que un nouvinguts s'hagin instal·lat a la plaça de Sant Jaume i , a sobre , ho estiguin fent molt bé.

5-    Molt d'aquests qui ara es vanten i s'arrenquen les ventidures en fer professió de fe independentista i antifranquista són aquells que han deixat passar anys i panys sense moure ni un dit per la memòria històrica, i qui han retallat fins a la ridiculesa els pressuposts del Memorial Històric Democràtic quan han retornat al poder, després dels tripartits que l 'havien posat en funcionament.

6-    Mentre a Madrid es barallen per fer el possible per anar creant més independentistes amb les seves esbojarrades decisions polítiques i judicials , a Barcelona es barallen per impedir que aquests nous independentistes esdevinguin una realitat de fet, esgarrifats pels excessos d’ alguns independentistes que són capaços fins i tot de titllar de feixistes els de l' Amical de Mathaussen i  les famílies dels represaliats del franquisme que eren dins de l 'exposició.

7-    I ara parlant personalment, mai em tindran al seu costat aquests fanàtics plens d'odi i ressentiment, interessats més en la derrota del contrincant polític, encara que s 'hi comparteixin moltes coses, que no pas en procurar l'enteniment amb qui potser en algunes o moltes coses s'hi podria coincidir i treballar junts per al bé de la ciutadania. I més si en el passat han fet i han dit tot el contrari del que estan dient ara. D' hipòcrites i caragirats n'abunden a tot arreu , ja se sap.