La setmana passada,
al Congrés dels Diputats, el nou PDC (CDC) i ERC van votar en blanc en segona
votació, i van donar la presidència del Congrés al PP. I a la vicepresidència de la mesa , tots els diputats
del nou PDC ( CDC) menys Homs van votar a favor del PP, encara que d' amagat,
sense reconèixer-ho i sense saber a canvi de què.
Des del meu
punt de vista, tota aquesta aparent contradicció té unes bones i variades
explicacions. Vegem-ne les possibilitats:
Hi havia tres candidats amb possibilitats d'arribar a la presidència. Eren els candidats del PP , el del PSOE i el de En Comú Podem (ECP).
Hi havia la possibilitat certa d 'impulsar en primera votació qualsevol dels tres, però els independentistes van optar per votar els seus propis candidats o en blanc sabent que en segona votació quedarien els candidats del PP i el del PSOE i que Xavier Domènech quedaria eliminat. Fet això, en segona votació, van optar pel vot en blanc propiciant el nomenament d’ Ana Pastor el PP.
Hi havia tres candidats amb possibilitats d'arribar a la presidència. Eren els candidats del PP , el del PSOE i el de En Comú Podem (ECP).
Hi havia la possibilitat certa d 'impulsar en primera votació qualsevol dels tres, però els independentistes van optar per votar els seus propis candidats o en blanc sabent que en segona votació quedarien els candidats del PP i el del PSOE i que Xavier Domènech quedaria eliminat. Fet això, en segona votació, van optar pel vot en blanc propiciant el nomenament d’ Ana Pastor el PP.
PDC (CDC) i
ERC tenien , doncs, la possibilitat de votar en clau de renovació democràtica,
de lluita contra la corrupció i de defensa dels interessos de la nació
catalana, cosa que s'hauria d' haver traduït en un vot per Xavier Domènech, que
crec que resumeix molt bé els tres aspectes, sobretot si el comparem amb els
altres dos candidats possibles , Patxi López i Ana Pastor.
Estareu amb
mi que això sembla ben cert. Si s' hagués produït aquest impuls en primera
volta, Domènech hagués quedat possiblement com a segona possibilitat amb la
pepera Pastor. I hagués tingut possibilitats de sortir amb l 'abstenció del
PSOE en segona volta.
Aquesta
possibilitat que apunto també els hagués permès gaudir de grup parlamentari
propi i molts és diners, ja que ECP som el més interessats que hi hagi pluralitat
i que tots els grups possibles es constitueixin.
Es va optar,
no obstant pel que era cert que a la fi seria una presidència per al PP. Es diu
que a canvi d'un pacte per tenir grup parlamentari, cosa certa, però , com ja
he dit, l'altra possibilitats, la de Xavier Domènec, també els l' hagués
assegurat.
A mi em
sembla que hi ha una explicació diferent i plausible per explicar el vot en
blanc favorable al PP dels partits independentistes, i és que van votar en clau
de política interna catalana. Efectivament, ja Artur Mas va dir que ECP som el
grans rivals de PDC (CDC) per als propers temps a Catalunya, i ERC ens va
prendre com a grans rivals també en l 'anterior campanya electoral. Ha pesat
molt més ,segons em sembla, no donar cap parcel·la de poder a ECP a les
institucions, encara que hagi significat una baixada de pantalons considerable
a ulls de moltíssims catalans, i propiciar la presidència als que fins ara eren
els gran enemics de Catalunya.
Es diu que
com que el nostre grup al Parlament de Catalunya no els hem donat suport , ara
no tenim dret a reclamar res. I els dono la raó. No tenim dret a reclamar res,
però sí a denunciar el que ha succeït i el resultat de tot plegat. A la fi, ni
la renovació democràtica, ni la lluita contra la corrupció, ni la defensa de la
nació catalana han pesat prou i s' ha imposat la lògica de la lluita de partits
pel futur poder a Catalunya. I tot plegat a costa de mantenir al poder del
Congrés als neofranquistes, estafadors i corruptes majors del regne.
Nosaltres
mai haguéssim fet una cosa semblant. Més enllà del PP, podem tenir les nostres
diferències que es manifesten dia sí i dia també, i això es el joc i la lògica
democràtica. Però semblava lògic que amb tot el que ha succeït , a hores d'ara
, al PP ni aigua per part de ningú. Però sembla que no és així. Aquesta és una
de les diferències fonamental entre nosaltres i la resta. I ho dic amb tot l
'orgull dels que encara sembla que volem conservar els principis en la
política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada