PER QUÈ NO HA ESTAT POSSIBLE UN GOVERN DE CANVI A ESPANYA?

 A Espanya, no ha estat possible un govern de canvi perquè aquest concepte ha estat entès de manera molt diferent pels uns i pels altres. Intentaré explicar-me.

Per al PSOE, el canvi era fer fora el PP i Rajoy i reformar alguns aspectes institucionals, de funcionament i socials però sense entrar en el gruix de les qüestions econòmiques.

Per a Ciudadanos, el canvi era fer fora Rajoy, tot acceptant d’ anar juntsa amb el PP amb algun altre President al davant, i maquillant alguns aspectes institucionals i de funcionament , però sense tocar tampoc res substancial dels temes econòmics ni socials.

En el bloc d’esquerres ( Podemos, En Comú Podem, En Marea, Izquierda Unida, Compromís), hem estès aquest concepte de canvi basant-nos sobretot en que les qüestions econòmiques havien de donar un tomb per assegurar el benestar de les classes populars i més afectades per la crisi.

I en això els altres no hi han volgut entrar.

La cosa important no era , per tant, fer fora el PP ( que també) , sinó instaurar un sistema econòmic diferent al que ens marca la Troyca, la UE, el PP i , en general, els grups i classes més conservadores a Europa, a Espanya i a Catalunya.

Un canvi econòmic, social i laboral que inclouria , entre altres , els següents temes:

• Auditoria el deute públic escandalós que s’ ha bastit a base de préstecs molts d’ells segurament il·legítims.
• Posició crítica davant les polítiques d’austeritat dictades per la UE que afecten la vida de les persones.
• Reforma fiscal perquè paguin més els que tenen més.
• Persecució decidida del frau fiscal i dels paradisos fiscals dels rics i grans empreses i bancs.
• Creació d’ una banca pública sense ànim de lucre per assegurar el finançament de les empreses i de les famílies.
• Derogació de les reformes laborals i retorn dels drets dels treballadors suprimits.
• Augment del sou mínim interprofessionals fins als 1000€ al llarg de la legislatura.
• Inversions pal·liatives en serveis públics : sanitat, educació, pensions i dependència. I un fort augment de les futures inversions en els pressupostos anuals.
• Protecció fiscal i mesures de promoció de les Pimes i els autònoms.
• Assegurar el dret a la vivenda de tots els ciutadans.
• Política decidida en favor de les energies alternatives i control dels abusos de les grans empreses energètiques.
• Revisió dels protocols de les construccions i obres de caràcter públic per evitar els abusos de les grans constructores.
• Retorn dels diners prestats a la banca ara que ja guanyen milers de milions.
• Supressió per llei de les “ portes giratòries” que permeten els polítics forrar-se després de la seva funció pública.
• Mesures de control i legislatives de tota mena per evitar corrupcions i abusos i castigar efectivament els culpables. A més de retornar els diners robats per llei i actuació judicial i policial.
• Reconeixement de l’estat espanyol com un estat plurinacional amb inclusió de referèndums de les nacions que l’integren.

Sense ser exhaustiva, aquesta llista de mesures i intencions a les què el bloc d’esquerres no hem volgut renunciar, no ha estat acceptada per la resta de partits “ del canvi” que han entès aquest concepte de manera molt diferent, i molt mes restrictiva. Era, per tant, el canvi superficial enfront del canvi en profunditat.

I senzillament , no ens hem posat d’acord.

No vull titllar els uns i els altres de ser partits més o menys de dretes o menys d’esquerres o de buscar culpables o responsables. Senzillament, els que ens podíem entendre que som el PSOE i el bloc d ‘esquerres estem molt lluny, i tenim a veure molt poc, més enllà que els noms que en teoria ens aixopluguen sota el paraigües de “partits d‘esquerra”. S’ha constatat a la fi que si rasquem una mica, el fons dels uns i dels altres té molt poc a veure i que som molt i molt diferents.