Els privilegis de l ‘església ( i III)

Els moviments laics espanyols asseguren que allò vell no acaba de morir i allò nou no acaba de néixer. Es van donant algunes passes com la retirada de símbols religiosos dels edificis públics, però persisteixen els privilegis econòmics de l ‘Església des del 1979 en un acord entre el ministre d’ Assumptes Exteriors espanyol i el Secretari d’ Estat de la Santa Seu.

De fet, hi ha moviments de base que no viuen la laïcitat com una amenaça contra l ‘Església, sinó com una oportunitat positiva, com ara el fòrum de capellans de Madrid que veu en la laïcitat de l ‘Estat el somni que l ‘Església accepti “ mirar la modernitat sense ingenuïtat o frivolitat però amb esperança, descobrint que la laïcitat pot ser evangèlica i teològicament positiva”.

No obstant, enfront se situa la jerarquia catòlica que consideren el laïcisme com un atac a la seva església, un endarreriment de la civilització i una aberració de l ‘ésser humà. I hi veuen irreligiositat, ateisme o anticlericalisme.

El catedràtic i director de la Universitat Menéndez Pelayo, Antonio Monclús, considera el laïcisme com el mapa sobre el qual s’ assenten les diferents cultures. La laïcitat és una característica essencial de l’ estat modern. L’ estat laic ha de garantir el dret de qualsevol cultura a expressar-se i desenvolupar-se, des de la no confessionalitat dels poders públics. Els acords amb la Santa Seu impedeixen que en Espanya contemplem un mapa així de lliure.

I és que no hi ha res més contradictori amb un estat laic que el que la seva hisenda pública exerceixi de recaptadora d’impostos per al sosteniment d ‘una religió concreta. El Vaticà es va comprometre en els acords del 1979 a que la seva església a Espanya s’ autofinancés amb l ‘anomenant “ impost religiós”. Mentrestant , es va acordar un mecanisme transitori per mitja d’una assignació a les declaracions de l’ IRPF que , al final , s’ ha consolidat com a definitiva. Amb això els catòlica poden destinar part dels seus impostos al finançament de part de la seva església sense afegir-hi ni un euro més que la resta de contribuents. Tota una jugada mestra d ‘enginyeria enganyosa per a badocs...

La reforma del sistema de finançament eclesiàstica té possibilitats diverses. Hi ha dos grans sistemes: els directes i els indirectes. Els sistemes directes es caracteritzen perquè l ‘Estat financia les esglésies per mitjà de fons públics, és a dir, la considera com a part de la despesa pública.

Els sistemes indirectes es basen en que l ‘estat facilita o promociona els sosteniment econòmic de les confessions a través dels ciutadans de forma voluntària. És el cas de les desgravacions fiscals a les donacions de França, Holanda o Portugal o d l’impost religiós o quota eclesiàstica dels fidels ( a part dels altres impostos) que s’aplica a Alemanya , Aústria, Suècia o Finlàndia.

Hi ha països en què les esglésies s ‘autofinancien com al Regne Unit o Eslovènia o on es prohibeix el finançament de les confessions com a Irlanda on , no obstant, l’ església catòlica rep finançament en el sistema educatiu.

Resumint, els sistemes directes com l ‘espanyol ( i el català), a més de minoritaris i obsolets, són incompatibles amb la laïcitat de l ‘estat ja que suposen una violació tant de la separació de poders com de la neutralitat.

Joan Fornsubirà.

Els privilegis de l ‘església (II) L’abús de les immatriculacions

L’ església catòlica va experimentar un particular boom immobiliari, sobretot a partir de 2003. El govern d’ Aznar va propiciar una reforma de la llei hipotecària franquista en 1998, segons la qual l’ Església, i solament l ‘Església, podia inscriure al seu nom llocs de culte i altres propietats que no estaven registrades. En aquest procés, l ‘Església ha registrat al seu nom 4500 propietats, algunes tan notables com la Mesquita de Còrdova.

Aquestes apropiacions han estat fetes sense cap altre requisit que una certificació del bisbe de torn, sense necessitat de fer-se públics per edicte i sense pagar cap impost de transmissió patrimonial. Per exemple, els ciutadans de Còrdova van saber el 2009 que la Mesquita havia estat enregistrada a nom del bisbat tres anys abans, acte que va costar només 30 €.

Aznar no solament va liberalitzar el sòl,. També va concedir a l’església catòlica una escletxa legal que li ha permès l’apropiació de temples, ermites, cases parroquials, cementiris i finques de tota mena, algunes de les quals van vendre després, recollint uns guanys opacs i desconeguts, segurament força abundants.

Les immatriculacions ( registre d’un bé per primera vegada) és un acte complex per a qualsevol ciutadà, que s’ha de fer davant d’un notari amb testimonis, certificacions ,etc. Però en el cas de l ‘Església, aquest acte complex es converteix en un acte senzill amb la sola certificació del bisbe de torn que gràcies a aquesta llei, se l’equipara a un notari. Cosa que molts consideren inconstitucional,

Els privilegis de l’Església no s’ acaben aquí , sinó que aquestes adquisicions estan exemptes de fer-se públiques per mitjà d’ un edicte municipal, amb la qual cosa es propicia l’opacitat i, en haver passat els dos anys reglamentaris, ningú no ho pot recórrer.

Navarra és la comunitat on el fenomen de les immatriculacions ha estat més estudiat i ha donat lloc a una Plataforma de Defensa del Patrimoni Navarrès a la qual s’ hi ha adherit 117 municipis. Aquesta Plataforma ha censat 1.087 propietats immatriculades a nom de la diòcesi navarresa. La conclusió és que l ‘Església s’ ha convertit en la major immobiliària de Navarra.

Els navarresos diuen textualment:

“El procedimiento no exige exposición pública alguna, por lo que los pueblos navarros no se han enterado y se han encontrado de la noche a la mañana con que una parte de su patrimonio público, mantenido siempre con gran esfuerzo, está privatizado en manos del obispado”.

Nombrosos sectors socials i polítics, catedràtics i estudiosos han protestat per aquest evident abús i l’han titllat d’ inconstitucional, però , de moment, les iniciatives legislatives i judicials no han tingut cap efecte. Els poders espanyols reaccionaris es protegeixen entre ells. Com diem a Catalunya, mana qui mana...I l’Església mana molt...

Proposta de millora de la fossa comuna de la guerra civil de Tàrrega

En el marc d’una jornada dedicada a la memòria de Manuel de Pedrolo, vam visitar el cementiri de Cervera on em va impressionar la tomba col·lectiva que l ‘Ajuntament de la ciutat hi havia instaurat amb tota la dignitat i respecte per als morts de la Guerra Civil que hi havia enterrats

Es una explanada de mots metres molt ben arreglada amb gespa i tot, emmarcada per un monument dedicat a la memòria dels desapareguts i amb una fitxa metàl·lica per a cada persona enterrada , normalment soldats republicans que van morir a l ‘hospital de sang que hi hagué a la ciutat durant la guerra, a l’abats de tots els visitants.

En aquestes fitxes personalitzades hom hi pot trobar les dades personals dels soldats enterrats a més del lloc de naixement, edat, divisió o brigada a que pertanyien i circumstàncies de la seva mort. I així fins a 250 enterrats a la fossa comuna de Cervera.

Més endavant, en visitar per internet el mapa de les fosses de la Guerra Civil que hi ha catalogades a Catalunya, vaig trobar que al nostre municipi n’hi ha una de segura al cementiri de la ciutat i una altra probable al Talladell. A Catalunya hi ha 370 fosses, de les quals 154 confirmades i 216 probables.

A la de Tàrrega hi ha un panell metàl·lic únic que s’ hi va instal·lar al novembre del 2006 amb la següent inscripció:

“ La ciutat de Tàrrega en memòria de les víctimes e la guerra civil ( 1936-1939) enterrades en aquesta fossa comuna. Que el record del seu sacrifici serveixi d’exemple ales noves generacions perquè construeixin una societat lliure, solidària i en pau. Tàrrega, novembre 2006””.

No obstant això, sembla ser que es conserven, com a mínim, els noms de tots o alguns dels soldats enterrats a Tàrrega, segons consta al Mapa de fosses de la guerra civil que diu textualment:

En aquesta fossa sembla ser que s'hi inhumaren les víctimes dels bombardeigs a la ciutat els dies 2 i 5 d'abril, 30 de novembre i 21, 27 i 31 de desembre de l'any 1938, així com els soldats que moriren a l'hospital situat fora de la població, en una masia anomenada "Mas Colom" o "Mas d'en Colom". La documentació custodiada al Centre d'Història Contemporània de Catalunya confirma aquestes dades amb el llistat conservat de noms dels soldats que van morir al "Mas Colom" entre l'1 d'abril de 1938 i el 22 de gener de 1939, un total de 32 soldats, els difunts del mes de gener ja tots pertanyents a l'exèrcit rebel.

És a dir, que es conserven els noms dels soldats enterrats i potser algun altre que no era soldat però que va trobar la mort als bombardejos de la ciutat.

Una altra cosa és la fossa del Talladell que apareix com a “ probable” i que sembla que no està localitzada, així, al menys em consta en haver visitat el citat cementiri i no haver descobert cap mena de senyal que ho indiqués.

Bé, fins aquí els fets que he pogut esbrinar i que em porten a la reflexió que si de veritat sabem el nom i algunes dades d’almenys alguns dels soldats que hi ha enterrats a la fossa de Tàrrega, seria una acte de dignitat i respecte cap a les persones que, com a mínim, féssim completar la placa commemorativa que hi ha ara amb una altra amb els noms i totes les dades dels pobres que van trobar la mort a les nostres terres. Jo crec que és el mínim que podem fer per ells. No es tracta de desenterrar-los ni res, sinó de dignificar la seva memòria. Crec que tothom té dret a una tomba i a una placa que l’ identifiqui per al record dels seus i de tots .

ESQUERRA, ESQUERRETA I “CAGAMANDÚRRIES”

L’altre dia a la ràdio en Puiggené em va preguntar sobre com veia la situació política espanyola, és a dir, si en Sánchez se’n sortiria o no. I jo li vaig contestar que “ni idea” i que “de política no hi entenia ni un brot”. A la qual cosa , vaig creure intuir un somriure sorneguer del periodista de Ràdio Tàrrega.

Vaig afegir que no entenia les estratègies de partit a l’hora de negociar ,ni les dels uns ni les dels altres . Ni tan sols les de l’ Iglesias ni del Domènec els quals representen la meva formació.

Efectivament, jo tinc clars un valors, unes idees i un model de societat i crec saber quines polítiques o mesures concretes serien necessàries per dur-les a terme. Intueixo el partit o partits polítics que són el més indicats per a construir aquesta societat millor i també les persones que serien les més adequades a tal efecte.

També he estat militant des de fa molts i molts anys però mai m’ha mogut l ‘ambició d’ ocupar càrrecs dirigents ni institucionals més enllà de poder arribar alguna vegada a ser regidor de la meva ciutat i poder dedica-hi uns anys de la meva vida. Sembla que aquest petit desig s’ ha acomplert finalment en ser regidor actualment de Tàrrega.

Ara bé, d’estratègies electorals o de negociació o de confrontació o d ‘aliances, ni idea, més enllà que sempre he procurat la unitat de l ‘esquerra com a condició indispensable per guanyar alguna elecció i poder actuar. Perquè que no sàpiga res d’estratègia no vol dir que no vulgui i procuri treure el millor resultat electoral per a la meva opció, ja que aquesta és l’única manera de poder actuar i començar a bastir alguna cosa que valgui la pena.

Afegia , però , que el pacte PSOE- Ciudadanos tenia coses positives sens dubte però que es quedava molt curt. Està bé suprimir el Senat o les Diputacions, lluitar contra la corrupció o reduir els aforaments , però entenia , deia, que aquest no era el veritable problema, ja que entenc que el veritable problema és econòmic , de repartiment de la riquesa.

Què hauria de fer un veritable govern de canvi en profunditat i d’esquerra real?

A. Lluita contra el frau. Supressió paradisos fiscals, augment recursos públics d’ inspecció d ‘hisenda, investigació grans fortunes i grans empreses que són les que més defrauden.

B. Augment recaptació fiscal. Augment dels impostos de les grans fortunes, reforma IRPF fent-lo més progressiu i augmentant tipus alts, reducció bonificacions impostos grans empreses.

C. Reducció despeses funcionament i sumptuàries.

D. Creació d’una banca pública forta i al servei del crèdit a baix tipus d’ interès.

E. Protecció administrativa i fiscal de petites empreses i autònoms. Fomentar les inversions en aquests àmbits.

F. Nova reforma laboral on es restitueixin els drets del treballadors.

G. Millora sous en general per augmentar el nivell adquisitiu.

H. Inversió en el sector públic a fi d’augmentar els llocs de treball socials i en general, i també la recaptació, tot activant la vida econòmica.

I. Augment de la protecció de les classes socials més desafavorides en forma de prestacions de la Seguretat Social, accés a l ‘educació pública i dependència. Construcció habitatges socials suficients.

Només cal veure que en el famós pacte, de tot això que explico , res de res...

De manera que, entenc que hi ha esquerra , esquerreta i , com dèiem de canalla, “cagamandúrries”.

Endevineu en quina categoria catalogaria jo el pacte PSOE- Ciudadanos? 

Nota de prensa del grup municipal Comú de Tàrrega

El grup municipal Comú de Tàrrega vol manifestar el seu suport als actes que la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca (PAH) ha realitzat aquest cap de setmana a la ciutat, en ocupar cinc pisos desocupats pertanyents al “banc dolent” ( SAREB ).

Segons ens han explicat els membres de la PAH, es tracta d’assegurar el dret a una vivenda digna a 5 famílies que, havent realitzat tots els tràmits legals per poder accedir a un lloguer social, np tenien cap lloc per viure d’ una manera digna.

I en vista de la lentitud dels tràmits que s’ han de dur a terme per part de les administracions públiques, han decidit passar a l’acció en realitzar l ‘esmentada ocupació com a pas previ per a una propera i esperem que ràpida resolució.

El grup municipal Comú de Tàrrega reitera el seu compromís ferm i sense concessions per aconseguir una societat mes justa i igualitària en què tothom pugui tenir, entre altres coses, una vivenda digne per viure.

En el nostre ideari, mai unes lleis injustes provinents d’una crisis que en realitat ha estat una estafa en l’entorn d’ un sistema d’ un capitalisme salvatge i deshumanitzat, podran passar per davant del dret de les persones al seu benestar i a posseir els mínims per poder viure amb garanties i dignitat.

Anunciem el nostre ferm compromís de portar aquest tema als àmbits municipals en el sentit de poder aconseguir un suport de tota la corporació als fets que s’han produït aquest dissabte passat a Tàrrega, i així assegurar el definitiu reallotjament de les famílies necessitades.

Joan Fornsubirà

Regidor Comú de Tàrrega

EN QUÈ CONSISTEIX EL BANC DE MEDICAMENTS DE TÀRREGA.

El terme “quart món” s’ utilitza des dels anys 70 per definir aquella part de la població que, encara que estigui vivint en països considerats del primer món, suporten una situació de risc social i de precarietat econòmica comparables als països de l ‘anomenat tercer món. Amb la crisi econòmica que estem vivint aquesta situació s’ ha vist augmentada de forma important i el risc d ‘exclusió social d ‘aquesta població desafavorida és molt major

Al llarg dels anys, la sanitat ha anat millorant, i en l’atenció primària ha passat a ser prioritària la prevenció, tant primària ( evitant així l’aparició de malalties) com secundària (evitant que apareguin complicacions de malalties ja conegudes). Això ha fet que cada vegada es posi més interès en controlar aquestes patologies que ens poden ocasionar problemes sanitaris importants amb el pas dels anys, és a dir, en realitzar prevenció secundària.

Moltes d’aquestes patologies són cròniques, i inicialment no presenten cap símptoma o són símptomes molt lleus: són malalties que no causen dolor ni molèsties (diabetis, hipertensió arterial, dislipèmia, etc.). Per això, és fàcil entendre que si una família es troba en una situació econòmica precària, un dels primer retalls que farà en les seves despeses serà el generat pel tractament d ‘aquestes patologies que no donen senyals de vida. En altres que sí donen senyals com la fibromiàlgia o el dolor crònic, és més difícil que s ‘abandoni la medicació per falta de mitjans econòmics.

Segons la normativa, actualment existeix a Tàrrega un sistema de pagament reduït amb uns requisits pràcticament impossibles de complir: s’ ha de tenir una patologia greu de llarga duració o crònica; tenir reconegut un grau de disminució igual o superior al 65% i presentar una situació socioeconòmica molt precària.

A més, la legislació actual impedeix la donació de medicació ja comprada, és a dir, solament es pot donar aquella que és comprada directament en farmàcia. Això impedeix la dació de medicaments que molts usuaris tenen a casa seva i no fan servir ( un altre tema, per cert, que s’hauria de millorar promovent l ‘educació sanitària de la població sobre l’ ús correcte dels medicaments).

En resum, com que la legislació actual obliga a utilitzar com a intermediari les farmàcies per a l’obtenció dels medicaments, caldria que, una vegada detectada la població amb les necessitats que hem descrit, l ‘Ajuntament es fes càrrec del pagament dels medicaments assignats als ciutadans necessitats i que no hi ha pogut accedir per falta de mitjans econòmics.

Estem treballant en la confecció d’un protocol o reglament per dur a terme de manera pràctica aquesta nova eina de benefici social per als nostres ciutadans i que ja detallarem amb més calma i espai en una altra ocasió.

PNT	BANCO DE MEDICAMENTOS

MÈTODE OPERATIU

QUÈ	QUI	COM	QUAN
Solicitar informe medico	Las personas que no puedan sufragar el gasto de la medicacion crónica	Solicitando visita con su médico de atención primaria para que realice informe donde figuren ¿los diagnósticos en enfermedades crónicas? y la medicación de larga duración que requiere	En cualquier momento que se quiera solicitar la ayuda
Visita con trabajador social del ayuntamiento	Las personas que no puedan sufragar el gasto de la medicacion crónica	Solicitar visita con el trabajador social del ayuntamiento aportando la documentación economica a determinar y el informe médico	En cualquier momento que se quiera solicitar la ayuda
Valoración de la documentación	Trabajador social	Valorar: -Informe medico con la medicación crónica requerida -valoración de ingresos familiares (a determinar)	En un plazo no superior a 15 dias tras la entrega de la documentación
Realización de “cupones”	Trabajador social	Hacer cupones personalizados donde figure el nombre del medicamento y el CIP del paciente (un cupón por caja de medicamento ) con una validez de 3-6 meses	En un plazo no superior a 15 dias tras la entrega de la documentación
Entrega de cupones	Trabajador social	Entrega de los cupones al usuario para poder utilizar en cualquier farmacia de Tàrrega	En un plazo no superior a 15 dias tras la entrega de la documentación
Uso de cupones	Las personas que no puedan sufragar el gasto de la medicacion crónica	El paciente podrá usar los cupones para pagar la aportación que le corresponderia según su TIS en las farmacias de Tàrrega	En un plazo máximo de 3 meses tras la entraga de la documentación
Reintegro cupones	ayuntamiento	Las farmacias recibiran cada mes el reintegro de los cupones aportando la factura de los medicamentos de forma individual	Mensual

REQUERIMIENTOS	INFORME MÉDICO DOCUMENTACIÓN A APORTAR PARA VALORAR SITUACIÓN SOCIAL DOCUMENTACION QUE DETERMINE LOS REQUISITOS A CUMPLIR
OBSERVACIONS

OPTIMISME POLÍTIC INÈDIT

M’il·lusionen aquestes eleccions com feia temps que no em passava. Ben bé des de les primeres de la democràcia en què tothom estava molt i molt content d ‘anar a votar i molt esperançat que les seves respectives opcions tinguessin els millors resultats. Després , el temps ha anat posant a cadascú al seu lloc, i una llei electoral feta a mida ha anat permetent el torn pacífic i inalterable dels dos grans partits als govern espanyols.

Pertanyo a un sector polític al que sempre ha tocat “ pringar”.. És a dir, gairebé mai hem arribat al 10% dels vots. Aquest ha estat el meu destí polític endut per les meves idees i els meus ideals de societat que , malgrat això, mai han defallit. Però el resultats electorals sempre han estat dolents o com a molt, passables. I tot , malgrat comptar, sempre ho he pensat i encara ho penso, amb les millors persones, els millors polítics i les millors idees i model de societat .Una cosa no treu l’ altra.

Ara sembla que les coses poden canviar o ja estan canviant, i que l’ opció que jo defenso ( Podemos i IU a Espanya i En Comú Podem a Catalunya), té l’oportunitat de treure uns grans resultats ( no m’atreveixo a dir que pot guanyar). Y això sol ja em dóna una alegria i un optimisme polític que em compensen de tota la meva vida política de semifrustració.

I no és que pensi en mi , vaja, que ja tinc les coses més o menys arreglades i m’ha anat be a la vida, sinó que és per als altres, per als nostres fills i nets, per als nostres joves que encara han de bastir el seu projecte de vida i ho tenen molt i molt cru. I ho dic i estic content pensant que tal vegada ja no estarem en mans de farsants i fatxendes, hipòcrites i ignorants. Ni en mans dels titelles dels poderosos i dels molt i molt rics que dominen el “cotarro” econòmic, aquesta gent que des de la cimera del seu poder ens miren a tots com els seus súbdits a qui poden manipular i explotar segons la seva untada voluntat.. La gent que nomes pensa en ells mateixos , en els seus negocis multimilionaris i en barrinar com ho poden fer per engrandir-los a costa de la pobra gent, d ‘aquells als que la vida ha tractat de manera més injusta.

Per primera vegada pot ser que tinguem gent honesta a les institucions espanyoles. Gent a qui sí els importi el patiment dels que menys tenen i dels que ho passen malament. I tal vegada puguem tenir en les institucions a aquells qui governaran pensant no en els seus amigots que ja ho tenen quasi tot però que són insaciables,, sinó en el comú dels mortals, en els que tenen més necessitats.

A Catalunya hem sabut bastir una gran coalició que m’ha donat aquesta esperança que espero que diumenge que ve es converteixi en realitat. Els partit tradicionals de l ‘esquerra transformadora de Catalunya hem sabut ,maniobrar per aconseguir un acord entre tots i totes ( o gairebé), entre els militants tradicionals i els activistes de nova fornada, entre els partits i els grups municipalistes com Tàrrega en Comú. Un acord que sembla que ha estat tot un èxit i que ha de tenir projecció de futur en una unió permanent de l ‘esquerra transformadora que , qui sap si podria acollir algú més en un futur..

Fora de Catalunya, aquesta unitat no ha estat possible ( només anem units a València i a Galícia). No em pregunteu per què IU i Podemos no anem junts fora de Catalunya perquè no ho sé, mes enllà del que els diaris han publicat. Penso que és una llàstima, però que ja ens trobarem en un futur, i que a la fi serem capaços de bastir una grup permanent de l ‘esquerra transformadora a Catalunya , que ja hi es, i a Espanya , que ja vindrà. I que podrem aconseguir unes grans fites per transformar les injustícies de la nostra societat..