LES QUEIXES DELS TARGARINS: BRUTÍCIA AL CARRER I VORERES EN MAL ESTAT

Comú de Tàrrega portem ja 15 setmanes sortint al carrer els dissabtes de 12 a 1 del migdia per recollir les queixes i suggeriments de la ciutadania en el que anomenem “ Oficina Itinerant al Carrer”.

Hem presentat 31 propostes ciutadanes a l ‘ajuntament i en tenim per presentar una vintena a l’espera que la Junta de Govern ens vagi contestant les que tenim presentades.

Les respostes de la Junta de Govern les rep cada ciutadà que ha presentat la queixa a casa seva, i ens en deixa una còpia a la nostra bústia de l ‘ajuntament. I per acabar de completar  l’itinerari, jo mateix com a regidor, vaig a cada casa a comentar  amb cadascun dels ciutadans les respostes que han donat els que governen la ciutat.

Es hem trobat amb variades temàtiques que preocupen els ciutadans de Tàrrega, però val a dir que n’hi ha unes quantes que dominen el panorama dels descontents de la majoria que s’han atansat a fer-nos una proposta.

Efectivament, la brutícia i els desperfectes de les voreres són els temes estel·lars.

1-     GOSSOS I COLOMS: d’una banda, preocupa molt els nostres interlocutors les brutícies que els gossos i els coloms deixen als carrers i a les vores de les cases, i es queixen tant dels propietaris els gossos que no vigilen ni recullen les deixalles, com dels que haurien de vetllar per netejar les caques o avisar o multar els que no compleixen la normativa. També dels propietaris de cases abandonades que no es preocupen de tancar-les degudament per impedir que els coloms hi facin niu i des d’ allí embrutin les cases del costat o properes És una queixa molt estesa i abundant amb la qual cosa creiem que la Junta de Govern hauria d’extremar les mesures preventives i coercitives en aquest sentit.

2-    SOLARS SENSE CONSTRUIR: en segon lloc preocupa molt també la brutícia que s’acumula als solars sense construir que hi ha al llarg de la ciutat, brutícia en forma de males herbes que creixen sense atur, i en forma també de tota mena de deixalles que s’hi acumulen en passar desapercebuda la seva existència ja que queden amagades a simple vista. Les respostes de la Junta de Govern és que avisaran es propietaris perquè procedeixin a la seva neteja, però ens temem que aquesta mesura no tindrà efectivitat si no s’hi fa un seguiment acurat.

3-    VORERES: però el tema estel·lar per excel·lència crec que són les voreres en mal estat, amb tota mena de bonys , irregularitats , falta de pavimentació o enrajolat,  sots i forats. És potser aquesta queixa la més abundant i a la que s’hi dóna més importància per part de tothom, ja que en moltes ocasions ha ocasionat caigudes i ferides a vegades greus de sobretot gent gran.

Comentat aquest problema en comissió, se’ns reconeix que faria falta una actuació molt més decidida per part dels responsables, però que, segons se’ns diu, no hi ha prou pressupost per ampliar una brigada que ja esta col·lapsada de feina. A la qual cosa , hem respost que ara que estem confeccionant els pressupostos , s’hauria d’ampliar la partida per arreglar les voreres i potser poder contractar alguns treballadors eventuals que anessin fent la feina sense atur al llarg de l’any.

En fi, aquest es un primer balanç de la tasca que estem duent a terme de contacte amb la realitat i les preocupacions de la ciutadania amb la intenció de poder ser d’algun ajut. Continuarem fent la tasca les properes setmanes fins que els targarins i les targarines ens vulgueu donar la vostra confiança i apropar-vos a l lloc on estiguem per parlar amb nosaltres. Cada setmana repartim fullets per les cases del barri on serem i anunciem el lloc que toca a la Nova Tàrrega. Us hi esperem a tots/ es.

FE D’ERRADA. En un article anterior en què explicava les meves successives col·laboracions amb Nova Tàrrega, vaig fer referència al senyor Ignasi Camps qui era l’ impressor de la revista la primera vegada que hi vaig col·laborar, fa ja molt temps. I en fer-hi referència vaig suposar erròniament que ja ens havia deixat i que ja descansava en pau. La seva filla m’ha tret de l’error recentment, de la qual cosa m’alegro d’allò més, i li desitjo de visqui molts anys en companyia de la seva família.