“En Comú Podem” és la confluència
política catalana de multitud de grups, partits, moviments i persones que hem reaccionat
contra les retallades de drets dels ciutadans i augment dels privilegis dels
poderosos, fenòmens predominants en la nostra societat. Hi ha a “En Comú Podem”,
partits organitzats, grups municipals independents als governs o a l’oposició,
moviments socials i de resistència, i individus de tota mena amb el denominador comú de voler aturar l’abús
dels rics i canviar les tendències socials i polítiques en favor de la gent.
Però, “En Comú Podem” no estem sols
ni actuem de forma aïllada. En aquesta tempesta reaccionària que es va iniciar
al món a partir dels anys 80, en què s’han anat imposant els interessos del
poderosos a costa dels drets dels treballadors i de la gent senzilla, s’han
organitzat arreu grans i poderosos moviments de resistència popular.
Efectivament, des de partits que han arribat als governs de Portugal o Grècia,
fins a confluències de tota mena que ens presentem a les eleccions espanyoles
amb molt bones perspectives, passant pels grups d’esquerres i ecologistes al parlament europeu i als
parlaments de molts països. I també conglomerats de resistència per exemple en oposició a la reforma laborals
socialista a França.
Els tentacles de les grans
corporacions armamentistes, energètiques, bancàries i financeres internacionals
estan actuant de forma ininterrompuda per anar reduint al seu domini tot allò
que els és aliè o contrari. Els
interessos geopolítics i econòmics han arrasat la major part dels països de l’
Orient Mitjà que han passat d’una certa estabilitat en dècades anteriors a ser
un escenari de milers i milers de morts innocents i a diari per causes
atribuïbles en gran part a l’acció occidental. El domini de tota Amèrica ja fa
fins i tot segles que dura, si ha convingut amb implantació de nombroses
dictadures propiciades pels EEUU i on, esporàdicament, alguns països s’escapen
com poden de les urpes americanes i intenten iniciar i desenvolupar les seves
pròpies polítiques autònomes i populars.
La novetat és que ara toca sotmetre
Europa. Efectivament, en aquest continent , ens estàvem escapolint de manera
graciosa del domini dels senyors de la guerra i de la fam, amb allò que vam
iniciar als anys 60 i que anomenem “ estat social del benestar” i que ha
consistit en procurar que tothom pugui tenir els mínims necessaris per viure de
manera digna, amb sobretot uns serveis socials en sanitat, educació
jubilacions, dependència i atur.
Le “ revolució” conservadora ens ha
arribat doncs, i aprofitant la gran crisi financera ocasionada pel descontrol
del mateix sistema, com que s’ havia de reconstruir allò que ells mateixos
havien destruït, el resultat està essent i serà, si no ho evitem, un
desmantellament total de les nostres societats de característiques socials, i
la implantació d’allò que els americans consideren el millor, es a dir, “ la
llei de la selva” o el salvi’s qui pugui, però sobretot qui tingui diners i
poder.
A no ser que els ho impedim a través
de la resistència popular organitzada. I en això estem “En Comú Podem” i tants
d’altres. Molts hem entès que s’ha de treballar des de la base, des dels pobles
i els ajuntaments, però també als carrers i a les empreses i moviments de resistència
obrera en aquelles empreses que volen tancar sense motius de pèrdues econòmiques que ho justifiquin. O
a través d’ impedir desnonaments o retallades dels serveis públics. Però també
a través de governs autonòmics o nacionals i les seves aliances per imposar a
la UE una altra manera de desenvolupar l’economia per salvar les persones i no
pas ni els bancs ni les grans corporacions. I també a través d’iniciatives d
‘economia alternativa, solidària,
social, cooperativa, ecològica, d’ajuda a la gent; de la banca ètica i societats energètiques cooperatives sense
ànims de lucre, ONGs, fundacions socials, etc.
En fi, jo mateix i “Comú de Tàrrega”
ens sentim molt orgullosos de formar part d’aquest col·lectiu de resistència
popular, i ens sentim solidaris amb tothom qui lluita pel benestar, la llibertat i la
justícia social i copartícips de les seves accions.
Joan Fornsubirà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada