Fins i tot
l’aspecte més positiu que podria oferir el rei Joan Carles com es el fet que va obrir la porta a la
democràcia actual, s’ha vist molt enterbolit
pel cop d’estat del 23F, amb la seva segura participació fins que se li
va escapar de les mans i va haver de recular.
I res més. Des
d’aleshores, s’ha dedicat a viure bé , rodejat de luxes i aduladors i a
forjar-se una fortuna que es calcula ara mateix en un 1800 milions d’euros a
base de comissions del petroli dels països àrabs més sagnants, com Aràbia
Saudita. I en això ha estat un digne fill i net, tot seguint l’estela dels seus avantpassats, el seu avi
amb un fortuna calculada en 85 milions de pessetes quan va haver de marxar
d’Espanya l any 1935 a base també de comissions d’ obres públiques com el metro
de Madrid, o del seu pare amb una fortuna calculada en uns 1000 milions de
pessetes quan va morir, que , segons les males llengües , en part va obtenir de vendes fraudulentes de
béns de l'estat. Com podeu veure tota una vida de “sacrificis” (entre cometes)
dedicada als seus súbdits.
I no sembla que l’actual tingui cap intenció de canviar res. Col·locat en la punta de la piràmide
dels poderosos, va vivint rodejat de luxes, sense cap tasca contínua que
justifiqui ni el seu sou i els de la
seva família, rodejat dels
amigatxos “ compi yogui”, alguns
d’ ells acusats en casos de corrupció, i
fins i tot amb part de la seva pròpia família acusats ells mateixos de corrupció com es el
cas del cunyat i germana.
I el que és encara
més greu, sense cap mena d’empatia pels que més ho necessiten i ho passen
pitjor. Sempre els he vist , tant a ell com al seu pare, rodejat de banquers,
d’autoritats, d’empresaris, de polítics , com a màxim dels dirigents sindicals,
però mai al costat, per exemple, dels desnonats o dels estafats per la banca o
dels dependents o dels aturats de llarga durada a qui, potser, podria donar el
seu suport , si més no moral. Confonen , segur que interessadament ( o potser
simplement no hi han pensat) el que ha de ser una actitud neutral en el joc
polític amb un absentisme culpable en les qüestions socials, sobre les quals no
hi ha cap norma ni cap llei que els
impedeixi poder dir alguna cosa en favor dels necessitats. Però a qui li importen els pobres que cada vegada
són més, a partir de certs nivells de luxes i esports d’elit? De manera que, a
sobre d’ indignes, es mostren com el que són en realitat, uns grans elitistes, aquests també de llarga
durada.
És també per tot això i altres coses que em
deixo per no allargar-me gaire, que votarem la moció.
Per acabar, vull
dir que si bé l’ autonomia que ens cal és la de Portugal, també la monarquia
que ens cal és la de Portugal. En aquest país germà els van fer fora i de
manera definitiva ben prompte. En això, Espanya també es diferent. Dues vegades que han hagut de fugir per
cames, els poderosos han fet que retornin al cap d’uns anys, si ha calgut passant el país a sang i foc.
Aquells poderosos a qui ara deuen agraïment etern i a qui afavoreixen sense
atur.
És per tot això
també que votarem a favor de la moció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada