EL PROCÉS INDEPENDENTISTA. ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Som de nou a la Diada Nacional en un escenari força ple d’expectatives, però també d’incerteses. I no solament pel que pot passar al govern espanyol, sinó , sobretot, pel que sembla que està a punt de succeir dins del nostre propi país segons diuen totes les veus responsables de l’ inici de la desconnexió amb l estat.

I com que d’arreu sens demana un posicionament, vagi en aquest escrit el meu, en el benentès que el que segueix solament correspon  a una postura personal i intransferible.

Estat de la qüestió

Som una nació i tenim dret a decidir el  nostre futur. En això sembla que hi estem d’acord a l’entorn del 80% dels catalans, almenys en el fet que volem fer un referèndum per decidir. Som els sectors que aplega Junts pel Sí, Comuns i part dels socialistes i altres sectors que s’han abstingut en les eleccions, però que, no obstant, voldrien votar. Això se resoldria fàcilment si ens deixessin fer un referèndum a l ‘escocesa, però les forces majoritària espanyoles, emparant-se en les lleis de l ‘estat i en les més altes institucions judicials ens ho impedeixen. Davant d’això, a grans trets hi ha dues opcions que se solen posar sobre la taula per desencallar el procés.

1-    Opció unilateral. Consisteix en no fer cas de les imposicions espanyoles i desconnectar progressivament de tot els lligams que ens uneixen amb l ‘estat i crear una futura República catalana, tot fent un referèndum unilateral no sé i abans o després d’un Procés Constituent que ens donaria una Constitució, base del futur estat català.

Avantatges.

- És una opció valenta.

- És una opció democràtica, perquè ve avalada per la majoria del Parlament ( majoria absoluta).

- Sotmet  l’estat espanyol a una pressió considerable i el deixa en evidència davant la comunitat internacional.

Inconvenients

- És una opció que no respon al mètode que la majoria de catalans han volgut segons els seus propis vots ( no arriben al 50%).

- Té molt poc suport internacional.

- Té l’opinió pública, les institucions i les lleis espanyoles en contra.

- Pot tenir com a conseqüència un procés repressiu, fins i tot d’empresonament de les autoritats catalanes.

- Probablement,  la meitat els catalans no se sentirien prou de motivats a anar a votar.

- Per tant, es una opció molt difícil que surti bé. Jo diria que les possibilitats són nul·les.

2-    Opció pactada. Consisteix en poder realitzar un referèndum d’acord amb l’estat espanyol i amb la comunitat internacional, amb totes les garanties.

Avantatges

-       És una opció molt més prudent.

-       És una opció més realista, en ser molt més acceptada per tothom.

-       Implicaria la majoria del poble de Catalunya.

-       El resultat hauria de ser vinculant, en haver -se propiciat per totes les parts.

-       És el que el 80% del poble de Catalunya diu que vol.

-       La pressió en tots els nivells del 80% dels catalans podria ser d’una força molt més considerable que l’actual.

Inconvenients

-       S’ha de pactar amb un estat, les institucions , partits principals i poble el qual no volen.

-       S’ha de fer en contra d’unes lleis espanyoles que, de moment, ens afecten i ens són contràries.

-       Per tant, es una opció molt i molt difícil també. Potser impossible. Només el pas del temps i la força conjunta que tots i totes fóssim capaços d’exercir ens ho podria aclarir.

De manera que, al meu entendre, si hi ha alguna ( poques) possibilitat és anar insistint amb la majoria del nostre poble en poder arribar a fer un referèndum pactat i amb suport internacional i amb totes les garanties.  Això s’hauria de fer no deixant de pressionar i anat establint complicitats i eixamplant les nostres raons entre els sectors més proclius , tant d’Espanya, com de la resta d’Europa.

Potser només és un somni a llarg termini. No ho sé. El que sí em sembla saber és que la via unilateral és un carreró sense sortida sense pal·liatius, que ens ha de dur a actituds potser heroiques dels nostres dirigents ( segons deia el diputat Tardà), però molt poc probables de la nostra gent i del nostre poble que, no ho oblidem, sempre ha estat i encara és pactista i possibilista.