Tradicionalment
però ara encara més, el Tribunal Constitucional actua com una arma
contra el govern català y contra Catalunya globalment. No és un
tribunal, és un òrgan del nacionalisme espanyol més ranci al
servei del partit del govern de l ‘Estat. No és casualitat que el
seu president sigui militant del PP i el nomenament dels jutges els
realitzen els polítics segons la relació de forces que tenen al
Parlament espanyol. Per tant, el PP té també majoria absoluta al
Tribunal Constitucional.
No
tinc cap respecte por aquest pseudotribunal ni pels membres de la
seva majoria absoluta. Es la demostració més palpable i evident de
la democràcia precària que existeix ara mateix a Espanya.
Una cosa ridícula que és motiu de riota en tota Europa y
avergonyeix totes les persones mínimament informades.
De
manera repetitiva, sense mirament de cap mena, han anat tombant, una
darrera l ‘altra, la majoria de lleis que s’han aprovat al
Parlament català, la qual cosa demostra que la cotilla de la
Constitución española ens oprimeix de manera indiscutible.
Darrerament, han estat les lleis següents les que han declarat
inconstitucionals: la del fracking, la dels horaris comercials, la de
la pobresa energètica, la de l’agència tributària, la de
matèries audiovisuals, la de les consultes populars, la de comerç,
la de la conselleria d’exteriors, la dels impostos als bancs, la
del codi de consum, la de Procés Constituent i la de la igualtat
efectiva.
És
desesperant veure l’obcecació de la dreta espanyola contra
l’autonomia catalana i la utilització que fan de les institucions
de l’estat per lluitar-hi en contra. No hi ha cap mena d’esforç
de la seva part per procurar evidenciar una Espanya atractiva per a
nosaltres en què ens hi poguéssim sentir a gust. No sembla que hi
hagi res a fer amb aquesta gent tan radicalment tancada a qualsevol
principi democràtic. Per a ells, només val la pura llei de la força
legal, d’una legalitat sense cap mena d’independència.
La
necessitat d’ un canvi, per tant, és inqüestionable. Amb aquesta
gent no hi ha res a fer. I no hi haurà mai res a fer. I no solament
ho dic per la qüestió catalana i el procés de centralització que
estan duent a terme, sinó per la majoria de les altres coses que
funcionen fatal i cada vegada pitjor ( assumptes econòmics, socials,
etc).
I
com deia la setmana passada, el canvi l’entenem de manera mot
diferent els que ens diem forces “ del canvi”. Opino que la
situació espanyola es tan extremament negativa que s’ imposa la
necessitat del canvi en profunditat, enfront dels altres canvis,
majorment de maquillatge .
En
això estem “En Comú Podem” a Catalunya, “Compromís” al
País Valencià, “En Marea” a Galícia i la coalició entre
Podemos i IU a la resta d’ Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada