La condemna d’Artur Mas
Acaba d’arribar la condemna d’inhabilitació
d’Artur Mas i les conselleres Rigau i Ortega. No puc fer altra cosa que
condemnar-les en ser la pretesa falta tot un acte ben democràtic que hom hauria
de respectar i fins i tot promocionar. Consultar el poble sobre el que sigui
mai pot ser un delicte. A Suïssa, fins tot
es va consultar si volien abaixar els impostos i la gent va contestar que no.
Recoi...
Dit l’anterior, em dic a mi mateix que aquesta
sentència tan injusta promulgada per un sistema judicial sota sospita d’un
estat postfranquista, no ens pot desviar del que per a mi és el moll de l’os de
l’actualitat catalana, que no és altra cosa que els judicis del Palau de la
Música i la responsabilitat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i
del propi Artur Mas que sembla desprendre’s de tot plegat. Una cosa no ha
d’amagar l’altra.
La corrupció a Catalunya
I això em porta a reflexionar sobre el nostre
país, la nostra gent, els nostres dirigents durant tantes dècades i sobre com
aquest antic oasi català , tan aplaudit en un cert moment per tothom i a tot
arreu, s’ha anat convertint en una zona seca, desertitzada , sense aigua , ni
arbres , ni ombres.
Repassava avui alguns documents i em trobo amb
un mapa de la corrupció d’Espanya on hi consta que a Catalunya ( 313) tenim el
rècord d’ encausats per judicis de
corrupció de totes les comunitats autònomes espanyoles ( font, diari digital
Vozpopuli), més que no pas València (51), Madrid (145), Balears (70) o Andalusia
(153), posem per cas. I veig com l’antic fiscal anticorrució Jiménez Villarejo
enumera fil per randa, amb número d’expedient judicial inclòs, no gens menys
que 25 causes obertes a Catalunya des del 2009 fins al 2015, algunes encara
pendents de vista oral, altres ja resoltes contra els encausats i altres
arxivades ( algunes pel famós jutge
Pascual Estivill, que fou també condemnat per corrupció més tard).
I es dóna la casualitat que la major part de
causes s’han obert contra components de CDC , i en menor nombre , contra Unió
Democràtica de Catalunya (UDC) i contra el Partit dels Socialistes de Catalunya
( PSC). Se’m dirà que no totes tenen la mateixa importància i caldrà convenir
que és cert. No obstant, les dues més greus , crec jo , la de la família Pujol
i la del Palau, giren les dues a l’entorn de CDC i els seus dirigents o càrrecs
del partit.
L’entramat d’interessos espanyols i catalans
Ja fa anys que les tapes de les clavegueres
s’han anat destapant gràcies a jutges i fiscals valents, a les denúncies
d’alguna premsa independent i a la
pressió popular a partir del 15M , sobretot. I és aquí on es pot veure el que
s’anomena la casta, la trama o el règim
de la transició. És a dir, aquell entramat d’interessos, a tota Espanya i també
a Catalunya, dels poders econòmics i principals partits polítics que han fet i
desfet a plaer, alguns posant-se diners a la butxaca, altres cobrant comissions
per finançar els seus partits de forma il·legal i fent trampes electorals, i
altres , a la fi, fent la vista grossa i mirant cap a un altre costat. I tots
ells tapant-se les vergonyes els uns als altres i donant-se suport,si calia.
Sí, senyors , era quan el senyor Pujol era nomenat espanyol de l’any pel govern
espanyol. A partir un pinyó, vaja...
L’estelada com a protecció
Que en els poderosos no hi ha hagut , ni adés ,
ni ara, ni un pam de net , és cosa sabuda. Que no tothom ha seguit les mateixes
pràctiques delinqüents , també. Que alguns hem estat i estem denunciant, dia sí
i dia també , els corruptes , només cal veure la trajectòria de cadascú. A la
fi, potser se’n sortiran perquè podem més del que ens pensem, però crec que la
lliçó haurà estat definitiva, o almenys , això espero.
I per acabar, vull expressar el meu disgust
sempre que els acusats de qualsevol cas de corrupció s’envolten amb l’ estelada
i recorren al litigi entre Catalunya i
Espanya per tractar d’amagar les seves vergonyes. Trobo bastant trist
voler trair l’esperança de tot un poble per salvar al partit ,
als subordinats o a un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada