Els privilegis de l ‘església (II) L’abús de les immatriculacions

L’ església catòlica va experimentar un particular boom immobiliari, sobretot a partir de 2003. El govern d’ Aznar va propiciar una reforma de la llei hipotecària franquista en 1998, segons la qual l’ Església, i solament l ‘Església, podia inscriure al seu nom llocs de culte i altres propietats que no estaven registrades. En aquest procés, l ‘Església ha registrat al seu nom 4500 propietats, algunes tan notables com la Mesquita de Còrdova.

Aquestes apropiacions han estat fetes sense cap altre requisit que una certificació del bisbe de torn, sense necessitat de fer-se públics per edicte i sense pagar cap impost de transmissió patrimonial. Per exemple, els ciutadans de Còrdova van saber el 2009 que la Mesquita havia estat enregistrada a nom del bisbat tres anys abans, acte que va costar només 30 €.

Aznar no solament va liberalitzar el sòl,. També va concedir a l’església catòlica una escletxa legal que li ha permès l’apropiació de temples, ermites, cases parroquials, cementiris i finques de tota mena, algunes de les quals van vendre després, recollint uns guanys opacs i desconeguts, segurament força abundants.

Les immatriculacions ( registre d’un bé per primera vegada) és un acte complex per a qualsevol ciutadà, que s’ha de fer davant d’un notari amb testimonis, certificacions ,etc. Però en el cas de l ‘Església, aquest acte complex es converteix en un acte senzill amb la sola certificació del bisbe de torn que gràcies a aquesta llei, se l’equipara a un notari. Cosa que molts consideren inconstitucional,

Els privilegis de l’Església no s’ acaben aquí , sinó que aquestes adquisicions estan exemptes de fer-se públiques per mitjà d’ un edicte municipal, amb la qual cosa es propicia l’opacitat i, en haver passat els dos anys reglamentaris, ningú no ho pot recórrer.

Navarra és la comunitat on el fenomen de les immatriculacions ha estat més estudiat i ha donat lloc a una Plataforma de Defensa del Patrimoni Navarrès a la qual s’ hi ha adherit 117 municipis. Aquesta Plataforma ha censat 1.087 propietats immatriculades a nom de la diòcesi navarresa. La conclusió és que l ‘Església s’ ha convertit en la major immobiliària de Navarra.

Els navarresos diuen textualment:

“El procedimiento no exige exposición pública alguna, por lo que los pueblos navarros no se han enterado y se han encontrado de la noche a la mañana con que una parte de su patrimonio público, mantenido siempre con gran esfuerzo, está privatizado en manos del obispado”.

Nombrosos sectors socials i polítics, catedràtics i estudiosos han protestat per aquest evident abús i l’han titllat d’ inconstitucional, però , de moment, les iniciatives legislatives i judicials no han tingut cap efecte. Els poders espanyols reaccionaris es protegeixen entre ells. Com diem a Catalunya, mana qui mana...I l’Església mana molt...