Suma exponencial- Cartes que no lliguen

En les dimàtiques de la vella política que  el grup de Comú de Tàrrega tractem d’eradicar, existeixen una colla de costums ben implantats de ja fa temps que no entenem de cap manera. O almenys , se’ns haurien d‘explicar de manera ben clara i sense embuts. Un d‘aquests costums radica en l‘origen del sous de la senyora alcaldessa en relació amb la tasca que desenvolupa. Efectivament, la senyora Perelló ens va dir en certa ocasió que dedicava tot el temps del dia i més ( cosa impossible) a la ciutat de Tàrrega. Va dir textualment el “ 150% del temps”, en una llicència literària digna de millor causa. Doncs , com deia, si algú dedica tot el temps de la seva jornada laboral a una determinada tasca, hauria de semblar lògic que es cobrés de la institució o empresa a què dedica el temps laboral. Però sembla que no és així.

Si és veritat que la nostra alcaldessa cobra un 25%  del seu sou del consistori targarí i un 75% de la Diputació, a mi les cartes no em lliguen. Això sense comptar que encara a hores d ‘ara no sabem de la seva pròpia boca quin és el muntant de l ‘esmentada remuneració compartida entre l’ Ajuntament i la Diputació.

Que se’ns digui quines són les tan altres funciones de la senyora Perelló a la Diputació per justificar el muntant tan important de diners que en percep , encara no seria seriós , atès que tot el dia i més el dedica a la ciutat de Tàrrega. 

En fi, podria ben bé ser que aquestes disfuncions fossin normals i es repetissin en totes les Diputacions, la qual cosa no ens deixaria d ‘estranyar igualment. O no hi ha feina , però sí que hi ha diners, o hi ha feina i llavors no s ‘entén que la realitzi algú que confessa que en té tota la que pot fer i més en un altre lloc. En fi, no sé si hi podrem fer alguna cosa, però almenys en demanarem explicacions i que se’ns aclareixi el que , a nosaltres ens sembla, no té gaire explicació. 

En un altre ordre de coses , hem de felicitar-nos d ‘una mesura que la Conselleria d’Assumptes Socials presentarà en aquest proper Ple municipal. Es tracta que s‘ha escrit un protocol entre l ‘empresa de distribució d‘aigües Sorea i l‘Ajuntament en el sentit que es tindrà en compte les famílies que no poden satisfer els seus consums d ‘aigua  a fi que , a través dels serveis socials, se’ls pugui condonar el deute acompte de l ‘Ajuntament i sembla que més recentment, a compte de la pròpia companyia. Tot i que nosaltres som partidaris de reprendre la gestió púbica de la distribució i consum de les aigües municipals, el fet  que l’ Ajuntament pugui establir protocols d‘aquests tipus, ja ens sembla prou positiu. Felicitats a la regidora per aquesta tasca .

suma exponencial- El paper de l'oposició.

Sovint m ‘havia preguntat abans d ‘entrar a cap ajuntament  quin havia de ser el paper dels regidors de l’oposició, i si hi havia tasques reals i efectives al seu abast, sense participar en l ‘equip de govern. Porto pocs mesos al consistori targarí i em sembla que puc anar comprenent que el nostre paper pot ser força important i enriquidor en benefici dels ciutadans.

Sento que el nostre paper opositor ha de girar a l’entorn de quatre aspectes fonaments que cal millorar i que vindrien a suposar la columna vertebral de la “ nova política” que caldria implementar d’ ara en endavant. Aquests quatre aspectes són: informació pública de la gestió municipal, gestió escrupolosament transparent dels diners públics , millora de les qüestions socials i  creació de llocs de treball i participació ciutadana.

Que hàgim insistit a bastament en campanya i en el que portem de legislatura per saber i aconseguir una declaració pública del que guanya la senyora alcaldessa no entra dins d’una mentalitat economicista que podria jutjar-se exagerada, sinó que entra de ple en un dels aspectes que he dit anteriorment, i que ens sembla fonamental de millorar, i que no es cap  altra que la gestió transparent dels diners públics. 

De moment , encara no ho hem aconseguit, essent aquesta qüestió una mena de nebulosa que gira sobre els nostres caps de ciutadans a diari.  Per tant, haurem d’ insistir i demanar a la senyora Perelló que expliqui exactament quan guanya i d’ on surt cada partida.

Una altra tasca que hem pogut portar a terme ha estat la presentació d ‘una moció en favor que Tàrrega s ‘afegeixi a la xarxa de ciutats refugi  que vulguin acollir refugiats provinents de països en guerra. És veritat que la ciutat , per mitjà del seu equip de govern, ja ha declarat Tàrrega ciutat refugi, a l’espera de concretar com s ‘haurà de desenvolupar aquesta condició de ciutat solidària. 

No voldríem prejutjar res ni restar mèrits a aquells que s’ ho hagin de merèixer  en constatar que si la presentació de la nostra moció va ser un dilluns , el dimecres següent ja es va produir l’esmentat anunci. Estem segurs de la condició solidària de tots els regidors i de la ciutat, i ens n ‘alegrem enormement.  Potser podríem atribuir-nos modestament el mèrit d’haver contribuït a una acceleració de la nominació que he esmentat per davant de pràcticament totes les altres ciutats de la província.

Però el paper de l’ oposició no pot acabar en el fet de poder contribuir a la tasca institucional del propi consistori , sinó que intueixo que té a veure també en poder dur una tasca més o menys activa fora de la institució i, sobretot, poder arribar a la gent de la ciutat perquè pugui tenir a l ‘abast un canal de comunicació que , almenys, els escolti i pugui canalitzar de manera adequada les seves queixes ,suggeriments i demandes. 

I també un paper fiscalitzador i de control de totes les societats i ens municipals perquè la tasca que desenvolupen sigui la millor i la més productiva en benefici de tots i totes.

Aquest és el repte que hem emprès amb tots els targarins i targarines. Esperem estar a l ‘alçada del que es pot esperar de nosaltres.

Joan Fornsubirà

Suma exponencial-Càrrecs de lliure dessignació a l'ajuntament

Al Ple municipal del passat mes de juliol, el tema estrella fou l’ aprovació de la contractació de dos càrrecs eventuals de lliure designació per part de l’alcaldia. El nostre grup Comú de Tàrrega hi vam votar en contra.

Es tracta de la contractació d’ un càrrec de Coordinador/a de l’ Àrea de Finances i un de Gerent/a de l’ Area de Cultura. I aquí sorgeix la nostra primera discrepància, ja que ens preguntem per què les àrees de finances i les de cultura necessiten un coordinador i un gerent a més a més dels propis regidors, i les altres ,com per exemple l ‘àrea de serveis socials o d’ urbanisme, no en necessiten cap. De fet parlant amb diversos responsables d’ institucions dedicades als serveis socials ens van transmetre en el seu moment la falta de coordinació greu que hi ha en aquests serveis en concret. Bé, doncs això no s’ ha aclarit pas.

Una segona discrepància és la que fa referència a la necessitat real de realitzar aquestes contractacions, a més sense concurs públic i a dit, directament per la senyora alcaldessa. Majorment en un temps en què se’ns ha dit pel dret i pel revés que no hi ha diners i que , per causa d’ haver de pagar els deutes tan elevats deixats pels anteriors consistoris, s’ havia hagut d’ estrènyer el cinturó de la despesa en general. Pel que sembla , per a segons quines coses, sí que n’ hi ha de diners. No se’ns ha donat cap altra raó més enllà que ja s’ havien fet aquestes contractacions en la legislatura anterior i que havien anat molt bé.

Una altra cosa que hem trobat a faltar ha estat una informació detallada en forma de memòries del que es va fer la legislatura passada, i un pla del que es pretén fer en l ‘actual. De manera que trobem que tot plegat queda en una nebulosa sense concreció, al menys per als regidors que no estem a l’ Equip de Govern.

S’ han assignat aquests càrrecs a la senyora Antònia Pérez Martínez en l ‘Area de Finances amb un sou bru anual de 37.578,10€ , i al senyor Pau Llacuna i Ortínez en l’ Àrea de Cultura amb un sou brut anual de 44.834,32€ .

Una cosa que caldria afegir és que la senyora Antònia Pèrez ha format part de la llista electoral de CIU en aquestes eleccions, la qual cosa posa en entredit que s ‘hagi optat per ella com a bona experta en comptes de com a fidel al partit o federació. Si hagués estat una mica llesta, hagués renunciat a un lloc a la llista de CIU per evitar precisament aquesta mena de referències dubtoses que ara se li poden atorgar.

Per acabar aquesta setmana dir-los que de nou la senyora alcaldessa va refusar explicar fil per randa i en públic i en detall les seves remuneracions Bé, doncs haurem d ‘esperar que ens vulgui afavorir amb la seva consideració i explicar les coses amb total transparència tal com prometia en la companya electoral.

Joan Fornsubirà

Suma exponencial- Algunes explicacions

Quan vaig sortir elegit regidor de l ‘Ajuntament dins la candidatura “Comú de Tàrrega”, em vaig proposar de fer l‘esforç d’estar com a mínim cada setmana en contacte amb els lectors dels mitjans de comunicació de la ciutat a fi d’ explicar què estava fent, quines tasques estava duent a terme i què en pensava de les que l’equip de govern implementarà durant aquests quatre anys de legislatura. Nova Tàrrega i la seva nova directora, amablement van acceptar la proposta de crear una secció setmanal que es diu “ Suma exponencial”.

“Suma exponencial” es refereix a una realitat i a un desig. La realitat és que em sento partícip d’una onada de canvi polític en tots els sentits al nostre país, però també a la nostra ciutat. Uns canvis que han de dur a unes noves maneres d entendre el joc polític basades en la transparència, la democràcia, la participació, la crítica dels poderosos, la priorització de les politiques socials, laborals i mediambientals i la lluita per la llibertat nacional de Catalunya. I el desig és que aquesta manera d ‘entendre la nova política es vagi estenent com taca d’oli entre els ciutadans en una “suma exponencial” de voluntats que facin possible els canvis explicats.

Cada setmana , doncs, intentaré interessar l’amable lector amb les reflexions, les propostes, els èxits i els fracassos, tant de la meva tasca com a regidor, com de la meva condició de ciutadà més enllà del que es estrictament la ciutat de Tàrrega. Per exemple, estem vivint un procés de sobirania que certament sovint requerirà,algunes reflexions i el posicionament de la meva part. I el mateix passarà en temes europeus o internacionals.

Volia comentar també la fórmula que vaig escollir per prometre la meva condició de regidor al dia de la constitució de l’ Ajuntament. Fou aquesta:

Per imperatiu legal, si prometo , malgrat que el rei no ha estat elegit pel poble, i que la constitució impedeix el dret d'autodeterminació del poble de catalunya, i no es compleix en molts aspectes socials com el dret a un lloc de treball i a una vivenda per a tots els ciutadans.

Amb aquesta fórmula volia fer ben patent la meva disconformitat amb una monarquia que ningú no ha escollit directament en referèndum, i el meu rebuig a una Constitució que, en els articles més polèmics i més sagnants, no es compleix de cap manera. Aquests articles són, segons el meu punt de vista, la impossibilitat de fer un referèndum d ‘autodeterminació i l’incompliments dels drets socials més elementals com són que tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i a un lloc de treball.

Vull des d ‘aquí comunicar també el meu rebuig a qualsevol privilegi que com a regidor pugui tindre de l ‘Ajuntament. De moment, he rebutjat entrades gratuïtes a la Fira del Teatre i el dret de tenir un aparcament gratuït, sigui a la Plaça Major, sigui al pàrquing municipal.

Joan Fornsubirà

Suma exponencial- L'òbvia necessitat de negociar.

Deia l’historiador i mestre Josep Fontana en una entrevista a TV3 que ell només coneix dues maneres d ‘accedir a la independència d’ un nou estat, Una és per la força, i de seguida la descartava per improcedent i per la raó òbvia que no en tenim prou ( ni ganes, afegeixo jo). La segona és per mitjà d’una negociació. I no n’ hi ha cap més. L’ entrevistador li repreguntava si no n’ hi havia una altra que és la de la “ desconnexió” per part del territori que pretén independitzar –se, en aquest cas Catalunya. A la qual cosa , l ‘entrevistat responia que ell no ho veia possible , I es preguntava què passarà quan es doni la consigna de no pagar els impostos al govern espanyol o ( afegeixo jo), què passarà quan, per exemple, els jubilats , deixin de percebre la seva paga com a resposta espanyola davant dels fets consumats il·legals des del seu punt de vista,,,

Tampoc veia Fontana cap possibilitat que hi hagués cap mena de suport internacional perquè diu que ells ( les nacions europees) no volen afegir problemes als que ja tenen i que són força gruixuts i afegeix .” qui és a l ‘OTAN és Espanya, no ho oblidem.”.

Si no m’ equivoco ,la fórmula de la desconnexió és la que preveu el full de ruta de la llista de Mas, i , clar, se’m presenten totes aquestes preguntes que ja he fet i altres que podríem fer.

D altra banda, el cap de llista Romeva recordo que ha declarat en algun lloc recentment que no hi haurà cap altre remei que negociar en un moment o altre, La qual cosa es contradiu amb el que va declarar ahir mateix ( dilluns, dia 20) que ells “ va a per totes “, és a dir, que no hi ha marxa enrere.

La veritat és que jo no entenc gran cosa de les intencions de la llista del president. perquè si van a “ per totes”, això equival a una DUI ( declaració unilateral de independència) sense cap negociació, només amb la majora de diputats que hi pugui haver al futur Parlament. Suposo, i és molt suposar , que pretenen que per mitjà de la majoria de diputats al Parlament català i la desconnexió catalana de l’ Estat espanyol fer palesa la seriositat del procés i que, donades les circumstàncies, l ‘Estat espanyol no tindrà cap altre remei que negociar amb el futur govern català com a representant de la sobirania del poble català ja proclamat independent.

Tan de bo, anés així, però entenc que tot plegat és “ fer volar coloms” perquè Espanya mai acceptarà aquests fets consumats , hi sigui el PP, el PSOE, Podemos o el sum sum corda. I això sense comptar amb els poders fàctics que són realment qui ostenten el poder: miliatrs, economia, banca, empreses IBEX, terratinents, poder financer, església etc.

Si a la fi s ha de negociar ( com ha dit en Romeva), ¿no seria més factible engegar una sèrie de mesures constituents al parlament català d’ ampli espectre parlamentari, tot iniciant un procés que ha de ser netament català, però a la vegada propiciar el procés espanyol fins a poder arribar a la negociació d’ un referèndum a l ‘estil escocès, de resultat molt incert, però l ‘únic que, en cas de guanyar-se,ens permetria exercir la nostra pròpia autodeterminació i decidir què volem ser, com i fins a on? .

Enquesta resolta pels nostres candidats - Habitatge i Ensenyament.

Habitatge / urbanisme (22 de maig)

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura

La crisi econòmica i la bombolla immobiliària han portat com a conseqüència una aturada del mercat de l’ habitatge i una gran dificultat per part del ciutadà per accedir-hi, sense que l’Ajuntament hagi pres mesures concretes per lluitar contra aquests problemes. L’ Oficina Local de l’ habitatge és una mesura populista inútil.Em qüestions d ‘urbanisme no s’han fet grans obres i tot s’ ha supeditat al pagament dels deutes municipals.

• Quines polítiques vol impulsar en matèria d’habitatge?

Volem ser una ciutat lliure de desnonaments amb mesures concretes de l’ ajuntament contra els bancs que els apliquin. ,fent-hi boicot , si calgués.

Volem disposar d’ un parc d’ habitatge públic de lloguer social o d’ emergència.

Impulsarem els lloguer socials dels habitatges particular amb bonificacions fiscals i/o encarregant-nos de les assegurances dels habitatges.

Pla d’ estalvi energètic dels habitatges públics i privats. Es posarà a disposició un tècnic de termografia a fi de mesurar els nivells tèrmics dels habitatges que ho sil·licitin.

• Coneix quina és la situació actual del parc d’habitatge del municipi i les necessitats reals de la zona?

Hi ha un parc molt nombrós d’ habitat ges desocupats que caldria impulsar per a la seva sortida al mercat de l ‘habitatge de renda lliure o social, de compra- venda i de lloguer, segons hem explicat en el paràgraf anterior..

• Durant aquesta legislatura i arran de l’enduriment de la crisi s’ha constituït la PAH Urgell-Segarra per donar suport als ciutadans que tenen problemes per pagar la hipoteca. La PAH nasqué per substituir el paper de les administracions davant la manca de solucions reals per la gent?

Naturalment que sí. Les administracions en general no han estat sensibles , ni molt menys, a les dificultats i els problemes dels ciutadans. Han administrat d’ esquenes a la gent necessitada. La seva màxima preocupació ha estat pagar als bancs per salvar-los de la crisi que havien provocat ells mateixos o pagant deutes endarrerits. La lluita social al carrer ha obtingut èxits notables com el cas de les aturades de moltes hipoteques o la retirada del Consorci sanitari.

• L’Oficina Local d’Habitatge fa prou en aquest sentit?

Aquesta oficina és una gran enganyifa totalment inútil. Perquè facin cas a la gent, d’ entrada han de tenir feina i a sobre demanen 350€ com pretès a lloguer social. Pur aparador electoralista.

• La solució al problema passa per instàncies superiors? Fins on poden arribar els ajuntaments?

Passa per instàncies superiors, però també s’ hi pot fer molt des dels ajuntaments. Quan es tenen 16 milions d’ euros, es poden fer coses en tots els àmbits, segur...Algunes mesures ja les hem dit. És una qüestió de voluntat política, de prioritzar en què destinem els diners.

• En matèria d’Urbanisme, s’han fet les coses com calia?

S’ ha fet molt poca cosa. Els diners s’ han destinat als bancs. S’ han fet algunes rotondes destinades aparcaments que estan bé.

• Segons un estudi encarregat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç targarina, un dels punts forts de Tàrrega és la seva situació en el mapa. S’ha aprofitat prou?

La situació de Tàrrega és privilegiada al ser un nus de comunicacions entre Pirineu i costa i entre Lleida i l’ Aragó amb la resta de Catalunya. Han faltat les infraestructures que haguessin calgut per desenvolupar aquest situació com cal, en forma d ‘autovia cap a la costa i cap al Pirineu o , si més no, haver fet la rotonda de l’ oest de la ciutat per facilitar-ne la circulació. Per a aconseguir una correcta promoció econòmica, aprofitar aquest avantatge seria clau, sempe que hi haguessin les infraestructures correctes.

• La mobilitat a la ciutat és senzilla i amable per a tots els implicats?

No gens. Les barreres arquitectòniques encara existeixen en la majoria de llocs. Les voreres dels barris perifèrics són encara massa estretes. No s’ ha desenvolupat els carrils bici ni promogut la seva utilització. A les hores punta, la congestió viària és espectacular. S’ haurien d’ habilitar passatges perifèrics lliures de risc per a la circulació de l’ exterior a l’interior i a l’ inrevés. S’ haurien d’ il·luminar millor els passos de vianants a la nit per millorar-ne la visibilitat dels conductors.

• Com pensa resoldre els problemes que hi hagi?

Una mica ja ho hem respost en l ‘aparat anterior.

Ensenyament / participació ciutadana (22 de maig)

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura

Aquesta legislatura ha estat marcada per les retallades del govern de la generalitat de totes les partides relatives a l ‘ensenyament, des de les Escoles Bressol fins a les universitàries. No hi ha hagut resposta des de l’ Ajuntaments si no és en forma d’ augment de tots els pagaments de totes les institucions que en depenen. Pel que fa a participació ciutadana, senzillament, no n’ hi ha hagut.

• Quines són les seves propostes de futur en aquestes matèries?

Reclamar les administracions que retornin el que s’ ha retallat. Implantar la tarifació social dels serveis municipals. Garantir menjadors escolars durant tot l’ any. Millorar els repartiment de nouvinguts de manera equitativa entre totes les escoles i instituts. Promoure estudis de Cicles Formatius i de formació ocupacional d’ acord amb les demandes empresarials de la zona. Promoure la formació dual empresa- escola. Impulsar estudis de regs i d’ industria agroalimentària a l ‘Escola Agrària.

• L’oposició lamenta que tot i el Reglament de Participació Ciutadana, aquesta més aviat és minsa. Hi està d’acord?

És ineficaç i inviable. Cal derogar-lo excepte pel que fa als pobles agregats i al Talladell.

• Creu que les crítiques que ha rebut l’actual consistori pel que fa a manca de transparència són justes? Com hi posaria remei?

Molt justes. No hi ha informació directa d’ allò que es fa, si no és per les cròniques de les revistes locals. S ha de crear un Consell ciutadà de no es de 15 persones d’ assessorament i decisori en algunes qüestions. Rotatiu, representatiu e les entitats i remunerat per la feina que se’ls encomani. S’ ha de donar la paraula al públic en el Plens Municipals. S’ han de sotmetre a consulta ciutadana les grans qüestions de la ciutat, com per exemple la instal·lació de la presó, que va causar polèmica en el seu moment.

• Cada 4 anys els ciutadans fem confiança a una candidatura, però... i mentre dura la legislatura? Caldria establir nous mecanismes de control?

Tenim aprovat un codi ètic on s’ estableixen mesures de control des regidors i alcaldes. Es tracta de fer públiques les agendes , actuacions, criteris de contractació, ingressos i béns, etc. A més hi ha mesures de transparència de les despeses ,supressió de privilegis i limitacions de mandat i revocacions possibles e regidors si no compleixen.

• Com es pot facilitar la implicació de la ciutadania en la presa de decisions del dia a dia?

Per mitjà del Consell Ciutadà, representatiu, rotatiu i remunerat.

• El món associatiu de Tàrrega és molt ric. Què els ofereix a les entitats locals?

Augment del suport. Confiança mútua. Representació al Consell Ciutadà. Millora en el seu finançament.

• Sap si estan satisfetes amb el tracte que reben fins ara?

Si ho sabem perquè hem parlat amb ells i precisament els que els oferim en l ‘apartat anterior és el que no reben actualment.

Aspectes que vulgui afegir

En aquest apartat pot afegir, sempre de forma breu, les consideracions que cregui oportunes i que no hagi pogut explicar en els apartats anteriors.

Volem fer constar que , d acord amb el nostre codi ètic, hem reduït les despeses de la campanya a 1500€ de pressupost , com ha de ser normal en temps de crisi. El contrast amnb les altres candidatures és brutal. Sembla una campanya inclús més costosa que les que s’ havien dut a terme en el passat. Ho considerem una completa vergonya. Ens demostra que per a segons quines coses, sí hi ha diners públics. S`estan perllongant les constants pol´tiques que ens han portat al desastre actual

Qüestionari al diari Segre- Polítiques socials, igualtat i salut.

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura.

Creiem que , com en els anteriors apartats, la legislatura ha estat continuista. Han incrementat molt les tarifes de les Llars d’ infants, la qual cosa vol dir una seriosa retallada en l ‘aspecte social. En l ‘aspecte de la salut, no hi ha hagut una resposta ferma contra les retallades de serveis del CAP i s’ ha donat suport de manera incondicional al Consorci de Lleida que, si s’ hagués aplicat, hagués afectat de manera molt negativa els serveis de salut de la demarcació. Sort que ho hem pogut aturar. Pel que fa al tema d’ igualtat, han fet falta moltes més campanyes divulgatives i de conscienciació.

• Quines són les seves propostes de futur en aquestes matèries?

• Polítiques socials

És el punt fonamental del nostre programa i ho serà de la nostra actuació a l’ Ajuntament. Hem elaborat un PLA INTEGRAL DE RESCAT SOCIAL ,CONTRA L ‘ATUR I CONTRA LA POBRESA. Es composa de dues parts: una primera amb mesures pal·liatives per millorar les condicions de vida de la gent més afectada per la crisi, i una altra amb mesures de creació d’activitat econòmica i de llocs de treball. Hi ha uns objectius , unes actuacions i un balanç final per poder fer millores de futur , si és el cas. Un principi fonamental d’ aquest pla és el de la coordinació entre diferents institucions, entitats i societats econòmiques, educatives, etc. na vegada informats i signats els compromisos de tots, s’ ha de passar a les mesures concretes, algunes de les quals són:

-Beques menjador per a l’estiu, ajuts pobresa energètica,ajuts lloguers habitatge social, ajuts alimentaris, més disponibilitat d’ allotjaments, manteniment habitatges, ajuts necessitats urgents, etc

- Facilitar de manera activa iniciatives empresarials arrelades a la realitat nostra, Pla estratègic municipal d’ aprofitament del Segarra –Garrigues i de les activitats que se’n derivin, suport actiu a noves contractacions en els comerços i empreses, suport actiu a l ‘economia social, cooperativa i verda, pla d estalvi energètic de vivendes,etc Pel que fa al paper que haurà de jugar l ‘Ajuntament ,serà el de coordinador i difusor del Pla, a més d’ incrementar els pressupostos socials per partides i objectius , segons les necessitats. Hi ha ajuntaments que algunes patides les han incrementat fins a un 500%.

• Igualtat .

Campanyes de mentalització i de difusió de valors d’ igualtat, respecte, dignitat de la persona, etc. Amb anàlisis de l’ impacte que han tingut. Sobre temes de violència de gènera, respecte als que viuen a Tàrrega provinents d’ altres països, etc

• Salut

Defensa a ultrança del sistema públic de salut i rebuig a qualsevol intent de retallar-lo i/o reorganitzar-lo. Oposició radical al consorci que hem pogut parar entre tots. Pressió efectiva des de l’ Ajuntament per restaurar les mancances en el CAP ocasionades per les retallades. Creació d’un Consell Local per la Salut. Crear un banc de medicaments per pal·liar les impossibilitats d’ accés als medicaments dels que no poden.

• La mort d’Alba Martí a mans de la seva exparella va marcar un abans i un després a la ciutat. Ho demostra el fet que l’actual equip de govern va endegar una campanya contra la violència de gènere. Quina opinió li mereix? Creu que ha estat efectiva?

Qualsevol campanya és positiva. De totes maneres , en qualsevol acció que s’ emprengui hi ha d’ haver una anàlisi dels resultats que s’ hagin volgut aconseguir i , que nosaltres sapiguem, això no hi ha sigut.

• Què més pensa fer per lluitar contra aquesta lacra social?

Creiem que el més important és anar divulgant valors de respecte, dignitat bàsica de la persona i igualtat, però no solament en l ‘àmbit de la violència de gènere,sinó en moltsd’ altres. Per exemple en la comprensió de les diferències de la gent d’ altres països que s’han instal·lat entre nosaltres, sobre els quals es diuen moltes falsedats.

• Creu que el camí per lluitar contra la violència contra les dones passa per l’educació?

Evidentment. Educació en el respecte i en la igualtat. Aquí l’Ajuntament hi pot fer molt, però hi ha altres àmbits que potser són més importants , com és ara el familiar i els valors que s’hi transmeten

• Hi ha sectors socials que estan descontents amb el tracte rebut (ex: avis, joves...)? Com caldria resoldre el seu malestar?

Moltes de les retallades en la vida dels avis no són d’ origen municipal, però és des del municipi que s’ ha de protestar i fer pressió i , si é el cas, contribuir a reparar el dany en allò que sigui possible. Estem segurs que hi ha molta genmt gran que viuen sols i de manera molt precària. Caldria aconseguir detectar les seves mancances i poder ajudar-los, potser a través del CAP, i sempre de forma voluntària per part d’ ells.
El mateix passa amb els joves, e problema principal dels quals és que no troben feina. Al pla integral que hem explicat, ja diem com ho hem de fer per poder crear nous llocs de treball.

• Tàrrega ha estat una de les places més bel·ligerants contra el Consorci Sanitari, que compta amb l’oposició de la Marea Blanca i molts dels treballadors del sector. Quin és el seu posicionament? Té propostes per contribuir a la seva aturada o posada en marxa?

Totalment en contra, perquè no estaria sotmès a controls parlamentari, estaria en mans dels seus màxims dirigents, es precaritzarien les contractacions com en l ‘ empresa privada i no garantiria un tracte millor i uns serveis de major qualitat. La Marea blanca amb els seus esforços i les resolucions parlamentàries d’ alguns partits de la nostra coalició, amb el suport posterior de la resta de la càmera, han permès paralitzar el projecte. Ésun exemple que lluitant , espodenaconseguir moltescoses.

Cultura / turisme / esports (15 de maig)

• Faci un breu balanç (un paràgraf de 5 o 6 línies) de la present legislatura

Continuista com en totes les matèries de govern i en alguns aspectes amb retallades o supressions. S’ han suprimit algunes mostres culturals com La Terrasseta o el festival de música ètnica ( em falta el nom) que tornarem a restaurar

• Quines són les seves propostes de futur en aquestes matèries?

Continuïtat en allò que funciona i suport a altres manifestacions més minoritàries i/o vanguardistes i aquelles que aportin esperit crític i analític de la realitat a la ciutadania.

• FiraTàrrega és l’esdeveniment estrella del calendari targarí. Quin ha de ser en un futur el suport que li dóna l’Ajuntament ara que les subvencions d’altres administracions s’han vist retallades?

La Fira ha demostrat al llarg dels anys una gran capacitat de resistència i de millora tot adaptant-se als nous temps. La Fira funciona molt bé i és de lloar. Des de l’ Ajuntament hi haurà la voluntat de donar suport a la Fira sempre en funció de les polítiques prioritàries i dels pressupostos “ zero” en què s’ haurà d’ avaluar any rere any on van els dinars i per fer què.

• A la ciutat, però, han nascut els darrers anys nous festivals i/o propostes culturals. Com es reparteix el pastís entre tots de forma justa?

Els recursos són limitats , com ja se sap. A través dels pressupostos “ zero” s’ ha d’ actuar d’ acord amb les previsions que s’ hauran fet per a aquell exercici concret. Hi haurà la voluntat d’ ajudar totes les iniciatives culturals que estiguin d’ acord amb els objectius del Pla anual concret. Per a nosaltres, la cultura variada i amb contingut formatiu de valors i esperit analític i crític de la realitat serà una prioritat.

• Els comerciants reclamen noves propostes d’oci i cultura. Els dóna la raó o pensa que Tàrrega ja és una ciutat molt viva en aquest sentit? És digna de competir amb altres localitats properes?

Estem totalment a favor d’ ajudar cel comerç de la ciutat i els autònoms i petites empreses. Nosaltres creiem que amb les mesures d’ incentiu que proposem en l ‘apartat econòmic els comerciants se’n poden beneficiar. D’ altra banda, creiem que Tàrrega és un centre cultural ,associatiu i d’ oci de primer ordre. Les activitats que es fan a la ciutat són contínues i de força qualitat.

• Una de les apostes d’aquesta legislatura ha estat posar en valor el llegat jueu de Tàrrega i convertir-lo en pol d’atracció turística. S’ha fet bé la feina? Què més es pot fer? 

Creiem que el valor turístic del llegat jueu es bastant limitat. La iniciativa ha estat correcta. Cal insistir i millorar la feina feta en aquest aspecte.

• Es treu el màxim suc al Museu Trepat? 

Creiem que la utilització i funcionament rendible, sobretot en aportació cultural per a la ciutadania, és un procés llarg i progressiu que no s’ ha d’ abandonar. Pel que fa als recursos , de nou caldrà parlar del que es disposa i dels plans que hi haurà en aquests anys i les necessitats per a les persones. El que s’ ha fet està bé. La manifestació EMBARRAT potser ha estat l’aposta més novedosa des d’ un punt cultural que hi ha hagut últimament. Potser l ‘Ajuntament hi hagués pogut fer alguna cosa més. Són el tipus de manifestacions culturals que nosaltres voldríem impulsar, juntament a les que ja hi ha.