EL QUE TENEN EL PODER ESTAN CONSTRUINT UN MÓN CADA COP PITJOR

 Recordava fa uns dies una discussió bastant vehement amb un amic sobre les bondats o les calamitats del capitalisme, essent jo qui el condemnava i ell qui el defensava, i fins i tot anhelava la seva expansió. D’això farà ja uns 25 anys.

I pensava que avui ja no faria res semblant, no perquè pensi que el capitalisme és millor ara que no pas en aquells temps, sinó perquè ara sé que hem perdut la batalla i sempre la perdrem.

Però tampoc el meu amic tenia raó , ja que ell pensava que amb l’expansió del capitalisme , cada vegada més gent humil i pobra aniria sortint de la pobresa, cosa que també s’ha demostrat ben falsa, essent que els pobres cada vegada ho són més. i els rics ., cada vegada més rics. I això passa aquí al món desenvolupat, però també als països en vies de desenvolupament.

En aquell temps jo pensava, no que acabaríem amb el capitalisme, cosa molt improbable fins i tot aleshores, però sí que hi havia possibilitats de millorar les vides de les persones , sobretot de les més humils, per mitja de mecanismes de repartiment de la riquesa i dels serveis bàsics. Ara ja sé que no és així ni ho serà, la qual cosa no vol dir que no hàgim de continuar lluitant. Això mai. Però ja sense il·lusions reals de poder guanyar.

És evident que anem a pitjor i sé que el món no farà res més que empitjorar fins a arribar a una gran catàstrofe similar o pitjor a les guerres mundials. A mi em sembla que aquesta és la constant de l’ésser humà, la de la seva autodestrucció,sense que res hi puguin fer els bons sentiments., la compassió,els ideals ni la raó.

Sé que l ‘esquerra tenim raó, que a la força el món que proposem els idealistes ha de ser molt millor a l’actual i , sobretot , al que vindrà o està arribant. Però això no servirà de res, mai ha servit de res. Les passions i els fanatismes són molt més poderosos que no pas els pensaments i els raonaments moderats, i dominen la majoria de les ments. L’egoisme, la ignorància, l ‘odi , el rebuig de l’altre, la irracionalitat, la por, l’exclusió, tot s’està aliant i s’aliarà contra tot allò que és just i equilibrat en l ‘ésser humà.

Arribarà la catàstrofe, com va arribar als anys 14 ( I Guerra Mundial) i 39 ( Segona Guerra Mundial) del segle XX i ja no  hi podrem fer, potser , tal vegada , endarrerir-ho un temps.

Quan Hitler va arribar al poder de forma democràtica, tothom pensava que esmoderaria, que era un insensat ignorant i primari. I que la gran Alemanya, bressol de l’ humanisme, de la cultura i del millor que havia donat la música culta, mai no toleraria que uns fanàtics arribessin a dur a terme els seus plans i les seves teories. I ja sabeu què va passar...

Diré només deu certeses que teníem fa dècades i que ara ja no poden tenir essent realistes. Eren certeses que formaven part d’una visió del futur esperançadora que ja no podem tenir avui dia. Crèiem que anàvem cap :

1-    A l’augment de la pau al món

2-    Al desarmament y la reducció de la venda d’armes.

3-    A l’eliminació de la pobresa en un futur.

4-    A una governança justa i equilibrada dels països per al bé comú.

5-    A una Europa unida i social en benefici dels ciutadans

6-    A uns valors de solidaritat,  igualtat i  llibertat en expansió.

7-    A una acceptació dels altres i dels diferents cada cop major.

8-    A un cert equilibri internacional entre potències .

9-    A una expansió de l’organització socialdemòcrata de l’economia tendent a l ‘equilibri i a la creació de classes mitjanes.

10- A una economia global en benefici de la majoria.

Res d’això és, ni ha estat, ni serà en un futur.  Sincerament crec que anem de mal en pitjor. Poca cosa hi podem fer, però , malgrat tot, alguns seguirem en la lluita per aconseguir-ho.