Tàrrega En Comú Podem

El judici de la vergonya

Aquest dimarts, dia 12 de febrer, començava el judici als presos polítics catalans a Madrid. Davant d'aquest fet luctuós, cal tornar a declarar el nostre rebuig sense matisos vers unes acusacions del tot desaforades, exagerades i falses. 

Efectivament, després d'un any de presó preventiva abusiva, els acusats s'enfronten a molts anys de presó pels delictes de sedició i rebel·lió que no s'aguanten per enlloc, en no haver-hi hagut ni mica, ni gota de violència, cosa que és necessària perquè aquests delictes es puguin sostenir. Potser els que eren polítics poden haver comès alguns delictes de desobediència o desacatament al Constitucional, però mai els que hem dit. 

Nosaltres hem discrepat, i molt, en les formes i el relat dels independentistes. La major part de nosaltres no som independentistes, però molt menys si se'ns vol imposar un procés que no ha comptat ni amb la majoria de la població catalana, ni amb el suport de la llei, la qual s'ha volgut retòrcer al màxim en les jornades de la DUI. 

Però nosaltres som demòcrates i, per tant, som sobiranistes, i volem que tothom pugui votar, no pas en un referèndum fantasma ni acceptat ni reconegut, ni legal, sinó en un referèndum de veritat a l'estil escocès. 

És, per tant, un problema de caire polític i és en la política i en el diàleg que s'ha de resoldre. I s'han de posar sobre la taula alternatives i formes de poder sortir-nos-en de forma imaginativa, una forma que ha de ser acceptada i volguda per la majoria. A Catalunya i a Espanya. 

I això només es pot fer des de la més estricta unitat i claredat d'objectius cap a la demanda "de país" per una solució en forma de poder decidir el nostre futur.

Que el poder judicial espanyol està més que qüestionat a nivells internacionals és una cosa ben sabuda. Tots els països seriosos saben que les cúpules judicials les han posat els partits, i és a ells a qui deuen els seus llocs. És per això que la seva independència trontolla en estar supeditats al poder polític. 

Les sentències de jutges alemanys i belgues els han deixat ben retratats, fins al punt que alguns hem pensat que podria haver-hi causa de prevaricació en les actuacions del jutge Llarena.

Pensem que tot el procés de la DUI va ser una gran eixalabrada, plena de distorsions, mitges veritats o directament mentides, on res del que es deia era veritat. 

No tenim dubte que foren uns fets duts a terme per uns idealistes que res hi tenien a guanyar si no era la realització dels seus ideals i somnis, i sí molt a perdre. 

Però també dutes a terme per uns estrategs que van voler amagar les seves vergonyes després de dècades de corrupció que els havia esclatat a la cara, i així voler salvar la seva presència electoral, amb variats canvis de noms electorals inclosos.

Nosaltres, a la nostra. Ni DUI, ni tirar pel dret. Ni repressió política ni repressió judicial. Respecte a les lleis, i acord de país per tirar endavant les reivindicacions del nostre país. I denúncia clara i contundent dels judicis de la vergonya que s'han iniciat.

JOAN FORNSUBIRÀ, Comú de Tàrrega