M’il·lusionen aquestes eleccions com feia temps que no em passava. Ben
bé des de les primeres de la democràcia en què tothom estava molt
i molt content d ‘anar a votar i molt esperançat que les seves
respectives opcions tinguessin els millors resultats. Després , el
temps ha anat posant a cadascú al seu lloc, i una llei electoral
feta a mida ha anat permetent el torn pacífic i inalterable dels dos
grans partits als govern espanyols.
Pertanyo
a un sector polític al que sempre ha tocat “ pringar”.. És a
dir, gairebé mai hem arribat al 10% dels vots. Aquest ha estat el
meu destí polític endut per les meves idees i els meus ideals de
societat que , malgrat això, mai han defallit. Però el resultats
electorals sempre han estat dolents o com a molt, passables. I tot ,
malgrat comptar, sempre ho he pensat i encara ho penso, amb les
millors persones, els millors polítics i les millors idees i model
de societat .Una cosa no treu l’ altra.
Ara
sembla que les coses poden canviar o ja estan canviant, i que l’
opció que jo defenso ( Podemos i IU a Espanya i En Comú Podem a
Catalunya), té l’oportunitat de treure uns grans resultats ( no
m’atreveixo a dir que pot guanyar). Y això sol ja em dóna una
alegria i un optimisme polític que em compensen de tota la meva vida
política de semifrustració.
I
no és que pensi en mi , vaja, que ja tinc les coses més o menys
arreglades i m’ha anat be a la vida, sinó que és per als altres,
per als nostres fills i nets, per als nostres joves que encara han de
bastir el seu projecte de vida i ho tenen molt i molt cru. I ho dic i
estic content pensant que tal vegada ja no estarem en mans de
farsants i fatxendes, hipòcrites i ignorants. Ni en mans dels
titelles dels poderosos i dels molt i molt rics que dominen el
“cotarro” econòmic, aquesta gent que des de la cimera del seu
poder ens miren a tots com els seus súbdits a qui poden manipular i
explotar segons la seva untada voluntat.. La gent que nomes pensa en
ells mateixos , en els seus negocis multimilionaris i en barrinar com
ho poden fer per engrandir-los a costa de la pobra gent, d ‘aquells
als que la vida ha tractat de manera més injusta.
Per
primera vegada pot ser que tinguem gent honesta a les institucions
espanyoles. Gent a qui sí els importi el patiment dels que menys
tenen i dels que ho passen malament. I tal vegada puguem tenir en les
institucions a aquells qui governaran pensant no en els seus amigots
que ja ho tenen quasi tot però que són insaciables,, sinó en el
comú dels mortals, en els que tenen més necessitats.
A
Catalunya hem sabut bastir una gran coalició que m’ha donat
aquesta esperança que espero que diumenge que ve es converteixi en
realitat. Els partit tradicionals de l ‘esquerra transformadora de
Catalunya hem sabut ,maniobrar per aconseguir un acord entre tots i
totes ( o gairebé), entre els militants tradicionals i els
activistes de nova fornada, entre els partits i els grups
municipalistes com Tàrrega en Comú. Un acord que sembla que ha
estat tot un èxit i que ha de tenir projecció de futur en una unió
permanent de l ‘esquerra transformadora que , qui sap si podria
acollir algú més en un futur..
Fora
de Catalunya, aquesta unitat no ha estat possible ( només anem units
a València i a Galícia). No em pregunteu per què IU i Podemos no
anem junts fora de Catalunya perquè no ho sé, mes enllà del que
els diaris han publicat. Penso que és una llàstima, però que ja
ens trobarem en un futur, i que a la fi serem capaços de bastir una
grup permanent de l ‘esquerra transformadora a Catalunya , que ja
hi es, i a Espanya , que ja vindrà. I que podrem aconseguir unes
grans fites per transformar les injustícies de la nostra societat..
