Al passat Ple
de la ciutat de Tàrrega, vam votar a favor de declarar persona no grata al rei
espanyol i a la seva família
A la moció que
parla sobretot del domini de l ‘estat sobre el poble català i de la
impossibilitat que se’ns permeti exercir el dret d ‘autodeterminació, vam voler
afegir tota una colla d’altres raons per afermar encara més la nostra postura
de rebuig total a la institució, a la família reial i a la persona del rei. I
aquest fou l ‘escrit que vam llegir.
“Considerem la monarquia
espanyola una institució secular perniciosa i nociva per als interessos de la
majoria del poble espanyol, i causant de la majoria de fets que ens han d’avergonyir
com a persones humanitàries i partidaris de la justícia social i del ple
desenvolupament de la democràcia.
Si ens remuntéssim
en els segles més allunyats, hi trobaríem una conquesta d’ Amèrica que suposà l
extermini de milions d ‘indígenes i centenars de pobles precolombins. Però
també ens trobaríem amb les reaccions sempre contràries als aires
modernitzadors que ens anaven arribant d’ Europa com són els casos de la
Reforma o la Il·lustració.
Però centrem-nos en
els segles recents. En el XIX la monarquia ha estat promovent o donant suport a
multitud de cops d ‘estat, guerres
civils i guerres colonials a Cuba a Filipines al Marroc on anaven a morir el
pobres desgraciats per defensar els negocis del rics. Sempre ha estat al costat
i en consonància amb les classes dominants , militars , església, banquers ,
empresaris, terratinents i rendistes de
tota mena. I tot això en una Espanya de molt baix nivell democràtic regit
políticament per cacics dedicats a falsejar les urnes.
Ja en el segle XX,
després de la primera dictadura, es va proclamar la II República, però un cop feixista, una guerra civil horrorosa i
una altra dictadura criminal de gairebé 40 anys vénen a retornar l’ordre
natural de les coses en aquest desgraciat país de països que anomenem Espanya.
L’ordre del domini dels poderosos amb tot el suport del monàrquics, malgrat que
no van accedir al poder de nou fins al 1975.
Es en aquest sentit
que volia retre homenatge a la República i als seus valors en la moció que vaig
presentar el mes passat i reconèixer que va ser l ‘intent més seriós de
modernització i de reversió de les
dinàmiques opressives tradicionals de l
‘estat espanyol. Però , malauradament no va tenir prou èxit.
Una nova democràcia
semblava nàixer amb uns fonaments bastant diferents que no pas la que havia
hagut durant el XIX i primera meitat del XX. I segurament molts aspectes no
aguantarien la comparació. No obstant, allò que no ha canviat és l actitud dels
reis i de llurs famílies en relació tant al desig d’autodeterminació de
Catalunya, com en la resta de qüestions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada