Les
abstencions de la major part dels diputats del PSOE acaben de fer president d’
Espanya Mariano Rajoy . S’ha confirmat que els dos partits del bipartidisme han
unit esforços i vots per poder continuar quatre anys més amb un estat de coses
que molts considerem inaguantable.
No
es tracta solament del cas de Catalunya i els seus legítims i majoritaris
anhels de proclamar allò que vol ser com a nació, sinó de multitud d’aspectes de
la nostra vida que ja van sent insuportables per als esperits amb un mínim de
sensibilitat democràtica i social.
Passo
a esmentar els 15 que a mi em produeixen
més rebuig i fàstic:
1-
Submissió als designis de
la troyka i de la UE que ens suposarà
molts milers de milions de retallades a causa del dèficit i el deute públic, i
que es traduiran en retallades de l’estat del benestar de les classes mitges i
treballadores.
2-
Unes condicions laborals
inaguantables, amb sous baixíssims i precarietat pràcticament al 100% dels
contractes, amb una discriminació afegida de les condicions de les dones que fa
esfereir.
3-
Una forma d’estat monàrquica amb un rei continuista totalment sotmès als
poderosos i a les elits econòmiques i polítiques.
4-
Ser el país del món després
de Cambodja amb més morts i desapareguts sense identificar enterrats en fosses comunes
sense control , conseqüència de la falta de justícia pels crims del franquisme durant
la guerra civil i en la postguerra.
5-
Ser el país de la UE on han
crescut més el nivell de pobresa i també
el de riquesa, és a dir, en què els rics
són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres.
6-
Que els bancs i caixes hagin
tornat solament el 5% del que van rebre de diners públics per rescatar -los, i
que presumiblement ja no en tornaran cap més , quan ens havien dit que els
tornarien tots.
7-
Que hi hagi un frau fiscal
de 80.000 milions anuals provinents en gran part de les grans empreses i
corporacions que , a més, tenen la tira de filials en paradisos fiscals.
8-
Que els autèntics poderosos
siguin les grans empreses i corporacions energètiques i bancàries i que dominin la vida política del país, als quals els
governants de la dreta reten obediència.
9-
Que la corrupció no hagi
passat factura prou decisiva en les eleccions recents i que el partit més
corrupte de la UE i de la història d’Espanya torni a tenir el govern i que ,
altres partits , pretesament d ‘esquerres o centre ho hagin fet possible.
10-
Que la cúpula del poder
judicial estigui polititzada fins al punt que el President del Tribunal
Constitucional hagi estat militant del
PP i ho hagi amagat sense que hagi passat res.
11-
Que la pobresa cultural de
la gent sigui tan abismal, que a sobre molts ho portin com a bandera i que ,
per exemple , una festa on se celebra el patiment dels animals en sigui el seu
tret més notable
12-
Que l ‘accés a la
universitat s’hagi encarit fins a fer-lo pràcticament impossible per a les
famílies treballadores.
13-
Que molts joves hagin
d’anar a l’estranger a treballar perquè aquí no hi ha feina.
14-
Que els privilegis de
l’església catòlica estiguin al nivell que eren durant al franquisme i que inclús hagin augmentat.
15-
Que la dreta més
reaccionària estigui dominant els mitjans de comunicació espanyols escrits i
les televisions sense cap mena de pluralitat informativa digna d’aquest nom.
No
obstant, una nova Espanya ha aparegut i està creixent. L’Espanya del que és
honest, del que és just, de la cultura i de la igualtat. Una Espanya que encara
els poders han pogut relegar a un segon terme, però no per gaire temps. Una
Espanya que serà capdavantera i còmplice d’altres països de la UE que diran
prou als abusos dels poderosos , de la banca, de la troyka , del poder militar
, de les corporacions energètiques i del capital financer que tot ho domina i
emmerda. Una Espanya que coincidirà amb les nacions que la composen per
propiciar processos de llibertat en tot allò que signifiqui dret d escollir
el propi destí de cadascuna d‘elles.
L‘Espanya,
en resum, de la gent de bona voluntat i
netedat d esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada